Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
15 bytes afegits ,  15:44 18 set 2014
Llínea 37: Llínea 37:  
== Llengües d'Europa ==
 
== Llengües d'Europa ==
 
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'[[hongarés]], l'[[estonià]] el [[finés]] i el [[sami]], que pertanyen a les [[llengües uralianes]], les diverses [[llengües caucàsiques]] i el [[vasc]], que no ha pogut ser emparentat en cap atra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el [[maltés]] i el [[turc]] són dos eixemples de llengües parlades a Europa que tenen un orige clarament no europeu.
 
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'[[hongarés]], l'[[estonià]] el [[finés]] i el [[sami]], que pertanyen a les [[llengües uralianes]], les diverses [[llengües caucàsiques]] i el [[vasc]], que no ha pogut ser emparentat en cap atra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el [[maltés]] i el [[turc]] són dos eixemples de llengües parlades a Europa que tenen un orige clarament no europeu.
Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[romanès]], [[portugués]] i [[romanx]].
+
Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[romanès]], [[portugués]], [[romanx]] i [[valencià]].
 
De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].
 
De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].
 
De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polonés]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorús]], l'[[ucranià]], el [[sòrab]], el [[servi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].
 
De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polonés]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorús]], l'[[ucranià]], el [[sòrab]], el [[servi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].
6408

edicions

Menú de navegació