| L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra|món]]. | | L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra|món]]. |
− | L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II de Gran Bretanya]]. En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]]. | + | L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II de Gran Bretanya]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]]. |
| Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units|Presidents dels Estats Units]]. | | Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units|Presidents dels Estats Units]]. |