Llínea 12: |
Llínea 12: |
| | ocupació = Polític i escritor | | | ocupació = Polític i escritor |
| }} | | }} |
− | '''Gai Plini Cecili Segon''' (''Caius Plinius Caecilius Secundus'') ([[Como]], [[61]] – [[Nicomèdia]], [[113]]) fon un [[polític]] i [[escritor]] llatí nomenat Plini el Jove, per distinguir-lo del tio homònim [[Plini el Vell]]. Era fill de [[Gai Cecili]] i de Plínia (la germana de Plini el Vell). Naixqué vers el [[61]] o [[62]] a Comum (Como), a la vora de la qual tenia diverses viles. Se sap que estava present a l'erupció del [[Vesuvi]] el [[79]], i ell mateix diu que tenia 18 anys. | + | '''Gai Plini Cecili Segon''' (''Caius Plinius Caecilius Secundus'') ([[Como]], [[61]] – [[Nicomèdia]], [[113]]) fon un [[polític]] i [[escritor]] [[llatí]] nomenat Plini el Jove, per a distinguir-lo del tio homònim [[Plini el Vell]]. Era fill de [[Gai Cecili]] i de Plínia (la germana de Plini el Vell). Naixqué vers el [[61]] o [[62]] en Comum (Como), a la vora de la qual tenia diverses villes. Se sap que estava present en l'erupció del [[Vesuvi]] el [[79]], i ell mateix diu que tenia 18 anys. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
− | Plini el jove (62-113) naixqué en el si d'una família de ranc eqüestre molt adinerada. El seu pare morí quan ell era encara menut i Plini fon adoptat pel tio, Plini el Vell, que el feu estudiar en[[Roma]], a l'escola de [[Quintilià]]. El seu nom seguint les normes republicanes hauria estat [[Gai Plini Cecilià Segon]] (''Caius Plinius Caecilianus Secundus''). Educat en cura per Plini i pel seu tutor [[Vegini Ruf]], es dedicà a les lletres i als 14 anys escrigué una [[tragèdia]] en grec. Estudià eloqüència en [[Quintilià]] i [[Nicetes Sacerdos]] i progressivament adquirí reputació d'un home inteligent i erudit. | + | Plini el jove (62-[[113]]) naixqué en el si d'una família de ranc eqüestre molt adinerada. El seu pare morí quan ell era encara menut i Plini fon adoptat pel tio, Plini el Vell, que el feu estudiar en[[Antiga Roma|Roma]], en l'escola de [[Quintilià]]. El seu nom seguint les normes republicanes hauria segut [[Gai Plini Cecilià Segon]] (''Caius Plinius Caecilianus Secundus''). Educat en cura per Plini i pel seu tutor [[Vegini Ruf]], es dedicà a les lletres i als 14 anys escrigué una [[tragèdia]] en [[grec]]. Estudià eloqüència en [[Quintilià]] i [[Nicetes Sacerdos]] i progressivament adquirí reputació d'un home inteligent i erudit. |
| | | |
− | L'any [[79]] dC assistix a l'erupció del [[Vesuvi]] des del costat opost del golf de [[Nàpols]], en la qual perdé la vida el seu célebre parent.
| + | En l'any [[79]] dC assistix a l'erupció del [[Vesuvi]] des del costat opost del golf de [[Nàpols]], en la qual perdé la vida el seu célebre parent. |
| | | |
− | Es dedicà a l'art oratòria i als 19 anys començà a parlar al [[fòrum]] i actuà sovint com advocat en la cort dels [[cemtumviri]]. Transcorregué tots els estadis del ''[[cursus honorum]]'' sota l'imperi de [[Domicià]]: [[tribú militar]] en Síria, [[qüestor]], [[pretor]] ([[93]]) i cònsul ([[100]]) any en qué escrigué un [[panegíric]] dedicat a [[Trajà]]. En algun moment fon també [[curador]] del canal i les vores del [[Tíber]]. | + | Es dedicà a l'art oratòria i als 19 anys començà a parlar en el [[fòrum]] i actuà a sovint com advocat en la cort dels [[cemtumviri]]. Transcorregué tots els estadis del ''[[cursus honorum]]'' baix l'imperi de [[Domicià]]: [[tribú militar]] en Síria, [[qüestor]], [[pretor]] ([[93]]) i cònsul ([[100]]) any en qué escrigué un [[panegíric]] dedicat a [[Trajà]]. En algun moment fon també [[curador]] del canal i les vores del [[Tíber]]. |
| | | |
− | Provablement, gràcies no tan sols al propi talent, sino també a la fortuna i les amistats en poderosos, la seua carrera fon de les més brillants i arribà a ser [[prefecte de l'erari]] de Saturn, és a dir, un dels tesorers de l'imperi. Al final de la seua vida fon governador a [[Bitínia (província romana)|Bitínia]] entre els anys [[111]] i [[113]], any en qué, provablement, morí. | + | Provablement, gràcies no tan sols al propi talent, sino també a la fortuna i les amistats en poderosos, la seua carrera fon de les més brillants i arribà a ser [[prefecte de l'erari]] de Saturn, és dir, un dels tesorers de l'imperi. Al final de la seua vida fon governador en [[Bitínia (província romana)|Bitínia]] entre els anys [[111]] i [[113]], any en qué, provablement, morí. |
| | | |
− | Es casà dos vegades, la segona en [[Calpúrnia]] la neta de [[Calpurni Fabat]], que era força més jove que ell. En cap de les seues seues dos dones tingué fills. | + | Es casà dos vegades, la segona en [[Calpúrnia]] la neta de [[Calpurni Fabat]], que era més jove que ell. En cap de les seues dos dones tingué fills. |
| | | |
| La seua vida és coneguda per les seues cartes. Era ric i construí un temple en [[Tifernum Tibierinum|Tifernum]], i feu atres contribucions en edificis públics. | | La seua vida és coneguda per les seues cartes. Era ric i construí un temple en [[Tifernum Tibierinum|Tifernum]], i feu atres contribucions en edificis públics. |