Canvis

[[Image:Sant_BasiliMagno.jpg|right|thumb|Sant Basili Magno]]

[[Image:Sant_BasiliMagno.jpg|right|thumb|Sant Basili Magno]]

Podríem dir que Basili perteneix-que a una família de sants: santes foren la yaya Macrina, la mare Emelia, santa la germana Maerina; sants foren els germans Pere, bisbe de Sebaste, i Gregori, bisbe de Niza. Ademés, fon íntim amic d'atre sant, Gregori, bisbe de Nacianzo o Nacianceno, cuya festa llitúrgica se celebra el mateix dia, perque participà en el seu mateix desig de santitat, tingué una formació cultural anàloga i sentí la mateixa aspiració a la vida monàstica.

Podríem dir que Basili va pertànyer a una família de sants: santes foren la yaya Macrina, la mare Emelia, santa la germana Maerina; ademés foren sants també els germans Pere, bisbe de Sebaste i Gregori, bisbe de Niza. Inclús, fon íntim amic d'atre sant, Gregori, bisbe de Nacianzo o Nacianceno, cuya festa llitúrgica se celebra el mateix dia, perque participà en el seu mateix desig de santitat, tingué una formació cultural anàloga i sentí la mateixa aspiració a la vida monàstica.

A Sant Basili se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en el any 358, en companyia del amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals.

A Sant Basili se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en l'any 358, en companyia del seu amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals.

Com li va succeir a atres ilustres personages, Basili no pogué fruir de la soletat i del silenci, que tant volia. Després de haver rebut l'ordenació sacerdotal, fon cridat a regir la diòcesis de Cesarea de Capadocia, i tingué que dedicar-se a defendre el dogma cristià contra l'arrianisme, que se havia tornat poderós pel recolzament de l'emperador Valente. Basili rebré aixina la herència de Sant Atanasi, i com ell sabia recolzar-se en l'autoritat del Roman Pontifici per a desemmascarar l'erro. Pero son compromís doctrinal no va ser el que li mereixqué, encara en vida, el títul de “Magno”, sino la seua intensa activitat pastoral, que consistí, sobre tot, en els seus vibrants homilies i apassionats opúsculs, com la Carta als jóvens, i en un ric Epistolari.

Com li va succeir a atres ilustres personages, Basili no pogué fruir de la soletat i del silenci, que tant volia. Després de haver rebut l'ordenació sacerdotal, fon cridat a regir la diòcesis de Cesarea de Capadocia, i tingué que dedicar-se a defendre el dogma cristià contra l'arrianisme, que se havia tornat poderós pel recolzament de l'emperador Valente. Basili rebré aixina la herència de Sant Atanasi, i com ell sabia recolzar-se en l'autoritat del Roman Pontifici per a desemmascarar l'erro. Pero son compromís doctrinal no va ser el que li mereixqué, encara en vida, el títul de “Magno”, sino la seua intensa activitat pastoral, que consistí, sobre tot, en els seus vibrants homilies i apassionats opúsculs, com la Carta als jóvens, i en un ric Epistolari.