Canvis

'''Sòcrates''' ([[470 a. C.|470 a. C.]] - [[399 a. C.|399 a. C.]]) fon un [[filòsof]] [[grec]] considerat com un dels més grans tant de la filosofia occidental com universal i com a precursor de [[Plató]] i [[Aristòteles]], sent els tres representants fonamentals de la [[filosofia grega]].

'''Sòcrates''' ([[470 a. C.|470 a. C.]] - [[399 a. C.|399 a. C.]]) fon un [[filòsof]] [[grec]] considerat com un dels més grans tant de la filosofia occidental com universal i com a precursor de [[Plató]] i [[Aristòteles]], sent els tres representants fonamentals de la [[filosofia grega]].

Des de molt jove va cridar l'atenció de qué ho rodejaven per l'agudea dels seus [[raonament]]s i la seua facilitat de [[paraula]], ademés de la fina [[ironia]] en la que esguitava les seues tertúlies en els ciutadans jóvens aristocràtics d'Atenes, als que els preguntava sobre la seua confiança en opinions populars, encara que molt sovint ell no els oferia cap ensenyança.{{citarequerida}}

Des de molt jove va cridar l'atenció de qué ho rodejaven per l'agudea dels seus [[raonament]]s i la seua facilitat de [[paraula]], ademés de la fina [[ironia]] en la que esguitava les seues tertúlies en els ciutadans jóvens aristocràtics d'Atenes, als que els preguntava sobre la seua confiança en opinions populars, encara que molt sovint ell no els oferia cap ensenyança.{{citarequerida}}

Es va casar en [[Xantipa]] (o ''Jantipa''). Ella era de noble família i tractava molt malament el filòsof, d'ací que els romans deyen a les dones de mal caràcter com ''Xantipas''.

Es va casar en [[Xantipa]] (o ''Jantipa''). Ella era de noble família i tractava molt malament el filòsof, d'ací que els romans deyen a les dones de mal caràcter com ''Xantipas''.

El seu inconformisme ho va impulsar a opondre's a l'ignorància popular i al coneiximent de qué es deyen sabis. Ell no es considerava a si mateix sabi, encara que un dels seus millors amics, [[Querefonte]], li va preguntar a l'[[oracle de Delfos]] si hi havia algú més sabi que Sòcrates, i la [[Pitonissa]] li va contestar que no hi havia cap grec més sabi que ell ([[Apologia]] 21a). Va començar aixina la seua busca, preguntant i conversant en aquelles persones als que la gent considerava sàbies, pero es va donar conte que en realitat creïen saber més del que realment sabien. Filòsofs, poetes i artistes, tots creïen tindre un gran coneiximent, pero en canvi Sòcrates era conscient tant de la ignorància que li rodejava com de la seua pròpia ignorància, i este coneiximent ho va portar portar a tractar de fer pensar a la gent i fer-los vore el coneiximent real que tenien sobre les coses. Fingint saber menys, conversava en la gent i després els feya notar els seus errors; a açò se li va denominar «[[ironia socràtica]]», la qual queda expressada en la seua célebre frase «''Només sé que no sé res''». El seu més gran mèrit fon crear la [[mayèutica]], mètodo inductiu que li permetia portar als seus alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven, per mig d'hàbils preguntes la llògica de la qual iluminava l'enteniment. Segons pensava, el coneiximent i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre el ser humà i la naturalea.{{citarequerida}}

El seu inconformisme ho va impulsar a opondre's a l'ignorància popular i al coneiximent de qué es deyen sabis. Ell no es considerava a si mateix sabi, encara que un dels seus millors amics, [[Querefonte]], li va preguntar a l'[[oracle de Delfos]] si hi havia algú més sabi que Sòcrates, i la [[Pitonissa]] li va contestar que no hi havia cap grec més sabi que ell ([[Apologia]] 21a). Va començar aixina la seua busca, preguntant i conversant en aquelles persones als que la gent considerava sàbies, pero es va donar conte que en realitat creïen saber més del que realment sabien. Filòsofs, poetes i artistes, tots creïen tindre un gran coneiximent, pero en canvi Sòcrates era conscient tant de la ignorància que li rodejava com de la seua pròpia ignorància, i este coneiximent ho va portar portar a tractar de fer pensar a la gent i fer-los vore el coneiximent real que tenien sobre les coses. Fingint saber menys, conversava en la gent i després els feya notar els seus errors; a açò se li va denominar «[[ironia socràtica]]», la qual queda expressada en la seua célebre frase «''Només sé que no sé res''». El seu més gran mèrit fon crear la [[mayèutica]], método inductiu que li permetia portar als seus alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven, per mig d'hàbils preguntes la llògica de la qual iluminava l'enteniment. Segons pensava, el coneiximent i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre el ser humà i la naturalea.{{citarequerida}}

Va morir als 70 anys d'edat, l'any [[399 a. C.|399 a. C.]] acceptant serenament una condena i ingerint [[cicuta]], com a método triat d'entre els que un tribunal, que li va jujar, li oferia per a morir per no reconéixer els deus atenencs i per, segons ells, corrompre a la joventut. Segons relata Plató en l'apologia que va deixar del seu mestre, este va poder haver eludit la condena, gràcies als amics que encara conservava, pero va preferir acatar-la i morir. Realment li van jujar perqué dos dels seus discípuls van ser tirans que van atentar contra Atenes. A la seua mort sorgixen les escoles socràtiques, l'[[Acadèmia]] Platònica, les menors, dos de moral i dos de dialèctica, que van tindre en comú la busca de la virtut a través del coneiximent del bo.{{citarequerida}}

Va morir als 70 anys d'edat, l'any [[399 a. C.|399 a. C.]] acceptant serenament una condena i ingerint [[cicuta]], com a método triat d'entre els que un tribunal, que li va jujar, li oferia per a morir per no reconéixer els deus atenencs i per, segons ells, corrompre a la joventut. Segons relata Plató en l'apologia que va deixar del seu mestre, este va poder haver eludit la condena, gràcies als amics que encara conservava, pero va preferir acatar-la i morir. Realment li van jujar perqué dos dels seus discípuls van ser tirans que van atentar contra Atenes. A la seua mort sorgixen les escoles socràtiques, l'[[Acadèmia]] Platònica, les menors, dos de moral i dos de dialèctica, que van tindre en comú la busca de la virtut a través del coneiximent del bo.{{citarequerida}}