1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 42:
Llínea 42: − + − + Llínea 56:
Llínea 56: − +
→Gramàtica
== Gramàtica ==
== Gramàtica ==
[[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|<center>Extensió del italià en [[Europa]].</center>]]
[[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|<center>Extensió del italià en [[Europa]].</center>]]
La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, la espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.
La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.
=== Sustantius ===
=== Sustantius ===
Els sustantius tenen dos gènres: masculí i femení, aixina com dos números: singula ri plural.
Els sustantius tenen dos gènres: masculí i femení, aixina com dos números: singular i plural.
Les principals terminacions, per gènere i número són:
Les principals terminacions, per gènere i número són:
femenino en -e, plural en -i: luce, luci
femenino en -e, plural en -i: luce, luci
Són invariables en italià els sustantius que terminen en vocal acentuà (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els sustantius (casi tots d'orige estranger) que terinen en consonant (il bar / i bar - el bar /els bars), els sustantius que terminen en -i no acentuà (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres sustantius.
Són invariables en italià els sustantius que terminen en vocal acentuà (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els sustantius (casi tots d'orige estranger) que terminen en consonant (il bar / i bar - el bar /els bars), els sustantius que terminen en -i no acentuà (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres sustantius.
Els sutantius que terminen en -asolen ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula acava en -a o en -i quan la paraula termina en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut de excepcions que deriven dels térmens llatins, per eixemple: lano i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en sa majoria referents a parts del cos humà, que en singular temrinen en -o i són de gènere masculí, mentres que en plural acaven en -a i passen a ser de gènere femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien gènere neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.
Els sutantius que terminen en -asolen ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula acava en -a o en -i quan la paraula termina en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut de excepcions que deriven dels térmens llatins, per eixemple: lano i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en sa majoria referents a parts del cos humà, que en singular temrinen en -o i són de gènere masculí, mentres que en plural acaven en -a i passen a ser de gènere femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien gènere neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.