Canvis

La [[llitúrgia]] té lloc en els edificis religiosos cridats "cases de reunió", "capelles" o "iglésies". Els servis del dumenge, en una durada total de tres hores, es dividixen en tres segments, marcats per dos pauses de deu minuts. Cada sessió dura uns 50 minuts i en la seua major part té lloc en el següent orde:

La [[llitúrgia]] té lloc en els edificis religiosos cridats "cases de reunió", "capelles" o "iglésies". Els servis del dumenge, en una durada total de tres hores, es dividixen en tres segments, marcats per dos pauses de deu minuts. Cada sessió dura uns 50 minuts i en la seua major part té lloc en el següent orde:

* En la primera hora (o l'hora última, en funció de la congregació), hòmens (18 anys) i jovenells (de 12 a 18 anys) es troben en classes segons la seua edat i les oficines del sacerdoci, mentres que les dones i les dones jovenells es reunixen en les reunions de la [[Societat de Socors]] (per a les dones majors de 18 anys) i dones jovenells (per a les dones de 12 a 18 anys). A més, hi ha reunions de dos hores d'educació primària (de 0 a 12 anys), on els chiquets són dividits d'acort a l'edat.

* En la primera hora (o l'hora última, en funció de la congregació), hòmens (18 anys) i jovenells (de 12 a 18 anys) es troben en classes segons la seua edat i les oficines del sacerdoci, mentres que les dones i les dones jovenells es reunixen en les reunions de la [[Societat de Socors]] (per a les dones majors de 18 anys) i dones jovenells (per a les dones de 12 a 18 anys). Ademés, hi ha reunions de dos hores d'educació primària (de 0 a 12 anys), on els chiquets són dividits d'acort a l'edat.

* L'Escola Dominical, on els fidels deprendre les històries i els principis religiosos que figuren en els texts sagrats ([[Bíblia]], [[Llibre de Mormó]], [[Doctrina i Convenis]] i la [[Perla de Gran Preu]]). Cada any, al seu torn, s'estudia un d'estes quatre llibres.

* L'Escola Dominical, on els fidels deprendre les històries i els principis religiosos que figuren en els texts sagrats ([[Bíblia]], [[Llibre de Mormó]], [[Doctrina i Convenis]] i la [[Perla de Gran Preu]]). Cada any, al seu torn, s'estudia un d'estes quatre llibres.

{{AP|Temple (mormonisme)}}

{{AP|Temple (mormonisme)}}

A més del ritual dels dumenges, obert a totes les persones, hi ha atres ritos que se celebren en el temple, accessible només als membres que han demostrat una bona fidelitat als principis i preceptes de l'Evangeli. Les "Ordenances del Temple" té un caràcter simbòlic i es realisen perqué el creent individual comprenguí els significats més profunts. Les órdens en si i la seua pròpia explicació, són considerades sagrats i per tant confidencials. El seu paper fonamental és entendre el ministeri del Senyor Jesucrist i de forjar, a través d'ordenances, més aliances en Deu. Atra funció és fer que els llaços familiars duren per a tota l'eternitat pel ritual del tancament el matrimoni, o "el matrimoni etern", oficiat per un representant designat pel president del sacerdoci de l'Iglésia. Atre rito practicat pels Sants dels Últims Dies és el batisme pels morts i atres ordenances de la salvació, a favor de les seues propis morts.  

Ademés del ritual dels dumenges, obert a totes les persones, hi ha atres ritos que se celebren en el temple, accessible només als membres que han demostrat una bona fidelitat als principis i preceptes de l'Evangeli. Les "Ordenances del Temple" té un caràcter simbòlic i es realisen perqué el creent individual comprenguí els significats més profunts. Les órdens en si i la seua pròpia explicació, són considerades sagrats i per tant confidencials. El seu paper fonamental és entendre el ministeri del Senyor Jesucrist i de forjar, a través d'ordenances, més aliances en Deu. Atra funció és fer que els llaços familiars duren per a tota l'eternitat pel ritual del tancament el matrimoni, o "el matrimoni etern", oficiat per un representant designat pel president del sacerdoci de l'Iglésia. Atre rito practicat pels Sants dels Últims Dies és el batisme pels morts i atres ordenances de la salvació, a favor de les seues propis morts.  

En el pensament escatològic dels mormones, els esperits dels morts no deixen d'existir, sino que viuen en el món del "esperit", i tots els sers humans tenen la capacitat d'escoltar i acceptar, o no, l'Evangeli i les ordenances que [[Jesús]] va celebrar d'acort en L'orde del sacerdoci divinament revelada als Sants dels Últims Dies, i esta possibilitat s'oferix en la seua vida mortal, o en l'atra vida. Atés que, segons el credo dels Sants dels Últims Dies, per a celebrar les ordenances de salvació com el [[batisme]], és necessari que el receptor tingué un cos, l'esperit pot rebre les comandes realisades al seu favor per la vida de les persones que se someten a les ordenances en el seu lloc. Esta credença ha dut a l'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies Sants per a crear, a [[Salt Lake City]], la major colecció de noms de persones que vivien en el món, a fi de batejar i celebrar les ordenances d'uns atres, d'acort en el rito dels Sants dels Últims Dies. En moltes capelles mormones hi ha Centres genealògics en els quals poden consultar tots aquells que estan interessats en la investigació genealògica. De fet, els mormones són encorajats per líders de l'Iglésia a fer la investigació genealògica de la seua família, a reconstruir el seu arbre genealògic, almenys fins a la quarta generació, a saber, la dels seus bisaves.

En el pensament escatològic dels mormones, els esperits dels morts no deixen d'existir, sino que viuen en el món del "esperit", i tots els sers humans tenen la capacitat d'escoltar i acceptar, o no, l'Evangeli i les ordenances que [[Jesús]] va celebrar d'acort en L'orde del sacerdoci divinament revelada als Sants dels Últims Dies, i esta possibilitat s'oferix en la seua vida mortal, o en l'atra vida. Atés que, segons el credo dels Sants dels Últims Dies, per a celebrar les ordenances de salvació com el [[batisme]], és necessari que el receptor tingué un cos, l'esperit pot rebre les comandes realisades al seu favor per la vida de les persones que se someten a les ordenances en el seu lloc. Esta credença ha dut a l'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies Sants per a crear, a [[Salt Lake City]], la major colecció de noms de persones que vivien en el món, a fi de batejar i celebrar les ordenances d'uns atres, d'acort en el rito dels Sants dels Últims Dies. En moltes capelles mormones hi ha Centres genealògics en els quals poden consultar tots aquells que estan interessats en la investigació genealògica. De fet, els mormones són encorajats per líders de l'Iglésia a fer la investigació genealògica de la seua família, a reconstruir el seu arbre genealògic, almenys fins a la quarta generació, a saber, la dels seus bisaves.

Segons B. H. Roberts ([[1857]]-[[1933]]), els anys setanta: "L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és creat per a l'educació dels hòmens i és una de les maneres que Deu fa servir per donar a conéixer la veritat, pero no llimitat a esta institució per conseguir este objectiu, no està llimitada en el temps o lloc. Deu alça equí i allà, entre tots els fills dels hòmens, sabis i profetes<ref>[http://res.joseph-smith.ch/magazines/liahona/fr/2002/liahona_2002-06.pdf Point de vue de l’Église sur Mahomet - James A. Toronto, Liahona juin 2002,p31]</ref> que són dels seus pròpia llengua i la seua pròpia nacionalitat i parlar a la gent perqué entenguen. ... Tots els grans mestres són els servents de Déu en tots els països i totes les époques. S'inspiren en els hòmens, elegits per educar els fills de Deu, en les condicions en que viuen".<ref>Defense of the Faith and the Saints, 2 volumes (1907), 1:512-513.</ref>

Segons B. H. Roberts ([[1857]]-[[1933]]), els anys setanta: "L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és creat per a l'educació dels hòmens i és una de les maneres que Deu fa servir per donar a conéixer la veritat, pero no llimitat a esta institució per conseguir este objectiu, no està llimitada en el temps o lloc. Deu alça equí i allà, entre tots els fills dels hòmens, sabis i profetes<ref>[http://res.joseph-smith.ch/magazines/liahona/fr/2002/liahona_2002-06.pdf Point de vue de l’Église sur Mahomet - James A. Toronto, Liahona juin 2002,p31]</ref> que són dels seus pròpia llengua i la seua pròpia nacionalitat i parlar a la gent perqué entenguen. ... Tots els grans mestres són els servents de Déu en tots els països i totes les époques. S'inspiren en els hòmens, elegits per educar els fills de Deu, en les condicions en que viuen".<ref>Defense of the Faith and the Saints, 2 volumes (1907), 1:512-513.</ref>

En els darrers anys, l'observança de l'herència espiritual de Muhammad i els valors religiosos de la comunitat musulmana ha portat els Últims Dies Sants i els musulmans de tot el món tenen més contactes i més i cooperar més. L'Iglésia respecta les lleis i tradicions musulmanes que prohibixen la conversió de musulmans a atres religions. Per això, ha adoptat una política de no fer proselitisme en els països musulmans a l'[[Orient Mijà]]. No obstant això, el diàlec i la cooperació són numeroses, com les visites als líders musulmans a la seu de l'iglésia a [[Salt Lake City]], utilisa el enllanant de l'Iglésia pels musulmans per produir aliments "halal" (purificada per un ritual) l'assistència humanitària i de primers auxilis per a l'iglésia en àrees predominantment musulmanes, com [[Jordània]], [[Kosovo]] i [[Turquia]], els acords entre l'[[Universitat de Brigham Young]] i atres institucions acadèmiques i de govern en el món musulmà L'existència de l'Associació d'Estudiants Musulmans de l'Universitat Brigham Young, i la colaboració entre l'Iglésia i les organisacions musulmanes per a la preservació dels valors familiars tradicionals.<ref>Les activités qui ont trait à la famille sont coordonnées par le World Family Policy Center (Centre mondial pour une politique en faveur de la famille) à l’Université Brigham Young. Ce centre parraine une coalition internationale entre personnes de religions différentes, le World Congress of Families (Congrès mondial de la famille), qui comprend des représentants de nombreux pays musulmans</ref> A més, la publicació de la ''Islamic Translation Series'' (colecció de llibres islàmics traduïda a l'anglés) és patrocinat per l'[[Universitat Brigham Young]] i de l'Iglésia i va donar lloc a múltiples intercanvis entre les autoritats i els líders musulmans de la Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies . Un embaixador musulmà davant l'ONU, va dir que esta colecció d'obres traduïdes "tenen un paper positiu en els esforços d'[[Occident]] per conseguir una millor comprensió de l'[[Islam]]".<ref>Islamic diplomats hosted in New York », Michael R. Leonard, Church News, 3 avril 1999, p. 6.</ref> A més, la instalació de dos centres d'intercanvi acadèmic i cultural a l'Orient Mijà en [[1989]] (a [[Jerusalem]] i [[Amman]]), reflectixen el tradicional respecte pels líders de l'iglésia a l'Islam. Un membre del Consell de Ministres d'[[Egipte]], va dir Howard W. Hunter, del Quòrum dels Dotze Apòstols: "Si arriba un dia per tancar la brecha entre el cristianisme i l'Islam, que necessàriament serà per l'iglésia mormona".<ref>‹All Are Alike unto God› , Howard W. Hunter, Ensign, June 1979, p. 74.</ref>

En els darrers anys, l'observança de l'herència espiritual de Muhammad i els valors religiosos de la comunitat musulmana ha portat els Últims Dies Sants i els musulmans de tot el món tenen més contactes i més i cooperar més. L'Iglésia respecta les lleis i tradicions musulmanes que prohibixen la conversió de musulmans a atres religions. Per això, ha adoptat una política de no fer proselitisme en els països musulmans a l'[[Orient Mijà]]. No obstant això, el diàlec i la cooperació són numeroses, com les visites als líders musulmans a la seu de l'iglésia a [[Salt Lake City]], utilisa el enllanant de l'Iglésia pels musulmans per produir aliments "halal" (purificada per un ritual) l'assistència humanitària i de primers auxilis per a l'iglésia en àrees predominantment musulmanes, com [[Jordània]], [[Kosovo]] i [[Turquia]], els acords entre l'[[Universitat de Brigham Young]] i atres institucions acadèmiques i de govern en el món musulmà L'existència de l'Associació d'Estudiants Musulmans de l'Universitat Brigham Young, i la colaboració entre l'Iglésia i les organisacions musulmanes per a la preservació dels valors familiars tradicionals.<ref>Les activités qui ont trait à la famille sont coordonnées par le World Family Policy Center (Centre mondial pour une politique en faveur de la famille) à l’Université Brigham Young. Ce centre parraine une coalition internationale entre personnes de religions différentes, le World Congress of Families (Congrès mondial de la famille), qui comprend des représentants de nombreux pays musulmans</ref> Ademés, la publicació de la ''Islamic Translation Series'' (colecció de llibres islàmics traduïda a l'anglés) és patrocinat per l'[[Universitat Brigham Young]] i de l'Iglésia i va donar lloc a múltiples intercanvis entre les autoritats i els líders musulmans de la Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies . Un embaixador musulmà davant l'ONU, va dir que esta colecció d'obres traduïdes "tenen un paper positiu en els esforços d'[[Occident]] per conseguir una millor comprensió de l'[[Islam]]".<ref>Islamic diplomats hosted in New York », Michael R. Leonard, Church News, 3 avril 1999, p. 6.</ref> Ademés, la instalació de dos centres d'intercanvi acadèmic i cultural a l'Orient Mijà en [[1989]] (a [[Jerusalem]] i [[Amman]]), reflectixen el tradicional respecte pels líders de l'iglésia a l'Islam. Un membre del Consell de Ministres d'[[Egipte]], va dir Howard W. Hunter, del Quòrum dels Dotze Apòstols: "Si arriba un dia per tancar la brecha entre el cristianisme i l'Islam, que necessàriament serà per l'iglésia mormona".<ref>‹All Are Alike unto God› , Howard W. Hunter, Ensign, June 1979, p. 74.</ref>

=== Els mormons i el judaisme ===

=== Els mormons i el judaisme ===