12 518 bytes afegits
, 08:57 5 oct 2014
{{Infobox persona
| nom = Alí ibn Abi-Tàlib
| nom_naix = '''Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí'''<br /> أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, <br />''Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī''
| image = Investiture of Ali Edinburgh codex.jpg
| peu = Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib.
| data_naix = Data incerta entre 598 i 600
| lloc_naix = La Meca
| data_mort = [[27 de gener]] del [[661]]
| lloc_mort = [[Kufa]]
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}
'''Alí ibn Abi-Tàlib''' ([[La Meca]], [[23 d'octubre]] de598 o 600 o [[17 de març]] de 599 o 600 – [[Kufa]], [[27 de giner]] del[[661]]) va ser un dels [[sahaba|primers musulmans]] quan només tenia deu oonze anys<ref group="note">En cercles religiosos es discutixsi Fon el segon a adoptar la fe, després de [[Khadija bint Khuwàylid]], o eltercer, després de Khadija i [[Abu-Bakr as-Siddiq|Abu-Bakr]].</ref> i vaser el quart [[califa]] de l'[[Islam]] ([[656]]-[[659]]). Els musulmans[[chiisme|chiïtes]] el consideren el primer i únic llegítim [[imam]]. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui el va educar i adoptar com a filli el va casar en la seua filla [[Fàtima az-Zahrà]]. Quan l'[[Hègira]], Alíhauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenienassassinar el Profeta van entrar a casa seua per matar-lo.
Va néixer cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar lacasa del seu pare i es va posar sota la protecció de Mahoma. El seu parentiu enel Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casamentl'any [[622]] en [[Fàtima az-Zahrà|Fàtima]], filla de Mahoma i la seua primeramuller [[Khadija bint Khuwàylid]]).
Va participar en totes les expedicions del Profeta, com aportaestendard i dues vegades com a general, a [[Fadak]] el [[627]]/[[628]] ial [[Iemen]] el [[632]]. Va lluitar a la [[Batalla de Badr]] el[[624]],<ref>{{citar llibre |cognom=Davis |nom=Paul K. |títol=100Decisive Battles: From Ancient Times to the Present |llengua=anglès|editorial=Oxford University Press |data=2001 |pàgines=p.97-98|isbn=0195143663}}</ref> a la [[campanya deKhàybar]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nadvī |nom=Abūlḥasan ʻAlī|títol=Muhammad the Last Prophet: A Model for All Time|url=http://books.google.es/books?id=dgjc3xAzuY4C&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Ali+ibn+Abi+Talib+khaybar&source=bl&ots=lIzvccoINw&sig=HZrnXLPNTo98L4ydEInn4OWvdQg&hl=ca&sa=X&ei=rMdOUKmVN46DhQfzxYDoCw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Ali%20ibn%20Abi%20Talib%20khaybar&f=false|llengua=anglès |editorial=Islamic Books |data=1993 |pàgines=p.130 |isbn=1872531105}}</ref>i a la [[batalla d'Hunayn]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA84&lpg=PA84&dq=Al%C3%AD+ibn+Abi-T%C3%A0lib+hunayn&source=bl&ots=MF7HR65AtJ&sig=AkQe9zdxJGEQH3PFH_LT5ehBgEk&hl=ca&sa=X&ei=Jd9QUJyAKI2LhQeh04HYBA&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=Al%C3%AD%20ibn%20Abi-T%C3%A0lib%20hunayn&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.84|isbn=1598843370}}</ref> el [[630]], de manera destacada. Després de lamort del Profeta ja no va tornar a lluitar, fins a les [[batalla delCamell|batalles del Camell]] el [[656]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jaques|nom=Tony |títol=Dictionary of Battles and Sieges: A-E|url=http://books.google.es/books?id=3amnMPTPP5MC&pg=PA190&lpg=PA190&dq=Battle+of+the+Camel&source=bl&ots=b1dv9tQF7d&sig=U143HaRjUQvxCNlD2vpWL0hjcnc&hl=ca&sa=X&ei=YKBLUPa5Due_0QWR_YGACA&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Battle%20of%20the%20Camel&f=false|llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.190|isbn=0313335370}}</ref> i [[batalla de Siffín|Siffín]] el[[657]].<ref name=Mikaberidze>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA836&lpg=PA836&dq=malik+siffin&source=bl&ots=MF7HS47BrI&sig=VjZQnuROvyscllD5ycc_aTJxUDc&hl=ca&sa=X&ei=xB9SUJ7xNMixhAed_oDwBQ&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=malik%20siffin&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.836|isbn=1598843370}}</ref>
== Els califats d'Abu-Bakr i Uthman ==
{{Principal|Abu-Bakr as-Siddiq|Uthman ibn Affan}}
En ser elegit com a califa [[Abu-Bakr as-Siddiq]], varefusar reconèixer-lo com a califa durant sis mesos. Tanmateix, després en Fonconseller, així com ho Fon d'[[Umar ibn al-Khattab]] sense tenir cap càrrecexcepte el de lloctinent a [[Medina]] durant el viatge d'Umar a [[Síria]] i[[Palestina]]. En arribar al poder [[Uthman ibn Affan]] el va acusar diversesvegades d'ignorar l'[[Alcorà]]. Assassinat Uthman els omeies van fugir deMedina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Alid'acceptar el califat que suposadament va rebre el [[18 de juny]] del [[656]]esdevenint el quart califa de l'Islam (656-659). En acceptar el nomenament depart d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, vaser acusat de participació al crim, especialment per [[Muawiya I|Muàwiya]],governador de Síria i cosí d'Uthman.
== La primera guerra civil islàmica =={{Principal|primera fitna}}
La revolta d'[[Àïxa bint Abi-Bakr]], [[Talha]] i [[Az-Zubayribn al-Awwam]] el va obligar a combatre, esclatant la [[primera guerra civilislàmica]]. Els tres caps rebels en uns centenars d'homes van marxar cap a[[Iraq]] on esperaven trobar suports i diners. Van ocupar [[Bàssora]], pero Alíva reunir tropes a [[Kufa]] i va avançar cap a Bàssora; hi va havernegociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per [[batalla delCamell]] el [[9 de desembre]] del [[656]] durant la que Talha i Az-Zubayr vanser morts i Àïxa obligada a residir en endavant a Medina.
Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebel·lió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir lavenjança establerta a favor dels parents propers per l'Alcorà sobre aquells quematen a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia estatjusta per les seves arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma queels dos grups, en llurs exèrcits, es van concentrar a la plana de [[Siffin]] ies van produir lluites parcials pero el juny o juliol del [[657]] es va acordaruna treva; finalment [[Batalla de Siffin|el combat]]<refname=Mikaberidze/> es va produir el [[28 de juliol]] del [[657]]. Muàwiyaportava la pitjor part, i ja havien mort uns setanta mil homes, quan Fonaconsellat per [[Amr ibn al-As]] de penjar fulls de l'Alcorà a les llances delsseus soldats, la qual cosa Fon considerada com una invitació a resoldre elconflicte consultant el llibre sant; la qüestió Fon sotmesa a arbitratge.El nomenament d'àrbitres va recaure en [[Abu-Mussaal-Aixarí]] per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost del[[657]]). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris iper tant la seua mort justa, o no. Un arbitratge encarregat a persones teniamolta oposició perquè alguns versos de l'Alcorà encarreguen aquesta amena dedecisions a Déu. Els que es van oposar a l'arbitratge en el bàndol d'Alí es vandir harurites perquè es van quedar a [[Harura]], prop de Kufa. Alí en vaconvèncer una part pero la resta, units a altres opositors de [[Bàssora]], esvan reagrupar a [[An-Nahrawan]] i foren anomenats ''khawàrij''([[kharigites]]).
El febrer del [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitratge a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi vahaver dues reunions, una a [[Dúmat al-Jafal]] (moderna [[Djof]]) el febrer del[[658]] i una posterior a [[Adhruh]], entre [[Maan]] i [[Petrad'Aràbia|Petra]], el gener del [[659]]. El veredicte a la primera trobada no Fonfet públic encara que sí que Fon comunicat a les dues parts i, pels que sabemdels esdeveniments posteriors, Fon evidentment desfavorable a Alí.
Aquest va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es vadirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el focus de rebel·lia delskharigites. Mentre Alí feia això Muàwiya es va apoderar d'[[Egipte]] (julioldel [[658]]). Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acted'impietat (''kufr'') en haver acceptat l'arbitratge, pero Alí va refusarfer-ho; va prometre l'''aman'' (perdó) a aquells que es rendissin i el [[17 dejuliol]] del [[658]] es va [[Batalla d'An-Nahrawan|lliurar la batalla]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meri |nom=Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: AnEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=H-k9oc9xsuAC&pg=PA436&lpg=PA436&dq=An-Nahrawan+657&source=bl&ots=TTmSkKY-2h&sig=jXKJA2plc0IAeVzhywoIR0atxWc&hl=ca&sa=X&ei=f7VSUKnIMpH6sgaG34HoDg&ved=0CEIQ6AEwBDgK#v=onepage&q=An-Nahrawan%20657&f=false|llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |pàgines=p.657|isbn=0415966906}}</ref> que en realitat —per la disparitat de les forcesen combat— Fon una massacre, de la que Alí després es va penedir. Entre elskharigites morts hi havia molts creients sincers. Aquest fet va fer augmentarles defeccions que ja s'havien iniciat, fins al punt que Alí va haver de tornara Kufa renunciant a la campanya.
A la reunió d'Adhruh, el giner del [[659]], es va fer públicel veredicte: Uthman havia estat assassinat injustament. Es sugeria l'elecciód'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Aleshores elsàrbitres propongueren descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'eleccióa una comissió, ara be, a la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Aquest vaenviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àrapsislàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és a dir a favor deMuàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que erafidel a Alí ([[659]]). El [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pelgeneral omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir avançant cap al [[Iemen]].
== La mort d'Alí ==
Un kharigita de nom [[Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hoyland |nom=Robert G.|títol=Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of HistoricalKnowledge in Late Antiquity and Early Islam|url=http://books.google.es/books?id=o1379rbkgssC&pg=PA358&lpg=PA358&dq=Abd-al-Rahman+ibn+Muljam&source=bl&ots=Ab5of6l00q&sig=67eTUAyCU9oXs08lX615jTPtJLY&hl=ca&sa=X&ei=XcBTUJ6CMIrLhAfPoYHICQ&ved=0CEEQ6AEwAw#v=onepage&q=Abd-al-Rahman%20ibn%20Muljam&f=false|llengua=anglès |editorial=Liverpool University Press |data=2011 |pàgines=p.148|isbn=1846316987}}</ref> en venjança per la [[Batallad'An-Nahrawan|matança d'An-Nahrawan]], va ferir Alí en una espasa enverinada ala porta d'una mesquita a [[Kufa]], residència del califa, el [[25 de gener]]del [[661]]. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'[[Harun ar-Raixid]], Fonidentificat com un llogaret proper a Kufa on va sorgir un santuari que va donarorigen a la ciutat de [[Najaf]] o An-Najaf.
Alí gaudeix de gran popularitat en el món musulmà,especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer [[imam]]. El seumausoleu, objecte de gran veneració en els pelegrinatges chiïtes, es troba a laciutat de Najaf.
== Vejau també ==
* [[Ghadir al-Khumm]]
* [[Al-Qaqà ibn Amr]]
* [[Al-Khirrit ibn Ràixid an-Nají]]
* [[Kinana ibn Khuzayma]]
* [[Al-Miqdad ibn Amr]]
* [[Nasr ibn Muzàhim]]
* [[Ubayd-Al·lah ibn al-Abbàs]]
== Notes ==
{{Referències|group=note}}
==Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
{{Commonscat|Ali}}
* G. Levi della Vida, ''Il Califfato di Ali'', 1913
* F. Gabrielu, ''Sulle origini del movimento harigita'',1941
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|abans=[[Uthman ibnAffan]]|títol=[[Califa]]|anys=[[656]]-[[661]]|després=[[Al-Hàssan ibn Alí]](pretendent)<br />[[Muàwiya I]] ([[dinastia omeia]]) (de facto)}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista d'imams chiïtesimamites|1r imam xiïta]]|abans=[[Mahoma|Profeta Muhàmmad]]|després=[[Al-Hàssanibn Alí]]|anys=[[632]]-[[661]]}}
{{Finalitza taula}}
{{ORDENA:Ali Ibn Abi-Talib}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Primer califat]]
[[Categoria:Califes]]
[[Categoria:Companys de Mahoma]]
[[Categoria:Imams imamites]]
[[Categoria:Imams ismaïlites]]
[[Categoria:Alides]]
{{Enllaç AD|ar}}
{{Enllaç AD|hu}}
{{Enllaç AD|pl}}