Canvis

=== Psicoterapia ===

=== Psicoterapia ===

{{AP|Psicoterapia|Psicoanálisis}}

{{AP|Psicoterapia|Psicoanálisis}}

[[Image:SillonFreud01.jpg|thumb|left|150px|Reproduccio del sillo que ocupava Sigmund Freud i que li havia regalat la seua filla Mathilde. Se conserva en el ''Sigmund Freud Museum'' de [[Viena]] i fon confeccionat per a un reportage de la [[British Broadcasting Corporation|BBC.]]]]Les hipótesis i metodos introduits per Freud foren polemics durant la seua vida i ho seguixen sent en l'actualitat, pero pocs discutixen el seu enorme impacte en la psicología i la psiquiatría.  

[[Image:SillonFreud01.jpg|thumb|left|150px|Reproduccio del silló que ocupava Sigmund Freud i que li havia regalat sa filla Mathilde. Se conserva en el ''Sigmund Freud Museum'' de [[Viena]] i fon confeccionat per a un reportage de la [[British Broadcasting Corporation|BBC.]]]]Les hipótesis i métodos introduits per Freud foren polèmics durant sa vida i ho seguixen sent en l'actualitat, pero pocs discutixen el seu enorme impacte en la psicologia i la psiquiatria.  

Freud desenrollà la cridada "retor del parla" que possibilitaria la mitigación i desaparicio dels sintomes histerics i neurotics a través d'un monolec sense censura en l'analiste. Este, ubicat fora de la vista de l'analisat, atendería en [[atencio flotant]] i respectaria la regles de la [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutralitat]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinencia]], es dir, evitant juïns morals o de valor i no entregant satisfaccions substitutes a l'analisat.

Freud desenrollà la cridada "retor del parla" que possibilitaria la mitigació i desaparicio dels síntomes histèrics i neuròtics a través d'un monòlec sense censura en l'analiste. Este, ubicat fora de la vista de l'analisat, atenderia en [[atencio flotant]] i respectaria la regles de la [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutralitat]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinencia]], es dir, evitant juïns morals o de valor i no entregant satisfaccions substitutes a l'analisat.

En moments clau del treball associatiu, l'analiste faria intervencions per a interpretar el material expost. En la descripcio inicial de la tecnica, este proces no tindria mes finalitat que rememorar (fer conscients) idees o recòrts d'events que, per ser dolorosos, humiliants o simplement intolerables per al subjecte, foren reprimits en l'inconscient. Portant tot este material reprimit a la consciencia se li faria perdre el seu poder patogen i els sintomes desapareixerien. Este proces, sobre el paper senzill, supon un esforç intens per al analisat, ya que, les mateixes forces que otrora possibilitaren la repressio cap al inconscient de les idees i recòrts traumatics, s'opondrien virulentment a que siguen duts a la consciencia, es dir, a ser recordats. Estes forces que s'oponen a l'alvanç de la terapia i millorament de l'analisat son denominades [[Resistencia (psicología)|resistencies]].<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Studies on Hysteria'', Nervous and Mental Disease Monographs Nº61. Coolidge Foundation, Publishers. New York. p. 201.</ref>

En moments clau del treball associatiu, l'analiste faria intervencions per a interpretar el material expost. En la descripcio inicial de la tecnica, este proces no tindria més finalitat que rememorar (fer conscients) idees o recòrts d'events que, per ser dolorosos, humiliants o simplement intolerables per al subjecte, foren reprimits en l'inconscient. Portant tot este material reprimit a la consciència se li faria perdre el seu poder patogen i els síntomes desapareixerien. Este proces, sobre el paper senzill, supon un esforç intens per al analisat, ya que, les mateixes forces que otrora possibilitaren la repressio cap al inconscient de les idees i recòrts traumàtics, s'opondrien virulentment a que siguen duts a la consciencia, es dir, a ser recordats. Estes forces que s'oponen a l'alvanç de la terapia i millorament de l'analisat son denominades [[Resistencia (psicología)|resistencies]].<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Studies on Hysteria'', Nervous and Mental Disease Monographs Nº61. Coolidge Foundation, Publishers. New York. p. 201.</ref>

En una época posterior del seu treball, Freud descobriria que no grossera en simplement «fer conscient lo inconscient». En els ''Nous consells sobre la tecnica del psicoanálisis'' (1914), particularment en el treball ''Recordar, repetir i reelaborar'', introduix el concepte de reelaboración (''durcharbeiten'') de les resistencies, com atra peça central del treball analitic «...que produix el maxim efecte alterador sobre el pacient i que distingue al tractament analitic de tot influix sugestiu».<ref>Freud, Sigmund. ''Recordar, repetir i elaborar (Nous consells sobre la tecnica del psicoanálisis, II)'', en: Obres Completes, Vol. XII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-588-X (Titul original: ''Erinnern, Wiederholen und Durcharbeiten (Weitere Ratschläge zur Thechnik der Psychoanalyse II'', 1914), p.157.</ref>

En una época posterior del seu treball, Freud descobriria que no grossera en simplement «fer conscient lo inconscient». En els ''Nous consells sobre la tecnica del psicoanálisis'' (1914), particularment en el treball ''Recordar, repetir i reelaborar'', introduix el concepte de reelaboración (''durcharbeiten'') de les resistències, com atra peça central del treball analitic «...que produix el maxim efecte alterador sobre el pacient i que distingue al tractament analitic de tot influix sugestiu».<ref>Freud, Sigmund. ''Recordar, repetir i elaborar (Nous consells sobre la tecnica del psicoanálisis, II)'', en: Obres Completes, Vol. XII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-588-X (Titul original: ''Erinnern, Wiederholen und Durcharbeiten (Weitere Ratschläge zur Thechnik der Psychoanalyse II'', 1914), p.157.</ref>

Els desenrolls teorics despres de la publicacio de ''Mes alla del principi del plaer'' en 1920 tindran noves implicacions per a la tecnica terapeutica analitica. En esta obra, Freud realisa una redefinición de la seua primera teoria de les pulsions i introduix ara la [[pulsio de mort]]. L'inercia del sintoma en la retor analitica queda explicada a partir d'alli a través de la [[compulsión de repeticio]] movilisada per la pulsio de mort.

Els desenrolls teòrics despres de la publicacio de ''Més allà del principi del plaer'' en 1920 tindran noves implicacions per a la tècnica terapèutica analitica. En esta obra, Freud realisa una redefinició de la seua primera teoria de les pulsions i introduix ara la [[pulsió de mort]]. L'inercia del sintoma en la retor analitica queda explicada a partir d'allí a través de la [[compulsión de repeticio]] movilisada per la pulsió de mort.

   

   

Finalment, Freud retoma el tema de la tecnica en 1937 en els texts ''Analisis terminable i interminable'' (1937)<ref>Freud, Sigmund. ''Analisis terminable i interminable'', en: Obres Completes, Vol. XXIII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 978-950-518-599-3 (Titul original: ''Die endliche und die unendliche Analyse'', 1937), p.213.</ref> i ''Construccions en l'analisis'' (1937)<ref>Freud, Sigmund. ''Construccions en l'analisis'', en: Obres Completes, Vol. XXIII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 978-950-518-599-3 (Titul original: ''Konstruktionen in der Analyse'', 1937), p.255.</ref> abdos treballs de to menys entusiasta (segons apunta [[James Strachey]] en el prolec<ref>''Ibid.'' p. 214.</ref>) en els que Freud descriu de manera mes realiste els alcanços i llimitacions de la tecnica per ell desenrollada.

Finalment, Freud retoma el tema de la tècnica en 1937 en els texts ''Analisis terminable i interminable'' (1937)<ref>Freud, Sigmund. ''Analisis terminable i interminable'', en: Obres Completes, Vol. XXIII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 978-950-518-599-3 (Titul original: ''Die endliche und die unendliche Analyse'', 1937), p.213.</ref> i ''Construccions en l'anàlisis'' (1937)<ref>Freud, Sigmund. ''Construccions en l'anàlisis'', en: Obres Completes, Vol. XXIII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 978-950-518-599-3 (Titul original: ''Konstruktionen in der Analyse'', 1937), p.255.</ref> els doa treballs de to menys entusiasta (segons apunta [[James Strachey]] en el prolec<ref>''Ibid.'' p. 214.</ref>) en els que Freud descriu de manera més realiste els alcanços i llimitacions de la tècnica per ell desenrollada.

=== Filosofia ===

=== Filosofia ===