8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 39:
Llínea 39: − [[Image:Bundesarchiv Bild 102-09411, Primo de Rivera und der König von Spanien.jpg|thumb|250px|[[Alfons XIII de Espanya|Alfons XIII]] (esquerra) junt a Primo de Rivera després del seu nomenament com Cap del Govern i President del Directori militar]] + Llínea 53:
Llínea 53: + + + + + + +
sense resum d'edició
=== Govern ===
=== Govern ===
==== Cap del Directori Militar ====
==== Cap del Directori Militar ====
[[Image:Bundesarchiv Bild 102-09411, Primo de Rivera und der König von Spanien.jpg|thumb|240px|[[Alfons XIII de Espanya|Alfons XIII]] (esquerra) junt a Primo de Rivera després del seu nomenament com Cap del Govern i President del Directori militar]]
En el vist bo del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], el soport de bona part de la patronal, l'[[Iglésia Catòlica]], l'eixercit i de les forces conservadores en general, Primo de Rivera encapçalà un Directori Militar que concentrà en ell tots els poders de l'Estat.
En el vist bo del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], el soport de bona part de la patronal, l'[[Iglésia Catòlica]], l'eixercit i de les forces conservadores en general, Primo de Rivera encapçalà un Directori Militar que concentrà en ell tots els poders de l'Estat.
El [[desembarc d'Alhucemas|desembarc]] ([[1925]]), en el que Primo de Rivera comandà personalment a l'eixercit i a la flota espanyols, formà part d'una operació combinada en l'eixercit [[França|francés]] per a acabar en la rebelió de les càbiles del [[Rif]]. Si be contradia les idees anteriors del marqués, opost a l'aventura africana, fon un èxit tan significatiu que animà a Primo de Rivera, condecorat pel rei en la [[Creu Llorejada de Sant Ferrando]], a institusionalisar la seua dictadura de forma duradora.
El [[desembarc d'Alhucemas|desembarc]] ([[1925]]), en el que Primo de Rivera comandà personalment a l'eixercit i a la flota espanyols, formà part d'una operació combinada en l'eixercit [[França|francés]] per a acabar en la rebelió de les càbiles del [[Rif]]. Si be contradia les idees anteriors del marqués, opost a l'aventura africana, fon un èxit tan significatiu que animà a Primo de Rivera, condecorat pel rei en la [[Creu Llorejada de Sant Ferrando]], a institusionalisar la seua dictadura de forma duradora.
==== El Directori Civil ====
El Directori Militar donà pas a un Directori Civil (1925–1930) i se nomenà una Assamblea Nacional ([[1927]]) que elaborà un anteprojecte de [[Constitució]] ([[1929]]). Aquell simulacre de Parlament, no obstant, soles serví per a despullar les divisions que havia entre els seguidors de la dictadura: entre catòlics conservadors de vell cuny i corporativistes autoritaris atrets pel [[fascisme]], entre militars gomiosos i oportunistes de tot tipo.
Per la seua part, la crisis econòmica derivada del [[Crack de 1929]] afectà molt negativament a Espanya fent, entre atres coses, que el canvi de la [[pesseta]] en relació a la [[lliura esterlina]] casi se triplicara i que la millora econòmica derivada dels «feliços anys vint» s'esfumara.
Dividides les hosts primoriveristes i enrarides les relacions del dictador en el rei, no fon possible afrontar l'auge de l'oposició, creixentment unida i movilisada davant l'amenaça de vore perpetuar-se el règim. Socialistes, republicans i intelectuals d'ideologia d'esquerres se uniren en la campanya contra la dictadura, que amenaçava en arrossegar també a la [[monarquia]] que l'havia tolerat; estudiants i obrers se manifestaven en contra del règim; els propis militars conspiraven contra Primo de Rivera (la conspiració lliberal fracassada en la seua contra tingué lloc en la nit de Sant Joan de [[1926]] i per això coneguda com la [[Santjoanada de 1926|Santjoanada]]).<ref>Miguel Martorell Linares (2011). ''José Sánchez Guerra: un hombre de honor (1859-1935)''. Marcial Pons Historia. ISBN 9788492820429.</ref>
== Referències ==
== Referències ==