Llínea 175: |
Llínea 175: |
| * i finalment es confirma l’alliberament de tres mals usos medievals sobre els andorrans: la intestia (si un súbdit no feia testament, el senyor es quedava amb part dels seus béns), l’eixorquia (es penalitzava els que no tenien descendència) i la cugucia (multa per adulteri){{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 60, 61}} | | * i finalment es confirma l’alliberament de tres mals usos medievals sobre els andorrans: la intestia (si un súbdit no feia testament, el senyor es quedava amb part dels seus béns), l’eixorquia (es penalitzava els que no tenien descendència) i la cugucia (multa per adulteri){{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 60, 61}} |
| | | |
− | ==== El Pariatge de 1288 ==== | + | ==== El Pariage de 1288 ==== |
− | [[File:Torre dels Moros (Andorra).JPG|thumb|Conjunt Medieval de les Bons, anomenat comunament Torre dels Moros on suposadament la reina favorita del rei sarraí s'hi banyava donant peu a que es parli "del bany de la reina mora".<ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/la-finestra-oberta/35138-histria-de-les-bons.html|títol = "Història de les Bons", per Sofia Fabiola Masegosa a La Finestra Oberta|consulta = |llengua = català|editor = |data = 17-07-14 (Periòdic d'Andorra)}} | + | [[File:Torre dels Moros (Andorra).JPG|thumb|Conjunt Medieval de les Bons, anomenat comunament Torre dels Moros on supostament la reina favorita del rei sarraí s'hi banyava donant peu a que es parli "del bany de la reina mora".<ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/la-finestra-oberta/35138-histria-de-les-bons.html|títol = "Història de les Bons", per Sofia Fabiola Masegosa a La Finestra Oberta|consulta = |llengua = català|editor = |data = 17-07-14 (Periòdic d'Andorra)}} |
| </ref>|300x300px]] | | </ref>|300x300px]] |
− | Però deu anys més tard, la pau encara no s’havia aconseguit entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, entre altres motius, perquè en el pariatge el comte de Foix queda àmpliament afavorit quan resulta que precisament el que es pretén és un repartiment igualitari del que s’hi exposa. A aquest motiu, s’hi va afegir la reconstrucció i l’ampliació del castell del Roc d’Enclar (al costat de l’Església de Sant Vienç d’Enclar que també va donar nom el castell) que havia ordenat el comte de Foix. El bisbe considerava que l’existència del castell atemptava contra els seus drets. L’any 1280 el comte de Foix encapçala un altre cop una Lliga de Barons contra el rei Pere II de Catalunya-Aragó. Vençut i capturat, haurà de renunciar al vescomtat de Castellbò. Però poc després s’uneix a la campanya portada pel rei de França contra Pere II d’Aragó, el que crea noves diferències amb el bisbe d’Urgell.
| + | Pero deu anys més tard, la pau encara no s’havia aconseguit entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, entre atres motius, perqué en el pariage el comte de Foix queda àmpliament afavorit quan resulta que precisament el que es pretén és un repartiment igualitari del que s’hi exposa. A aquest motiu, s’hi va afegir la reconstrucció i l’ampliació del castell del Roc d'Enclar (al costat de l’Església de Sant Vienç d’Enclar que també va donar nom el castell) que havia ordenat el comte de Foix. El bisbe considerava que l’existència del castell atemptava contra els seus drets. L’any 1280 el comte de Foix encapçala un atre cop una Lliga de Barons contra el rei Pere II de Catalunya-Aragó. Vençut i capturat, haurà de renunciar al vescomtat de Castellbò. Pero poc després s’uneix a la campanya portada pel rei de França contra Pere II d’Aragó, el que crea noves diferències en el bisbe d'Urgell. |
| | | |
| El segon Pariatge va ser signat, un altre cop en llatí, amb notari, l’escrivà Jaume Orig de Puigcerdà, i el 1288. En aquest es ratifiquen els punts de l’anterior i se n’hi afegeixen dos més:{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 60, 61}} | | El segon Pariatge va ser signat, un altre cop en llatí, amb notari, l’escrivà Jaume Orig de Puigcerdà, i el 1288. En aquest es ratifiquen els punts de l’anterior i se n’hi afegeixen dos més:{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 60, 61}} |
| | | |
− | *L’edificació de fortaleses queden prohibides, el Castell del Roc d’Enclar s’ha d’enderrocar i per edificar una altra fortalesa caldrà l’acord dels dos coprínceps sense excepció. | + | *L’edificació de fortalees queden prohibides, el Castell del Roc d’Enclar s’ha d’enderrocar i per edificar una atra fortalea caldrà l'acort dels dos coprínceps sense excepció. |
| *Cada senyor nomena un notari o notaris que actuaran en nom i per autoritat dels dos senyors. | | *Cada senyor nomena un notari o notaris que actuaran en nom i per autoritat dels dos senyors. |
− | I amb aquesta signatura s’aconsegueix la pau definitiva que portarà aquest sistema de coprincipat fins als nostres dies. El document restarà un dels més solemnes d’Europa, ja que tindrà aprovació i ratificació papal i reial. De llavors ençà cap dels dos coprínceps ha volgut reconstruir cap castell, raó per la qual avui en dia Andorra no pot presumir de castell com sí que ho poden fer els territoris veïns (ex.: [[Castell de Foix]] a l'[[Arieja]]). Tanmateix, sí que queden restes dels intents de construcció de castells abans dels pariatges. És el cas, per exemple, de la Torre dels Moros situada al poble de Les Bons (Encamp). Diu la llegenda que fou construït ja en temps d'invasió àrab i que l'esposa favorita del rei sarraí s'hi banyava, raó per la qual avui es parla del "bany de la reina mora". Ara bé, deixant la llegenda a part, sí que es pot apreciar una torre a Encamp que fou un principi de castell construït probablement per Arnau de Castellbò.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/la-finestra-oberta/35138-histria-de-les-bons.html|títol = "Història de les Bons", per Sofia Fabiola Masegosa a La Finestra Oberta|consulta = |llengua = català|editor = |data = 17-07-14 (Periòdic d'Andorra)}} | + | I en esta signatura se conseguix la pau definitiva que portarà este sistema de coprincipat fins als nostres dies. El document restarà un dels més solemnes d’Europa, ya que tindrà aprovació i ratificació papal i real. De llavors ençà cap dels dos coprínceps ha volgut reconstruir cap castell, raó per la qual hui en dia Andorra no pot presumir de castell com sí que ho poden fer els territoris veïns (ex.: [[Castell de Foix]] a l'[[Arieja]]). Tanmateix, sí que queden restes dels intents de construcció de castells abans dels pariages. És el cas, per eixemple, de la Torre dels Moros situada al poble de Les Bons (Encamp). Diu la llegenda que fon construït ya en temps d'invasió àrap i que l'esposa favorita del rei sarraí s'hi banyava, raó per la qual hui es parla del "bany de la reina mora". Ara be, deixant la llegenda a part, sí que es pot apreciar una torre a Encamp que fon un principi de castell construït provablement per Arnau de Castellbò.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/la-finestra-oberta/35138-histria-de-les-bons.html|títol = "Història de les Bons", per Sofia Fabiola Masegosa a La Finestra Oberta|consulta = |llengua = català|editor = |data = 17-07-14 (Periòdic d'Andorra)}}</ref> |
− | </ref> | |
| | | |
− | L’Edat Baixa Mitjana es converteix de sobte amb els pariatges en la consolidació del coprincipat, però també, en l’ostentació de la Corona d’Aragó sobre Andorra. En un moment de crisi financera i patrimonial, el rei català reclama i exigeix l’annexió d’Andorra (1334, 1365 i 1369), la percepció de la quèstia (1396 i 1397) i la prestació de serveis militars a la [[Guerra Civil Catalana]] (1462-1472). Malgrat aquests intents, els coprínceps varen aconseguir mantenir separada Andorra de [[Catalunya]] i [[França]]. Amb el temps altres amenaces a la independència ha anat sorgint, concretament vingudes d'[[Espanya]].{{sfn|Guillamet Anton|2009|p=92, 93}}
| + | L'Edat Baixa Mijana es convertix de sobte en els pariage en la consolidació del coprincipat, pero també, en l’ostentació de la Corona d’Aragó sobre Andorra. En un moment de crisis financera i patrimonial, el rei català reclama i exigix l'anexió d’Andorra (1334, 1365 i 1369), la percepció de la quèstia (1396 i 1397) i la prestació de servicis militars a la [[Guerra Civil Catalana]] (1462-1472). Malgrat estos intents, els coprínceps varen conseguir mantindre separada Andorra de [[Catalunya]] i [[França]]. En el temps atres amenaces a la independència ha anat sorgint, concretament vingudes d'[[Espanya]]. |
| | | |
| ==== El Consell de la Terra ==== | | ==== El Consell de la Terra ==== |