2012
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + Llínea 13:
Llínea 13: − + Llínea 21:
Llínea 21: − + − + Llínea 29:
Llínea 29: − + − + Llínea 41:
Llínea 41: − + − + Llínea 61:
Llínea 61: − + − + − + − + − + − + Llínea 81:
Llínea 81: − + − + − +
sense resum d'edició
'''Venus''' es el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des de el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'órbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
'''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major enlogació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.
Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importancia en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
El adjectiu venusià es comúnment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdater adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'acepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmisió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.
El adjectiu venusià es comunment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.
|align="center" colspan="2" | [[Image:290px-Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]
|align="center" colspan="2" | [[Image:290px-Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]
|-
|-
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Características [[órbita|orbitales]]
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[òrbita|orbitals]]
|-
|-
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323
|-
|-
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 díes]]
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 dies]]
|-
|-
|[[Periodo orbital]] (sinódic)||583,92 díes
|[[Periodo orbital]] (sinòdic)||583,92 díes
|-
|-
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°
|-
|-
|Número de [[satèlite natural|satèlits]]||0
|Número de [[satèlit natural|satèlits]]||0
|-
|-
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques
|-
|-
|[[Diàmetro]] [[Llínea del Ecuador|ecuatorial]]||12.103,6 km
|[[Diàmetro]] [[Llínea de l'Equador|equatorial]]||12.103,6 km
|-
|-
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³
|-
|-
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Aceleració|m/s²]]
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Acceleració|m/s²]]
|-
|-
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (moviment retrògrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))
|-
|-
|[[Inclinació axial]]||2,64°
|[[Inclinació axial]]||2,64°
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)
|-
|-
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfériques]]
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfèriques]]
|-
|-
|[[Presió atmosférica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]
|[[Pressió atmosfèrica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]
|-
|-
|[[Dióxit de carbono]]||96%
|[[Diòxit de carbono]]||96%
|-
|-
|[[Nitrógen]]||3%
|[[Nitrogen]]||3%
|-
|-
|[[Dióxit de sofre]]||0,015%
|[[Diòxit de sofre]]||0,015%
|-
|-
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%
|-
|-
|[[Monóxit de carbono]]||0,0017%
|[[Monòxit de carboneu]]||0,0017%
|-
|-
|[[Argó]]||0,007%
|[[Argó]]||0,007%
|[[Neó]]||0,0007%
|[[Neó]]||0,0007%
|-
|-
|[[Sulfur de carbono]]||Trazas
|[[Sulfur de carboneu]]||Trazas
|-
|-
|[[Clorur de hidrógen]]||Trazas
|[[Clorur de hidrogen]]||Trazas
|-
|-
|[[Fluorur de hidrógen]]||Trazas
|[[Fluorur de hidrogen]]||Trazas
|-----
|-----
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra_(planeta)|Terra]]
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra_(planeta)|Terra]]