Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
37 bytes afegits ,  11:25 21 oct 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Archiu:DurbanSign1989.jpg|200px|thumb|Cartell en una plaja de [[Durban]], [[Suràfrica]] l'any [[1989]]. "Segons la secció 37 de les lleis de plages de Durban esta àrea de bany està reservada per a l'us exclusiu dels membres del grup racial blanc".]]
+
[[Archiu:DurbanSign1989.jpg|200px|thumb|Cartell en una plaja de [[Durban]], [[Suràfrica]] en l'any [[1989]]. "Segons la secció 37 de les lleis de plages de Durban esta àrea de bany està reservada per a l'us exclusiu dels membres del grup racial blanc".]]
   −
L''''apartheid''' (pronunciat '''ɐˈpartɦɛit''' en [[afrikaans]]) va ser una política que se convertí en un sistema de [[segregació racial]] duta a terme entre [[1948]] i [[1990]] durant els governs del [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] en [[Suràfrica]] (i [[Namíbia]] mentres restà sota tutela surafricana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de [[Jan Smuts]] del [[1917]], el llavors primer ministre. Significa "separació'" o més lliteralment "apartament" en [[afrikaans]] i [[neerlandés]], pero el terme ha estat adoptat per quasi totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat en més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits.
+
L''''apartheid''' (pronunciat '''ɐˈpartɦɛit''' en [[afrikaans]]) va ser una política que se convertí en un sistema de [[segregació racial]] duta a terme entre [[1948]] i [[1990]] durant els governs del [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] en [[Suràfrica]] (i [[Namíbia]] mentres estava baix tutela surafricana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de [[Jan Smuts]] de l'any [[1917]], el llavors primer ministre. Significa "separació'" o més lliteralment "apartament" en [[afrikaans]] i [[neerlandés]], pero el terme ha segut adoptat per quasi totes les llengües, ampliant-ne el significat per a explicar situacions de discriminació racial, i reclamat en més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits.
   −
La segregació racial a [[Suràfrica]] començà durant el [[colonialisme]], pero l'oficialisació de l'apartheid començà després de les eleccions generals de [[1948]]. La nova llegislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, ''coloured'' i [[Índia|indis]]) i les zones residencials foren segregades per mig de trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris [[autonomia jurídica|autònoms]] tribals o [[bantustan]]s del país, quatre dels quals se convertiren en estats independents. El govern segregà l'[[educació]], la [[sanitat]] i atres servicis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pijors.
+
La segregació racial en [[Suràfrica]] començà durant el [[colonialisme]], pero l'oficialisació de l'apartheid començà després de les eleccions generals de [[1948]]. La nova llegislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, ''coloured'' i [[Índia|indis]]) i les zones residencials foren segregades per mig de trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris [[autonomia jurídica|autònoms]] tribals o [[bantustan]]s del país, quatre dels quals se convertiren en estats independents. El govern segregà l'[[educació]], la [[sanitat]] i atres servicis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pijors.
    
== Vínculs externs ==
 
== Vínculs externs ==
 
* [http://www.issafrica.org/index.php?link_id=21&slink_id=2945&link_type=12&slink_type=12&tmpl_id=3 Una llínia temporal de les negociacions del procés de pau durant els anys 80 i 90] {{en}}
 
* [http://www.issafrica.org/index.php?link_id=21&slink_id=2945&link_type=12&slink_type=12&tmpl_id=3 Una llínia temporal de les negociacions del procés de pau durant els anys 80 i 90] {{en}}
    +
 +
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història de Suràfrica]]
 
[[Categoria:Història de Suràfrica]]
124 718

edicions

Menú de navegació