Canvis

L’inici de l’Edat Medieval comença en la Caiguda de Roma. Els diferents pobles germànics, nomenats “[[bàrbars]]” pels romans, que es varen instalar al nort i est d’Europa durant el Ferro baixen cap a la mediterrànea fugint dels huns, provinents de les estepes del nort d'[[Europa]]. Les tensions entre abdós són tals que envaixen Roma desestabilisant-la i propiciant la seua caiguda. Vers l’any 395 Roma es va segregar en dos (Imperi d’Orient i Imperi d’Occident), incapaç de fer front als nouvinguts. Tenint Roma dividida, els “bàrbars” maten l’últim emperador, Ròmul, l’any 476. L'Imperi d’Orient es convertix progressivament en Imperi Bizantí, mentres que l’atra banda veu com dos pobles germànics van prenent protagonisme. Estem parlant dels [[francs]] i dels [[visigots]], claus en la història d’Andorra.  

L’inici de l’Edat Medieval comença en la Caiguda de Roma. Els diferents pobles germànics, nomenats “[[bàrbars]]” pels romans, que es varen instalar al nort i est d’Europa durant el Ferro baixen cap a la mediterrànea fugint dels huns, provinents de les estepes del nort d'[[Europa]]. Les tensions entre abdós són tals que envaixen Roma desestabilisant-la i propiciant la seua caiguda. Vers l’any 395 Roma es va segregar en dos (Imperi d’Orient i Imperi d’Occident), incapaç de fer front als nouvinguts. Tenint Roma dividida, els “bàrbars” maten l’últim emperador, Ròmul, l’any 476. L'Imperi d’Orient es convertix progressivament en Imperi Bizantí, mentres que l’atra banda veu com dos pobles germànics van prenent protagonisme. Estem parlant dels [[francs]] i dels [[visigots]], claus en la història d’Andorra.  

Els ''Visigots'' envaeixen la península Ibèrica creant el [[Visigots|Regne Visigot d’Hispània]] l’any [[572]], que s'estenia fins a [[Narbona]]. A poc a poc van adoptant alguns aspectes de la cultura romana, com ara la llengua i la religió cristiana. A [[la Seu d'Urgell]] ([[Catalunya]]) hi instalen una Seu Episcopal. Segons el [[Manual Digest]] Andorra va estar sota el domini visigot durant uns 200 anys. És en aquest moment en qué es produïx la [[cristianització]] d’Andorra. L’emperador bizantí [[Justinià I]], preocupat per recuperar l’esplendor del que fon [[Antiga Roma|Roma]], avança i recupera el sud-est d’[[Hispània]] als visigots. Ara be, la caiguda dels visigots és responsabilitat en un primer temps dels francs i després de l’Imperi musulmà que al 711 s’apodera d’Hispània creant l’[[Al-Àndalus]]. Andorra quedarà exenta d'estes invasions gràcies als [[francs]].

Els ''Visigots'' envaeixen la península Ibèrica creant el [[Visigots|Regne Visigot d’Hispània]] l’any [[572]], que s'estenia fins a [[Narbona]]. A poc a poc van adoptant alguns aspectes de la cultura romana, com ara la llengua i la religió cristiana. A [[la Seu d'Urgell]] ([[Catalunya]]) hi instalen una Seu Episcopal. Segons el [[Manual Digest]] Andorra va estar sota el domini visigot durant uns 200 anys. És en este moment en qué es produïx la [[cristianisació]] d’Andorra. L’emperador bizantí [[Justinià I]], preocupat per recuperar l’esplendor del que fon [[Antiga Roma|Roma]], avança i recupera el sud-est d’[[Hispània]] als visigots. Ara be, la caiguda dels visigots és responsabilitat en un primer temps dels francs i després de l’Imperi musulmà que al 711 s’apodera d’Hispània creant l’[[Al-Àndalus]]. Andorra quedarà exenta d'estes invasions gràcies als [[francs]].

Els ''Francs'' varen ocupar la [[Gàlia]] romana (hui [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]], [[Luxemburc]], [[Mònaco]], part de [[Suïssa]] i d’[[Alemanya]]). Venien del [[Rin]] i volien un realment europeu equiparable a la grandiositat de l’Imperi Romà. Per arribar-hi, en un principi varen aliar-se en Roma en contra dels visigots i dels huns. Ràpidament, però, s’hi varen girar en contra. [[Clodoveu I|Clovis I]], el primer rei important dels francs, va ser el responsable d’aquest gir. Sotmet Roma a la batalla de [[Soissons]] i després s'unix a les tribus germàniques dels voltants casant-s’hi o barallant-s’hi; tot això en contra dels visigots. És el cas de [[Clotilde de Borgonya]] (de [[cristianisme|confessió cristiana]]), neta del rei [[burgundi]], en qui es casa l’any 493. Després del casament combat contra els Visigots a [[Vouillé (Viena)|Vouillé]], i contra els alamans a Tolbiac. A Tolbiac promet que si aconsegueix la victòria es convertix al cristianisme. Les dos batalles són un èxit i complix la promesa. [[Andorra]] deixa de dependre dels visigots i es queda sota domini franc. El [[Papa de Roma]] decidix batejar Clovis a [[Reims]] per honorar aquest acte. Així, es dóna per inaugurada la nova capital cristiana, [[París]], que compartirà títol amb [[Constantinoble]] i [[Roma]]. Tot plegat dins la [[dinastia Merovíngia]], nom que prové de l’avi de Clovis, [[Meroveu]].

Els ''Francs'' varen ocupar la [[Gàlia]] romana (hui [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]], [[Luxemburc]], [[Mònaco]], part de [[Suïssa]] i d’[[Alemanya]]). Venien del [[Rin]] i volien un realment europeu equiparable a la grandiositat de l’Imperi Romà. Per arribar-hi, en un principi varen aliar-se en Roma en contra dels visigots i dels huns. Ràpidament, però, s’hi varen girar en contra. [[Clodoveu I|Clovis I]], el primer rei important dels francs, va ser el responsable d’aquest gir. Sotmet Roma a la batalla de [[Soissons]] i després s'unix a les tribus germàniques dels voltants casant-s’hi o barallant-s’hi; tot això en contra dels visigots. És el cas de [[Clotilde de Borgonya]] (de [[cristianisme|confessió cristiana]]), neta del rei [[burgundi]], en qui es casa l’any 493. Després del casament combat contra els Visigots a [[Vouillé (Viena)|Vouillé]], i contra els alamans a Tolbiac. A Tolbiac promet que si conseguix la victòria es convertix al cristianisme. Les dos batalles són un èxit i complix la promesa. [[Andorra]] deixa de dependre dels visigots i es queda sota domini franc. El [[Papa de Roma]] decidix batejar Clovis a [[Reims]] per honorar este acte. Així, es dona per inaugurada la nova capital cristiana, [[París]], que compartirà títul en [[Constantinoble]] i [[Roma]]. Tot plegat dins la [[dinastia Merovíngia]], nom que prové de l’avi de Clovis, [[Meroveu]].

==== La llegenda de Carlemany (l'Andorra franca) ====

==== La llegenda de Carlemany (l'Andorra franca) ====