Canvis

Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], que fins al 2006 es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres]], també considerat planeta durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris]], un objecte transneptunià semblant a Plutó. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de Plutó (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de planeta nano, que inclou Plutó, [[(1) Ceres|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.

Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], que fins al 2006 es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres]], també considerat planeta durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris]], un objecte transneptunià semblant a Plutó. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de Plutó (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de planeta nano, que inclou Plutó, [[(1) Ceres|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.

Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de planeta per al Sistema Solar, si bé giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al límit superior del seu grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>

Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de planeta per al Sistema Solar, si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al límit superior del seu grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>

Etimològicament, la paraula planeta prové del [[llatí]] que la va prendre del [[idioma grec|grec]] p?A??t?? ''planetes'' ("vagabund, errant"), i de ''planaö'' ("jo vagabundege"). L'orige d'este terme prové del moviment aparent dels planetes respecte al fons fix de les estreles que, a pesar de moure's pel firmament segons les diferents estacions, mantenen les seues posicions relatives.

Etimològicament, la paraula planeta prové del [[llatí]] que la va prendre del [[idioma grec|grec]] p?A??t?? ''planetes'' ("vagabunt, errant"), i de ''planaö'' ("jo vagabundege"). L'orige d'este terme prové del moviment aparent dels planetes respecte al fons fix de les estreles que, a pesar de moure's pel firmament segons les diferents estacions, mantenen les seues posicions relatives.

D'esta manera, la paraula planeta fon utilisada en l'antiga [[teoria geocèntrica]] per a designar els set astres que són visibles a simple vista i que es desplacen respecte a les estreles del firmament. Estos astres eren el [[Sol]], la [[Lluna]], [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], [[Mart (planeta)|Mart]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]].  

D'esta manera, la paraula planeta fon utilisada en l'antiga [[teoria geocèntrica]] per a designar els set astres que són visibles a simple vista i que es desplacen respecte a les estreles del firmament. Estos astres eren el [[Sol]], la [[Lluna]], [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], [[Mart (planeta)|Mart]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]].  

* '''[[Neptú (mitologia)|Neptú]]''': deu del mar.

* '''[[Neptú (mitologia)|Neptú]]''': deu del mar.

En diferents cultures els dies de la semana provenen dels noms dels deus associats en cada un d'estos astres. Dilluns per la Lluna, Dimarts per Mart, Dimecres per Mercuri, Dijous per Júpiter, Divendres per Venus, Disabte per Saturn i Domingo pel Sol (''Die domini'' en llatí). Els satèlits majors dels diferents planetes reben el seu nom de personages mitològics, excepte els satèlits d'Urà, els noms dels quals commemoren personages d'obres clàssiques de teatre. Atres cossos menors del Sistema Solar reben el seu nom de diverses fonts: mitològiques ([[Plutó (mitologia)]], [[Sedna (deïtat)|Sedna]], [[Eris]], Varuna o [[Ceres (mitologia)|Ceres]]), dels seus descobridors ([[cometa|cometes]] com el [[1P/Halley|Halley]]) o de còdics alfanumèrics relacionats en el seu descobriment.

En diferents cultures els dies de la semana provenen dels noms dels deus associats en cada un d'estos astres. Dilluns per la Lluna, Dimarts per Mart, Dimecres per Mercuri, Dijous per Júpiter, Divendres per Venus, Dissabte per Saturn i Domingo pel Sol (''Die domini'' en llatí). Els satèlits majors dels diferents planetes reben el seu nom de personages mitològics, excepte els satèlits d'Urà, els noms dels quals commemoren personages d'obres clàssiques de teatre. Atres cossos menors del Sistema Solar reben el seu nom de diverses fonts: mitològiques ([[Plutó (mitologia)]], [[Sedna (deïtat)|Sedna]], [[Eris]], Varuna o [[Ceres (mitologia)|Ceres]]), dels seus descobridors ([[cometa|cometes]] com el [[1P/Halley|Halley]]) o de còdics alfanumèrics relacionats en el seu descobriment.

== Definició de planeta ==

== Definició de planeta ==