Canvis

Així, entrada esta época Andorra ya gaudia d'un clima temperat, en vegetació, rius... i animals que ya treien cap. En aquest entorn apareix un grup de caçadors-recol·lectors provinents de l'[[Arieja]] i del [[Riu Segre|Segre]] que aprofiten l'abric rocós de la [[Balma de la Margineda]] per establir-s'hi només durant l'estiu, cosa que fa de l'indret un campament estacional. L'Andorra del 10000 aC era difícilment habitable durant les altres estacions. Les tempestes, neus i el mal temps els va allunyar durant l'hivern... Ara bé, a la Balma hi van trobar un bon camí per passar la frontera. Així, tot i que temporalment, l'indret es presentava com una bona connexió entre els dos vessants dels Pirineus, fet que va transformar la Balma en pas obligatori, però no només. L'indret també era ideal per caçar, ya que a Andorra el que no faltava eren [[isards]] (símbol d'Andorra), truites o cabres salvatges.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elcami.cat/principat-andorra/andorra/andorra-vella/margineda|títol = Informació sobre la Balma de la Margineda, el Castell de Sant Vicenç i el Jaciment de la Roureda de la Margineda|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

Així, entrada esta época Andorra ya gaudia d'un clima temperat, en vegetació, rius... i animals que ya treien cap. En aquest entorn apareix un grup de caçadors-recol·lectors provinents de l'[[Arieja]] i del [[Riu Segre|Segre]] que aprofiten l'abric rocós de la [[Balma de la Margineda]] per establir-s'hi només durant l'estiu, cosa que fa de l'indret un campament estacional. L'Andorra del 10000 aC era difícilment habitable durant les altres estacions. Les tempestes, neus i el mal temps els va allunyar durant l'hivern... Ara bé, a la Balma hi van trobar un bon camí per passar la frontera. Així, tot i que temporalment, l'indret es presentava com una bona connexió entre els dos vessants dels Pirineus, fet que va transformar la Balma en pas obligatori, però no només. L'indret també era ideal per caçar, ya que a Andorra el que no faltava eren [[isards]] (símbol d'Andorra), truites o cabres salvatges.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elcami.cat/principat-andorra/andorra/andorra-vella/margineda|títol = Informació sobre la Balma de la Margineda, el Castell de Sant Vicenç i el Jaciment de la Roureda de la Margineda|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

La Balma de la Margineda se situa a [[Sant Julià de Lòria]] (una de les 7 divisions territorials d'Andorra) a 970 metres d'altitud per sobre del riu Valira (el riu més gran del país que recupera les aigües del Valira d'Orient i Valira del Nord). Les restes que s'hi han trobat d'aquests caçadors-recol·lectors són principalment arpons azilians utilitzats per a pescar truites i anguiles, puntes de dors microlaminars utilitzades per la caça en llança, còndls gravats en figures abstractes, que és una mostra artística d'estil azilià i micròlits triangulars utilitzats per a la caça en arc.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

La Balma de la Margineda se situa a [[Sant Julià de Lòria]] (una de les 7 divisions territorials d'Andorra) a 970 metres d'altitud per sobre del riu Valira (el riu més gran del país que recupera les aigües del Valira d'Orient i Valira del Nort). Les restes que s'hi han trobat d'estos caçadors-recolectors són principalment arpons azilians utilitzats per a pescar truites i anguiles, puntes de dors microlaminars utilitzades per la caça en llança, còndls gravats en figures abstractes, que és una mostra artística d'estil azilià i micròlits triangulars utilitzats per a la caça en arc.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

Aquests objectes encara no són visibles per a cap turista, i és que el Govern andorrà encara té en fase d'esborrany el Museu de la Pau, que, a causa de la crisi del 2008, ha posposat el projecte.<ref>{{Ref-web|url = http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw|títol = Fragment de l'Informatiu d'Andorra Televisió sobre el projecte del Museu de la Pau|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.ad/cultura/Museu-Nacional-Frank-Gehry-Paris_0_1225077753.html|títol = El frustrat projecte de Museu Nacional d'Andorra de Frank Gehry s'exposa a París|consulta = |llengua = |editor = |data = (Ara Andorra, 06-10-14)}}</ref>

Aquests objectes encara no són visibles per a cap turista, i és que el Govern andorrà encara té en fase d'esborrany el Museu de la Pau, que, a causa de la crisi del 2008, ha posposat el projecte.<ref>{{Ref-web|url = http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw|títol = Fragment de l'Informatiu d'Andorra Televisió sobre el projecte del Museu de la Pau|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.ad/cultura/Museu-Nacional-Frank-Gehry-Paris_0_1225077753.html|títol = El frustrat projecte de Museu Nacional d'Andorra de Frank Gehry s'exposa a París|consulta = |llengua = |editor = |data = (Ara Andorra, 06-10-14)}}</ref>

==== Neolític ====

==== Neolític ====

Amb l’arribada del [[Neolític]], la Balma de la Margineda es deixa endur pels canvis exteriors que arriben, en aquest cas, gràcies als corrents fluvials del Segre i de l’Arieja. Per entendre aquests canvis cal recordar l'expressió utilisada per l'arqueòleg marxista [[Vere Gordon Childe]] el 1930, "Revolució Neolítica", que no fa altra cosa que donar nom a una sèrie de nous descobriments que revolucionaran realment la vida d'Homo Sapiens. Sapiens descobreix, en efecte, l'agricultura, cosa que li permet abandonar la caça i sedentaritzar-se, domesticar animals, per tant, baixar els índexs de mortalitat. Amb aquesta revolució segueix la construcció de petits pobles insípids a base de fang i una societat que comença a jerarquitzar-se, per tant, a desenvolupar creences. Les tombes en pedres, a vegades colossals, com ara els [[megalític]]s en són una prova.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

Amb l’arribada del [[Neolític]], la Balma de la Margineda es deixa endur pels canvis exteriors que arriben, en aquest cas, gràcies als corrents fluvials del Segre i de l’Arieja. Per entendre aquests canvis cal recordar l'expressió utilisada per l'arqueòlec marxista [[Vere Gordon Childe]] el 1930, "Revolució Neolítica", que no fa altra cosa que donar nom a una sèrie de nous descobriments que revolucionaran realment la vida d'Homo Sapiens. Sapiens descobreix, en efecte, l'agricultura, cosa que li permet abandonar la caça i sedentaritzar-se, domesticar animals, per tant, baixar els índexs de mortalitat. En aquesta revolució segueix la construcció de petits pobles insípids a base de fang i una societat que comença a jerarquitzar-se, per tant, a desenvolupar creences. Les tombes en pedres, a vegades colossals, com ara els [[megalític]]s en són una prova.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

Així, en aquest context, s’ha trobat a la Balma formes arrodonides i simples de ceràmica, típiques de la Revolució Neolítica; és a dir, la Balma passa d’una vida nòmada a una de sedentària. S'hi ha constatat un augment de la població cap al VI mil·lenni a.C. (6000 aC fins a 5000 aC) i la utilització de l'indret com a pleta per al ramat. No obstant això, la Balma serà abandonada cap al 6640 aC i el desenvolupament humà continuarà a la [[Vall del Madriu-Perafita-Claror|Vall del Madriu]] –avui parc natural declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la [[UNESCO]]– i altres indrets d’Andorra.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

Així, en aquest context, s’ha trobat a la Balma formes arrodonides i simples de ceràmica, típiques de la Revolució Neolítica; és a dir, la Balma passa d’una vida nómada a una de sedentària. S'hi ha constatat un augment de la població cap al VI mil·lenni a.C. (6000 aC fins a 5000 aC) i la utilització de l'indret com a pleta per al ramat. No obstant això, la Balma serà abandonada cap al 6640 aC i el desenvolupament humà continuarà a la [[Vall del Madriu-Perafita-Claror|Vall del Madriu]] –hui parc natural declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la [[UNESCO]]– i atres llocs d’Andorra.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

Al Madriu, concretament, hi neix una Explotació Humana. Es tracta d’un campament permanent on l’agricultura encara és incipient i on es combina la caça i la recol·lecció en l’explotació del medi. Els grups d’humans que hi vivien eren poc estructurats i la presència d’utillatge i ornaments exògens al medi reforcen la hipòtesi que s’intercanviaven en grups del Segre i d'[[Occitània]]. La cabra, l’ovella i el bou hi són domesticats i les truites, les anguiles, els vegetals i el blat i ordi són l’aliment en el qual viuen.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

Al Madriu, concretament, hi naix una Explotació Humana. Es tracta d’un campament permanent on l’agricultura encara és incipient i on es combina la caça i la recolecció en l’explotació del mig. Els grups d’humans que hi vivien eren poc estructurats i la presència d’utillage i ornaments exògens al mig reforcen la hipòtesis que s’intercanviaven en grups del Segre i d'[[Occitània]]. La cabra, l’ovella i el bou hi són domesticats i les truites, les anguiles, els vegetals i el blat i ordi són l’aliment en el qual viuen.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

A [[Ordino]] (una atra de les 7 divisions territorials del país) i Sant Julià, cap al [[Neolític Mitjà]] i [[Neolític Final|Final]], tenim restes de possibles societats més complexes. Les tombes de Segudet (Ordino) i de la Feixa del Moro (Juberri, St. Julià) en són la prova. A l’enterrament amb [[aixovar]] de Segudet s’hi ha trobat una dona enterrada als 30-35 anys en braçalets, polseres i tot un conjunt d’ornaments fets, en part, de ceràmica. La Feixa del Moro s’hi ha trobat enterraments en cista (caixes de pedra) de pobladors estacionals que ya coneixien l’agricultura, la ceràmica i que eren capaços de viure en cabanes. Segons les datacions de carboni fetes a ambdós llocs, la Tomba de Segudet dataria d’uns 4300 aC aproximadament i la Feixa del Moro d’uns 4930 aC.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

A [[Ordino]] (una atra de les 7 divisions territorials del país) i Sant Julià, cap al [[Neolític Mitjà]] i [[Neolític Final|Final]], tenim restes de possibles societats més complexes. Les tombes de Segudet (Ordino) i de la Feixa del Moro (Juberri, St. Julià) en són la prova. A l’enterrament amb [[aixovar]] de Segudet s’hi ha trobat una dona enterrada als 30-35 anys en braçalets, polseres i tot un conjunt d’ornaments fets, en part, de ceràmica. La Feixa del Moro s’hi ha trobat enterraments en cista (caixes de pedra) de pobladors estacionals que ya coneixien l’agricultura, la ceràmica i que eren capaços de viure en cabanes. Segons les datacions de carboni fetes a ambdós llocs, la Tomba de Segudet dataria d’uns 4300 aC aproximadament i la Feixa del Moro d’uns 4930 aC.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

S’ha d’entendre que el descobriment de l’agricultura, ceràmica o ferro foren progressius i res va resultar ser descobert d’un dia per l’altre. Així, es pot entendre que mentre el Pròxim Orient experimentava canvis gegantins durant el Bronze, com ara l'aparició de la civilització [[Mesopotàmia|Sumèria]], l'[[antic Egipte]],... Andorra encara vivia com al Neolític. En aquest context, mentre al 10000 aC el [[Pròxim Orient]] ya cultivava, Andorra entrava al Paleolític Superior. Això es deu en part a l’aïllament geogràfic que produeix la serralada dels Pirineus i explica per què els primers pobladors d’Andorra s’anaven adaptant molt lentament a la resta de territoris.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}  

S’ha d’entendre que el descobriment de l’agricultura, ceràmica o ferro foren progressius i res va resultar ser descobert d’un dia per l’altre. Així, es pot entendre que mentre el Pròxim Orient experimentava canvis gegantins durant el Bronze, com ara l'aparició de la civilització [[Mesopotàmia|Sumèria]], l'[[antic Egipte]],... Andorra encara vivia com al Neolític. En aquest context, mentre al 10000 aC el [[Pròxim Orient]] ya cultivava, Andorra entrava al Paleolític Superior. Això es deu en part a l’aïllament geogràfic que produeix la serralada dels Pirineus i explica per què els primers pobladors d’Andorra s’anaven adaptant molt lentament a la resta de territoris.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}  

Per la qual cosa, el bronze a Andorra segueix amb una economia mixta i un predomini de la ramaderia sobre l’agricultura, però sempre combinant-t’ho amb caça i recol·lecció. El model d’hàbitat de petits poblats comença a evolucionar cap a un urbanisme incipient i tot i les troballes metal·lúrgiques, la vida segueix un model similar a l’anterior. En aquest entorn els primers pobladors sedentaris del Neolític s’instal·len en 7 estacions diferents, empesos per la cerca de terrenys més aptes. Dites estacions s’assenten just per sobre del fons de la vall, al llarg de més de mig quilòmetre, entre [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]] i [[Andorra la Vella]] (capital d'Andorra) i reben el nom d’Estacions del Cedre. Es troben en el cantó més assolellat de la vall, a la vora de les aigües estancades que hi havia al centre de la planta d’Andorra la Vella. Es tractava d’una de les zones demogràficament més poblades d’Andorra, però no n’era pas l’única. De l’Edat del Bronze també tenim la Fossa de Prats, el Conjunt de Gravats del Roc de les Bruixes i el jaciment del Roc d’Enclar, però són troballes difícils de datar vist que els pobladors varen continuar en les formes de vida pròpies del Neolític, fet que no permet individualitzar cada jaciment en claritat.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}

Per la qual cosa, el bronze a Andorra seguix en una economia mixta i un predomini de la ramaderia sobre l’agricultura, però sempre combinant-t’ho en caça i recol·lecció. El model d’hàbitat de petits poblats comença a evolucionar cap a un urbanisme incipient i tot i les troballes metal·lúrgiques, la vida segueix un model similar a l’anterior. En este entorn els primers pobladors sedentaris del Neolític s’instal·len en 7 estacions diferents, empesos per la cerca de terrenys més aptes. Dites estacions s’assenten just per sobre del fons de la vall, al llarg de més de mig quilòmetre, entre [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]] i [[Andorra la Vella]] (capital d'Andorra) i reben el nom d’Estacions del Cedre. Es troben en el cantó més assolellat de la vall, a la vora de les aigües estancades que hi havia al centre de la planta d’Andorra la Vella. Es tractava d’una de les zones demogràficament més poblades d’Andorra, però no n’era pas l’única. De l’Edat del Bronze també tenim la Fossa de Prats, el Conjunt de Gravats del Roc de les Bruixes i el jaciment del Roc d’Enclar, pero són troballes difícils de datar vist que els pobladors varen continuar en les formes de vida pròpies del Neolític, fet que no permet individualitzar cada jaciment en claritat.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}

El jaciment de Parts és una fossa quadrangular, coronada per una estructura empedrada, situada a Prats, [[Canillo]] (una altra de les 7 divisions del país). Dins s’hi ha trobat recipients fets de ceràmica que contenien productes lactis, cereals i estramoni. Les anàlisis realitzades porten a considerar que pugui tractar-se bé d’un aixovar d’un enterrament o bé d’una fossa en caràcter votiu. A Prats mateix també s’ha descobert un conjunt de gravats anomenat ''Gravats del Roc de les Bruixes'', que els seus descobridors interpreten com un santuari de l’Edat del Bronze, cosa que suposa també algun possible poblat a les vores, però sobretot, indica ya les primeres traces d’escriptura, encara que rupestres, a Andorra (element característic del Bronze, veure'n més a [[escriptura cuneïforme]]).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35, 38, 39}}

El jaciment de Parts és una fossa quadrangular, coronada per una estructura empedrada, situada a Prats, [[Canillo]] (una altra de les 7 divisions del país). Dins s’hi ha trobat recipients fets de ceràmica que contenien productes lactis, cereals i estramoni. Les anàlisis realisades porten a considerar que pugui tractar-se bé d’un aixovar d’un enterrament o bé d’una fossa en caràcter votiu. A Prats mateix també s’ha descobert un conjunt de gravats anomenat ''Gravats del Roc de les Bruixes'', que els seus descobridors interpreten com un santuari de l’Edat del Bronze, cosa que suposa també algun possible poblat a les vores, però sobretot, indica ya les primeres traces d’escriptura, encara que rupestres, a Andorra (element característic del Bronze, veure'n més a [[escriptura cuneïforme]]).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35, 38, 39}}

===Edat del Ferro===

===Edat del Ferro===

[[File:Els íbers.png|thumb|Zona d'Influència Grega]]

[[File:Els íbers.png|thumb|Zona d'Influència Grega]]

Cap al 750 aC al bell mig de l’Edat del Ferro [[Grècia Antiga|grecs]] i els [[fenicis]] instal·len [[colònia|colònies]] a la [[península Ibèrica]] (nom que designa [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Andorra]]). El sur te presència marcadament fenícia mentres que la part corresponent a [[Catalunya]] té presència marcadament grega. Un exemple clar és la presa d’[[Empúries]] i [[Marsella]] com a colònies gregues. Esta nova ocupació vindrà per quedar-se i els autòctons hauran d’deprendre a conviure en els colons. Pronte els autòctons s’aculturen als nouvinguts i d’este procés sorgix el poble [[Ibers|Iber]], creant la nomenada cultura Ibèrica. El món Ibèric s’estenia en el llitoral mediterraneu des d’[[Andalusia]] fins al [[Llenguadoc]] (Andorra inclosa). Per tant, els habitants d’Andorra també passen a ser ibers.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 36, 37}}  

Cap al 750 aC al bell mig de l’Edat del Ferro [[Grècia Antiga|grecs]] i els [[fenicis]] instal·len [[colònia|colònies]] a la [[península Ibèrica]] (nom que designa [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Andorra]]). El sur te presència marcadament fenícia mentres que la part corresponent a [[Catalunya]] té presència marcadament grega. Un exemple clar és la presa d’[[Empúries]] i [[Marsella]] com a colònies gregues. Esta nova ocupació vindrà per quedar-se i els autòctons hauran de deprendre a conviure en els colons. Pronte els autòctons s’aculturen als nouvinguts i d’este procés sorgix el poble [[Ibers|Iber]], creant la nomenada cultura Ibèrica. El món Ibèric s’estenia en el llitoral mediterraneu des d’[[Andalusia]] fins al [[Llenguadoc]] (Andorra inclosa). Per tant, els habitants d’Andorra també passen a ser ibers.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 36, 37}}  

La prova més evident d’això és l’existència del terme Andosins per referir-se a Andorra. Els Ibers no eren un grup homogèneu i existien diferents tribus. Cada una tenia el seu propi nom i els andorrans passaren a dir-se [[Andosins]]. A les vores conviuran ceretans, castel·lans, bargusis, autesans, indigets, sordons,... Una atra evidència d’esta cultura ibèrica en Andorra és la llengua ibèrica: l’iber, inclosa dins la família lingüística [[paleohispànica]].  Adés de la colonisació romana, la península Ibèrica era una caseta de llengües.<ref>{{Ref-web|url = http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/mapes.html?idioma=1&start=cercador|títol = Mapes digitals del lloc web de Casa de les Llengües de la Generalitat de Catalunya|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 43}} Se parlava llengües indoeuropees (el celtibèric, el lusità,...), cèltiques (com el gàl·lic) i les anomenades “llengües aïllades”; ya que no se’n sap l’origen (és el cas del basc o la tertésica). Si nos fixem en la zona corresponent a Andorra, veem que llingüísticament el país estava molt influenciat per l’iber i l’aquità. Es pensa que l’aquità donà el basc actual i els topònims andorrans vénen d'este idioma: Ransol, Erts, Arans, Llorts, Canillo, Bixessarri, Aixovall, Certers, Nagol, Aixirivall, Juberri, etc.

La prova més evident d’això és l’existència del terme Andosins per referir-se a Andorra. Els Ibers no eren un grup homogèneu i existien diferents tribus. Cada una tenia el seu propi nom i els andorrans passaren a dir-se [[Andosins]]. A les vores conviuran ceretans, castel·lans, bargusis, autesans, indigets, sordons,... Una atra evidència d’esta cultura ibèrica en Andorra és la llengua ibèrica: l’iber, inclosa dins la família lingüística [[paleohispànica]].  Adés de la colonisació romana, la península Ibèrica era una caseta de llengües.<ref>{{Ref-web|url = http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/mapes.html?idioma=1&start=cercador|títol = Mapes digitals del lloc web de Casa de les Llengües de la Generalitat de Catalunya|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 43}} Se parlava llengües indoeuropees (el celtibèric, el lusità,...), cèltiques (com el gàl·lic) i les anomenades “llengües aïllades”; ya que no se’n sap l’origen (és el cas del basc o la tertésica). Si nos fixem en la zona corresponent a Andorra, veem que llingüísticament el país estava molt influenciat per l’iber i l’aquità. Es pensa que l’aquità donà el basc actual i els topònims andorrans vénen d'este idioma: Ransol, Erts, Arans, Llorts, Canillo, Bixessarri, Aixovall, Certers, Nagol, Aixirivall, Juberri, etc.