Canvis

[[Image:Edifici Martí Cortina, València.jpg|thumb|250px|Edifici Martí Cortina, en [[Valéncia]], obra de Goerlich Lleó]]

[[Image:Edifici Martí Cortina, València.jpg|thumb|250px|Edifici Martí Cortina, en [[Valéncia]], obra de Goerlich Lleó]]

'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des del [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).

'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - † Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des de l'any [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).

Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última l'any [[1914]]. Després d'eixercir la professió lliure en Valéncia, [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i el [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]].

Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última en l'any [[1914]]. Despuix d'eixercir la professió lliure en Valéncia, [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i en l'any [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]].

Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de Valéncia, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç.

Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de Valéncia, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç.

En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran quantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.

 

En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran cantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.

Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors.

Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reformes urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va proyectar el nou urbanisme del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors, aixina com la remodelació del [[Passeig de l'Albereda]] en l'any [[1932]].

Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].

Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].

*Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Valéncia. Caixa d'Aforros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X

*Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Valéncia. Caixa d'Aforros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Arquitectes valencians]]

[[Categoria:Arquitectes valencians]]