Canvis

Este recopilatori de dades tan enorme, comporta que molts cops, l’obra estiga basada en la còpia dels apunts i resums de l’autor, sense una elaboració del tema posterior. De totes maneres, degut als grans temes i àmbits que treballa, ''Història natural'' és i ha de ser una de les obres més ben considerades que nos han arribat de l’antiguitat.<ref name="TORREGO"/>

Este recopilatori de dades tan enorme, comporta que molts cops, l’obra estiga basada en la còpia dels apunts i resums de l’autor, sense una elaboració del tema posterior. De totes maneres, degut als grans temes i àmbits que treballa, ''Història natural'' és i ha de ser una de les obres més ben considerades que nos han arribat de l’antiguitat.<ref name="TORREGO"/>

== Fonts utilitzades per Plini el Vell ==

== Fonts utilisades per Plini el Vell ==

Un aspecte important és mencionar les fonts que Plini el Vell va utilisar per realisar "Naturalis Historia", sobretot en els volums que tracten de la història de l'art. Les fonts que va consultar li varen servir per extraure informació o be per inspirar-se a l'hora de crear l'obra. Tals orígens s’atribuïxen a tractats d’art antics, tots ells perduts. Per atra banda, si que nos ha arribat informació d’atres artistes que varen servir d’inspiració a l’autor, ya que ell mateix els menciona en els seus índex.  

Un aspecte important és mencionar les fonts que Plini el Vell va utilisar per a realisar "Naturalis Historia", sobretot en els volums que tracten de l'història de l'art. Les fonts que va consultar li varen servir per extraure informació o be per inspirar-se a l'hora de crear l'obra. Tals orígens s’atribuïxen a tractats d’art antics, tots ells perduts. Per atra banda, si que nos ha arribat informació d’atres artistes que varen servir d’inspiració a l’autor, ya que ell mateix els menciona en els seus índex.  

El mètodo empleat va ser sempre el mateix; utilisà un sistema de numeració el qual en primer lloc anunciava el volum del qué es tractava i a continuació citava cada un dels escritors els quals va consultar, i en alguns casos, també descrivia el tema que havia extret d'est autor per tal de descriure'l a posteriori ell mateix.  

El mètodo empleat va ser sempre el mateix; utilisà un sistema de numeració el qual en primer lloc anunciava el volum del qué es tractava i a continuació citava cada un dels escritors els quals va consultar, i en alguns casos, també descrivia el tema que havia extret d'est autor per tal de descriure'l a posteriori ell mateix.  

Hi ha una llista d'autors de gran extensió citats per Plini el Vell, pero cal destacar-ne els més importants relacionats en temes d'art: [[Jenócrates de Sición]] a qui se li atribux la part de pintura i estatuària, [[Duris de Samos]] i Antígono de Cáristo els quals els hi correspon algunes anècdotes biogràfiques dels pintors o llegendes atribuïdes a obres. Això pel que fa els autors estrangers. A Licinio Murciano se li atribueix la inspiració a tots els artistes que provenien de la costa d’Asia Menor i les illes del voltant, seguit de Pasíteles de Nàpols i Varrón, entre els autors llatins. Per atra banda, Plini menciona a homes analistes, historiadors i escriptors llatins com Valerio Antias, Cornelio Nepote o Anio Fetial, els quals els té en compte en els seus índexs.<ref>Totes les fonts són extretes del mateix llibre TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.19-21</ref>

Hi ha una llista d'autors de gran extensió citats per Plini el Vell, pero cal destacar-ne els més importants relacionats en temes d'art: [[Jenócrates de Sición]] a qui se li atribux la part de pintura i estatuària, [[Duris de Samos]] i Antígono de Cáristo els quals els hi correspon algunes anècdotes biogràfiques dels pintors o llegendes atribuïdes a obres. Això pel que fa els autors estrangers. A Licinio Murciano se li atribueix la inspiració de tots els artistes que provenien de la costa d’Asia Menor i les illes del voltant, seguit de Pasíteles de Nàpols i Varrón, entre els autors llatins. Per atra banda, Plini menciona a hòmens analistes, historiadors i escriptors llatins com Valerio Antias, Cornelio Nepote o Anio Fetial, els quals els té en compte en els seus índexs.<ref>Totes les fonts són extretes del mateix llibre TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.19-21</ref>

== Edicions posteriors ==

== Edicions posteriors ==