Canvis

La seua dictadura, encara que formalment inspirada en el model [[fascisme|fasciste]] de [[Benito Mussolini]], fon menys totalitaria i de caràcter fonamentalment conservador.

La seua dictadura, encara que formalment inspirada en el model [[fascisme|fasciste]] de [[Benito Mussolini]], fon menys totalitaria i de caràcter fonamentalment conservador.

Durant la primera fase de la dictadura (el Directori Militar, entre [[1923]] i [[1925]]), perseguí als anarquistes (el seu sindicat [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] fon declarat illegal) i als comunistes (que s'havien escindit del PSOE i adherit a l'[[III Internacional]]), suprimí la [[Mancomunitat de Catalunya]] (primer orgue administratiu que comprengué a tota [[Catalunya]] des de el [[segle XVIII]]), eliminà els partits polítics, creà un partit únic, l'[[Unió Patriòtica (Espanya)|Unió Patriòtica]] ([[1924]]), reforçà el proteccionisme estatal en favor de l'industria nacional, fomentà la construcció de grans obres públiques i prohibí l'us de les llengües regionals en els actes públics.

Durant la primera fase de la dictadura (el Directori Militar, entre [[1923]] i [[1925]]), perseguí als anarquistes (el seu sindicat [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] fon declarat illegal) i als comunistes (que s'havien escindit del PSOE i adherit a la [[III Internacional]]), suprimí la [[Mancomunitat de Catalunya]] (primer orgue administratiu que comprengué a tota [[Catalunya]] des de el [[segle XVIII]]), eliminà els partits polítics, creà un partit únic, l'[[Unió Patriòtica (Espanya)|Unió Patriòtica]] ([[1924]]), reforçà el proteccionisme estatal en favor de l'industria nacional, fomentà la construcció de grans obres públiques i prohibí l'us de les llengües regionals en els actes públics.

Darrere de el seu accés al poder, abandonà les seues anteriors posicions abandonistes i de modo contrari, consolidà la presencia espanyola en Marroc mediant una victoria militar (el [[desembarc d'Alhucemas]]) que posà fi a anys de permanents guerres i dificultats, com el «Desastre d'Annual» de [[1921]], pel que s'havien volgut demanar responsabilitats als militars i al propi rei, i que fon lo que, al postres, provocà el [[colp d'Estat]] de 1923.

Darrere de el seu accés al poder, abandonà les seues anteriors posicions abandonistes i de modo contrari, consolidà la presencia espanyola en Marroc mediant una victoria militar (el [[desembarc d'Alhucemas]]) que posà fi a anys de permanents guerres i dificultats, com el «Desastre d'Annual» de [[1921]], pel que s'havien volgut demanar responsabilitats als militars i al propi rei, i que fon lo que, al postres, provocà el [[colp d'Estat]] de 1923.