| Si be l'anatomia es basa especialment en l'examen descriptiu de [[plantes]], [[animals]] i [[sers humans]], la comprensió adequada de l'[[arquitectura]] anatòmica implica un coneiximent de la funció dels organismes vius, és dir, de la [[fisiologia]]. Per tant, l'anatomia s'ha desenrollat simultàneament en la fisiologia, ciència que a vegades rep el nom d'anatomia funcional o anatomofisiologia. | | Si be l'anatomia es basa especialment en l'examen descriptiu de [[plantes]], [[animals]] i [[sers humans]], la comprensió adequada de l'[[arquitectura]] anatòmica implica un coneiximent de la funció dels organismes vius, és dir, de la [[fisiologia]]. Per tant, l'anatomia s'ha desenrollat simultàneament en la fisiologia, ciència que a vegades rep el nom d'anatomia funcional o anatomofisiologia. |
− | Els orígens de l'anatomia es remonten a l'[[antiguetat]], i constituïx una de les primeres i més antigues ciències mèdiques de les que existixen en l'actualitat. Els estudis de la [[medicina]] moderna van començar en el [[segle XVI]] en l'estudi de l'[[anatomia humana]] per part d'[[Andreas Vesal]] a partir de l'estudi de cossos dels reus ajusticiats. Els mètodos amprats també han evolucionat molt, des de la dissecció de cossos fins a complexes tècniques desenrollades en tecnologies del [[segle XX]]. | + | Els orígens de l'anatomia es remonten a l'[[antiguetat]], i constituïx una de les primeres i més antigues ciències mèdiques de les que existixen en l'actualitat. Els estudis de la [[medicina]] moderna van començar en el [[segle XVI]] en l'estudi de l'[[anatomia humana]] per part d'[[Andreas Vesal]] a partir de l'estudi de cossos dels reus ajusticiats. Els métodos amprats també han evolucionat molt, des de la dissecció de cossos fins a complexes tècniques desenrollades en tecnologies del [[segle XX]]. |
− | En l'[[edat de bronze]], l'anatomia va tindre un gran impacte especialment en [[Àsia]], i més concretament en el subcontinent indi. L'[[Índia]] va ser la principal font de coneiximents anatòmics per a totes les escoles d'ensenyança de l'antiga ciència mèdica i, en el passar del temps, començant a transmetre els seus ensenyaces a [[China]], [[Orient Mijà]] i [[Àfrica]]. En l'Índia, al voltant del [[segle III aC]], aparegué el ''Charaka Samhita'', el registre d'escritura més antic de medicina interna, que va ser escrit per [[Charaka]], el gran impulsor de la medicina de l'Índia o [[Ayurveda]]. Va desenrollar la cirugia reconstructiva, va ser antecessor i mestre del llegendari [[Shusruta]] i va realisar les exploracions anatòmiques topogràfiques en cadàvers humans, sobre tot de les estructures. Va ser el primer en descobrir l'existència de l'[[aparell circulatori]]. Charaka va establir un mètodo sobre prevenció de la salut, encara funcional fins hui en dia, per la qual cosa és també considerat a nivell mundial com un dels iniciadors de la medicina preventiva, la cirugia plàstica i la medicina interna. Al seu torn, Charaka va ser el primer en manufacturar més de 113 instruments quirúrgics, que fins hui en dia alguns dels seus dissenys seguixen sent amprats en la pràctica quirúrgica. | + | En l'[[edat de bronze]], l'anatomia va tindre un gran impacte especialment en [[Àsia]], i més concretament en el subcontinent indi. L'[[Índia]] va ser la principal font de coneiximents anatòmics per a totes les escoles d'ensenyança de l'antiga ciència mèdica i, en el passar del temps, començant a transmetre els seus ensenyaces a [[China]], [[Orient Mijà]] i [[Àfrica]]. En l'Índia, al voltant del [[segle III aC]], aparegué el ''Charaka Samhita'', el registre d'escritura més antic de medicina interna, que va ser escrit per [[Charaka]], el gran impulsor de la medicina de l'Índia o [[Ayurveda]]. Va desenrollar la cirugia reconstructiva, va ser antecessor i mestre del llegendari [[Shusruta]] i va realisar les exploracions anatòmiques topogràfiques en cadàvers humans, sobre tot de les estructures. Va ser el primer en descobrir l'existència de l'[[aparell circulatori]]. Charaka va establir un método sobre prevenció de la salut, encara funcional fins hui en dia, per la qual cosa és també considerat a nivell mundial com un dels iniciadors de la medicina preventiva, la cirugia plàstica i la medicina interna. Al seu torn, Charaka va ser el primer en manufacturar més de 113 instruments quirúrgics, que fins hui en dia alguns dels seus dissenys seguixen sent amprats en la pràctica quirúrgica. |
− | En l'[[edat de ferro]], [[Hipòcrates]], el gran mege i filòsof grec, és considerat com el pare de la medicina general. Plasmà les seues experiències d'anatomia en el seu llibre ''Corpus Hipocraticus'', que conté des d'orientacions pràctiques sobre anatomia forense i clínica, fins a mètodos de cirugia humana i veterinaria que s'ampraven llavors en Grècia. Cal comentar també a [[Erasístrat]], mege grec que inicià importants estudis en fisiologia. | + | En l'[[edat de ferro]], [[Hipòcrates]], el gran mege i filòsof grec, és considerat com el pare de la medicina general. Plasmà les seues experiències d'anatomia en el seu llibre ''Corpus Hipocraticus'', que conté des d'orientacions pràctiques sobre anatomia forense i clínica, fins a métodos de cirugia humana i veterinaria que s'ampraven llavors en Grècia. Cal comentar també a [[Erasístrat]], mege grec que inicià importants estudis en fisiologia. |