Canvis

Es coneix que la majoria de civilisacions de l'antiguetat van tractar des d'un principi d'explicar el funcionament del seu entorn, miraven les estreles i pensaven com elles podien regir el seu món. Açò porta a moltes interpretacions de caràcter mes filosòfic que físic, no en va en eixos moments la física se la cridava [[filosofia natural]]. Molts filòsofs es troben en el desenroll primigeni de la física, com [[Aristoteles]], [[Tales de Milet]] o [[Demòcrit]], per ser els primers en tractar de buscar algun tipo d'explicació als fenòmens que els rodejaven. A pesar que les teories descriptives de l'univers que van deixar estes pensadores eren errades, estes van tindre validea per molt de temps, quasi dos mil anys, en part per l'acceptació de la [[església catòlica]] de diversos dels seus preceptes com la [[teoria geocèntrica]] o les tesis d'Aristoteles.

Es coneix que la majoria de civilisacions de l'antiguetat van tractar des d'un principi d'explicar el funcionament del seu entorn, miraven les estreles i pensaven com elles podien regir el seu món. Açò porta a moltes interpretacions de caràcter mes filosòfic que físic, no en va en eixos moments la física se la cridava [[filosofia natural]]. Molts filòsofs es troben en el desenroll primigeni de la física, com [[Aristoteles]], [[Tales de Milet]] o [[Demòcrit]], per ser els primers en tractar de buscar algun tipo d'explicació als fenòmens que els rodejaven. A pesar que les teories descriptives de l'univers que van deixar estes pensadores eren errades, estes van tindre validea per molt de temps, quasi dos mil anys, en part per l'acceptació de la [[església catòlica]] de diversos dels seus preceptes com la [[teoria geocèntrica]] o les tesis d'Aristoteles.

Esta etapa denominada [[obscurantisme]] en la ciència acaba quan [[Nicolau Copèrnic]], considerat pare de la [[astronomia]] moderna, en [[1543]] rep la primera còpia del seu ''[[de Revolutionibus Orbium Coelestium]] ''. A pesar que Copèrnic fon el primer a formular teories plausibles, és un atre personage al qual se li considera el pare de la física com la coneixem ara. Un catedràtic de matemàtiques de l'[[Universitat de Pisa]] a finals del [[sigle XVI]] canviaria l'història de la ciència utilisant per primera vegada experiments per a comprovar les seues asseveracions, [[Galileu Galilei]]. En la invenció del [[telescopi]] i els seus treballs en [[pla inclinat|plans inclinats]], Galileu va utilisar per primera vegada el [[mètodo científic]] i va arribar a conclusions capaces de ser verificades. Als seus treballs se li van unir grans contribucions per part d'atres [[científic]]s com [[Johannes Kepler]], [[Blaise Pascal]], [[Christian Huygens]].

Esta etapa denominada [[obscurantisme]] en la ciència acaba quan [[Nicolau Copèrnic]], considerat pare de la [[astronomia]] moderna, en [[1543]] rep la primera còpia del seu ''[[de Revolutionibus Orbium Coelestium]] ''. A pesar que Copèrnic fon el primer a formular teories plausibles, és un atre personage al qual se li considera el pare de la física com la coneixem ara. Un catedràtic de matemàtiques de l'[[Universitat de Pisa]] a finals del [[sigle XVI]] canviaria l'història de la ciència utilisant per primera vegada experiments per a comprovar les seues asseveracions, [[Galileu Galilei]]. En la invenció del [[telescopi]] i els seus treballs en [[pla inclinat|plans inclinats]], Galileu va utilisar per primera vegada el [[método científic]] i va arribar a conclusions capaces de ser verificades. Als seus treballs se li van unir grans contribucions per part d'atres [[científic]]s com [[Johannes Kepler]], [[Blaise Pascal]], [[Christian Huygens]].

Posteriorment, en el [[sigle XVII]], un científic anglés reunix les idees de [[Galileu]] i [[Kepler]] en un sol treball, unifica les idees del moviment celest i les dels moviments en la terra en lo que ell nomenà [[gravetat]]. En [[1687]], [[Isaac Newton]] en la seua obra ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]] '' va formular els tres [[principi]]s del [[moviment (física)|moviment]] i una quarta [[Llei de la gravitació universal]] que van transformar per complet el món físic, tots els fenòmens podien ser vistos d'una manera mecànica.

Posteriorment, en el [[sigle XVII]], un científic anglés reunix les idees de [[Galileu]] i [[Kepler]] en un sol treball, unifica les idees del moviment celest i les dels moviments en la terra en lo que ell nomenà [[gravetat]]. En [[1687]], [[Isaac Newton]] en la seua obra ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]] '' va formular els tres [[principi]]s del [[moviment (física)|moviment]] i una quarta [[Llei de la gravitació universal]] que van transformar per complet el món físic, tots els fenòmens podien ser vistos d'una manera mecànica.

[[Archiu:Diamond animation.gif|thumb|Estructura del [[diamant]].]]

[[Archiu:Diamond animation.gif|thumb|Estructura del [[diamant]].]]

La física atòmica i molecular se centren en l'estudi de les interaccions matèria-matèria i llum-matèria en l'escala d'àtoms individuals o estructures que contenen uns pocs àtoms. Les dos àrees s'agrupen a causa de la seua interrelació, la similitut dels mètodos utilisats, aixina com el caràcter comú de l'escales d'energia rellevants a les seues investigacions. Al seu torn, les dos inclouen tractaments tant clàssics i com quàntics, ya que poden tractar els seus problemes des de punts de vista microscòpics i macroscòpics.

La física atòmica i molecular se centren en l'estudi de les interaccions matèria-matèria i llum-matèria en l'escala d'àtoms individuals o estructures que contenen uns pocs àtoms. Les dos àrees s'agrupen a causa de la seua interrelació, la similitut dels métodos utilisats, aixina com el caràcter comú de l'escales d'energia rellevants a les seues investigacions. Al seu torn, les dos inclouen tractaments tant clàssics i com quàntics, ya que poden tractar els seus problemes des de punts de vista microscòpics i macroscòpics.

La investigació actual en física atòmica se centra en activitats com ara el refredament i captura d'àtoms i ions, la qual cosa és interessant per a eliminar "soroll" en les mesures i evitar imprecisions a l'hora de realisar atres experiments o mesures (per eixemple, en els [[rellonge atòmic|rellonges atòmics]]), aumentar la precisió dels mesuraments de [[constant física fonamental|constants físiques fonamentals]], la qual cosa ajuda a validar atres teories com la [[Teoria de la relativitat|relativitat]] o el [[model estàndart]],  mesurar els efectes de correlació electrònica en l'estructura i dinàmica atòmica,  i la mesura i comprensió del comportament colectiu dels àtoms de gasos que interactuen dèbilment (per eixemple, en un [[condensat de Bose-Einstein]] de pocs àtoms).

La investigació actual en física atòmica se centra en activitats com ara el refredament i captura d'àtoms i ions, la qual cosa és interessant per a eliminar "soroll" en les mesures i evitar imprecisions a l'hora de realisar atres experiments o mesures (per eixemple, en els [[rellonge atòmic|rellonges atòmics]]), aumentar la precisió dels mesuraments de [[constant física fonamental|constants físiques fonamentals]], la qual cosa ajuda a validar atres teories com la [[Teoria de la relativitat|relativitat]] o el [[model estàndart]],  mesurar els efectes de correlació electrònica en l'estructura i dinàmica atòmica,  i la mesura i comprensió del comportament colectiu dels àtoms de gasos que interactuen dèbilment (per eixemple, en un [[condensat de Bose-Einstein]] de pocs àtoms).

{{AP|Astrofísica|AP2=Astronomia}}

{{AP|Astrofísica|AP2=Astronomia}}

[[Archiu:Supermassiveblackhole nasajpl.jpg|thumb|Ilustració de com podria vore's un [[forat negre]] supermassiu.]]

[[Archiu:Supermassiveblackhole nasajpl.jpg|thumb|Ilustració de com podria vore's un [[forat negre]] supermassiu.]]

L'astrofísica i l'astronomia són ciències que apliquen les teories i mètodos d'atres branques de la física a l'estudi dels objectes que componen el nostre variat [[univers]], com ara [[estrela]]s, [[planeta|planetes]], [[galàxia|galàxies]] i [[forat negre|forats negres]]. L'astronomia se centra en la comprensió dels moviments dels objectes, mentres que a groso modo l'astrofísica busca explicar el seu orige, la seua evolució i el seu comportament. Actualment els térmens astrofísica i astronomia se'ls sol usar indistintament per a referir-se a l'estudi de l'univers.  

L'astrofísica i l'astronomia són ciències que apliquen les teories i métodos d'atres branques de la física a l'estudi dels objectes que componen el nostre variat [[univers]], com ara [[estrela]]s, [[planeta|planetes]], [[galàxia|galàxies]] i [[forat negre|forats negres]]. L'astronomia se centra en la comprensió dels moviments dels objectes, mentres que a groso modo l'astrofísica busca explicar el seu orige, la seua evolució i el seu comportament. Actualment els térmens astrofísica i astronomia se'ls sol usar indistintament per a referir-se a l'estudi de l'univers.  

Esta àrea, junt en la física de partícules, és una de les àrees més estudiades i més apassionants del món contemporàneu de la física. Des que el telescopi espacial [[Hubble]] mos va brindar detallada informació dels més remots confins del [[univers]], els físics van poder tindre una visió més objectiva del que fins a eixe moment eren només teories.

Esta àrea, junt en la física de partícules, és una de les àrees més estudiades i més apassionants del món contemporàneu de la física. Des que el telescopi espacial [[Hubble]] mos va brindar detallada informació dels més remots confins del [[univers]], els físics van poder tindre una visió més objectiva del que fins a eixe moment eren només teories.

{{AP|Biofísica}}

{{AP|Biofísica}}

[[Archiu:Fmrtuebersicht.jpg|thumb|La biofísica podria descriure físicament el que ocorre en el nostre [[cervell]].]]

[[Archiu:Fmrtuebersicht.jpg|thumb|La biofísica podria descriure físicament el que ocorre en el nostre [[cervell]].]]

La biofísica és una àrea interdisciplinària que estudia a la [[biologia]] aplicant els principis generals de la física. A l'aplicar el caràcter [[provabilitat|provabilístic]] de la [[mecànica quàntica]] a [[sistema biològic|sistemes biològics]] obtenim mètodos purament físics per a l'explicació de propietats biològiques. Es pot dir que l'intercanvi de coneiximents és únicament en direcció a la biologia, ya que esta s'ha anat enriquint dels conceptes físics i no viceversa.

La biofísica és una àrea interdisciplinària que estudia a la [[biologia]] aplicant els principis generals de la física. A l'aplicar el caràcter [[provabilitat|provabilístic]] de la [[mecànica quàntica]] a [[sistema biològic|sistemes biològics]] obtenim métodos purament físics per a l'explicació de propietats biològiques. Es pot dir que l'intercanvi de coneiximents és únicament en direcció a la biologia, ya que esta s'ha anat enriquint dels conceptes físics i no viceversa.

Esta àrea està en constant creiximent, s'estima que durant els inicis del sigle XXI cada vegada la confluència de [[físic]]s, [[biòlec]]s i [[químic]]s als mateixos laboratoris s'incremente. Els estudis en [[neurociència]], per eixemple, han aumentat i cada vegada ha tingut majors fruits des que es va començar a implementar les lleis del [[electromagnetisme]], la [[òptica]] i la [[física molecular]] a l'estudi de les [[neurones]].

Esta àrea està en constant creiximent, s'estima que durant els inicis del sigle XXI cada vegada la confluència de [[físic]]s, [[biòlec]]s i [[químic]]s als mateixos laboratoris s'incremente. Els estudis en [[neurociència]], per eixemple, han aumentat i cada vegada ha tingut majors fruits des que es va començar a implementar les lleis del [[electromagnetisme]], la [[òptica]] i la [[física molecular]] a l'estudi de les [[neurones]].