Llínea 55: |
Llínea 55: |
| | | |
| ==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial== | | ==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial== |
− | Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergue Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania i Polonia.- El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspire en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparicio de la monarquia dual Austro-Hunfara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'Austria, Hongaria i Checoslovaquia. | + | Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergue [[Finlandia]], [[Estonia]], [[Letonia]], [[Lituania]] i [[Polonia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspire en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparicio de la monarquia dual Austro-Hunfara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'[[Austria]], [[Hongaria]] i [[Checoslovaquia]]. |
| | | |
| L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduit practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'[[Asia]] i sorgiren els nous estats de [[Siria]], [[Iraq]], [[Libano]], [[Palestina]] i [[Transjordania]]. | | L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduit practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'[[Asia]] i sorgiren els nous estats de [[Siria]], [[Iraq]], [[Libano]], [[Palestina]] i [[Transjordania]]. |
| - Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslavia]].- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldans turcs), que foren reemplaçats per republiques. | | - Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslavia]].- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldans turcs), que foren reemplaçats per republiques. |
| | | |
| + | Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes interns i sobre tot externes, aixina com una emissio de paper moneda que provoque una inflacio jagantesca. |
| + | |
| + | Se contabilisaren aproximadament uns deu millons de morts, en les naturals conseqüencies demografiques (falta de ma d'obra i reduccio del mercat intern). |
| + | |
| + | Se crec la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, qual admissio devia contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix , el Congrés d'este païs jamai ratificà l'acort del seu president. |
| | | |
| [[Categoria:Història]] | | [[Categoria:Història]] |
| [[Categoria:Història d'Europa]] | | [[Categoria:Història d'Europa]] |