Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
7 bytes eliminats ,  07:00 18 ago 2014
sense resum d'edició
Llínea 25: Llínea 25:  
Plini fon capaç de compaginar estes activitats en els seus propis estudis, els quals no abandonà, tal com afirma [[Plini el Jove]] en un fragment, on explica els seus costums i hàbits diaris.<ref name="CECILI">CECILI SEGON, Plini. ''Lletres''. Barcelona : Fundació Bernat Metge, 1927. 2 v. Text revisat i traducció de Marçal Olivar.</ref>  (Ep. 3,5,9, ss):
 
Plini fon capaç de compaginar estes activitats en els seus propis estudis, els quals no abandonà, tal com afirma [[Plini el Jove]] en un fragment, on explica els seus costums i hàbits diaris.<ref name="CECILI">CECILI SEGON, Plini. ''Lletres''. Barcelona : Fundació Bernat Metge, 1927. 2 v. Text revisat i traducció de Marçal Olivar.</ref>  (Ep. 3,5,9, ss):
   −
''"[9] Abans de fer-se clar anava a vore l'emperador Vespasià -- ya que este també aprofitava les nits, -- per tal d'eixercir el càrrec que li havia estat assignat. De tornada a casa, la resta del temps es lliurava als estudis. [10] Després del dinar -- que ell prenia, entre dia, llauger i de fàcil digestió, a la manera dels antics, -- a l'estiu, si li vagava, jeia al sol, li era llegit un llibre, i anotava i extractava. Cert, no llegí ell res que no extractés. Solia també dir que no hi havia llibre tan dolent que no fos de profit en alguna de les seues parts. [11] Un cop s'havia assolellat, la major part dels dies es rentava amb aigua freda, després tastava alguna cosa i dormia una mica. Tot seguit, com si hagués començat una altra jornada, treballava fins a l'hora de sopar. Durant el sopar llegia un llibre i prenia notes, i això de correguda. [12] Em ve a la memòria que, com un dels seus amics, per tal com un lector recitava malament, interrompés la lectura i demanés de tornar a començar, el meu oncle li digué: "Ho havies entès, veritat?" I com ell assentís: "Aleshores, ¿per què interrompies? Hem perdut ben bé deu ratlles per aquesta interrupció teva." Tan gran era el seu aprofitament del temps!''
+
''"[9] Abans de fer-se clar anava a vore l'emperador Vespasià -- ya que este també aprofitava les nits, -- per tal d'eixercir el càrrec que li havia estat assignat. De tornada a casa, la resta del temps es lliurava als estudis. [10] Després del dinar -- que ell prenia, entre dia, llauger i de fàcil digestió, a la manera dels antics, -- a l'estiu, si li vagava, jeia al sol, li era llegit un llibre, i anotava i extractava. Cert, no llegí ell res que no extractés. Solia també dir que no hi havia llibre tan dolent que no fos de profit en alguna de les seues parts. [11] Un cop s'havia assolellat, la major part dels dies es rentava en aigua freda, després tastava alguna cosa i dormia una mica. Tot seguit, com si hagués començat una atra jornada, treballava fins a l'hora de sopar. Durant el sopar llegia un llibre i prenia notes, i això de correguda. [12] Em ve a la memòria que, com un dels seus amics, per tal com un lector recitava malament, interrompés la llectura i demanés de tornar a començar, el meu oncle li digué: "Ho havies entès, veritat?" I com ell assentís: "Aleshores, ¿per què interrompies? Hem perdut ben bé deu ratlles per aquesta interrupció teva." Tan gran era el seu aprofitament del temps!''
   −
''[13] A l'estiu s'aixecava de sopar que encara era clar, a l'hivern així que es feia fosc, com si una llei el destrenyés a fer-ho. [14] Això practicava entre els altres quefers i el brogit de la ciutat. De vacances, solament perdonava a l'estudi el temps destinat al bany. Quan dic "el bany" em refereixo a les seves operacions interiors, car mentre el fregaven i l'eixugaven, o escoltava alguna cosa o dictava. [15] De viatge, desentenent-se aleshores de tota altra cura, d'aquesta sola manera estava desvagat: al seu costat l'escrivent -- les mans del qual, a l'hivern, eren proveïdes de mitenes per tal que la cruesa del cel no li robés cap moment als estudis -- amb el llibre i les tauletes. Per la mateixa raó es feia dur en llitera, àdhuc a Roma. [16] Recordo que un dia em va reptar perquè em passejava: "Podries, tanmateix -- digué, -- aprofitar aquestes hores." Car, a judici seu, tot el temps que no era despès en els estudis era temps perdut."''
+
''[13] A l'estiu s'aixecava de sopar que encara era clar, a l'hivern així que es feia fosc, com si una llei el destrenyés a fer-ho. [14] Això practicava entre els altres quefers i el brogit de la ciutat. De vacances, solament perdonava a l'estudi el temps destinat al bany. Quan dic "el bany" em refereixo a les seves operacions interiors, car mentre el fregaven i l'eixugaven, o be escoltava alguna cosa o dictava. [15] De viatge, desentenent-se aleshores de tota altra cura, d'aquesta sola manera estava desvagat: al seu costat l'escrivent -- les mans del qual, a l'hivern, eren proveïdes de mitenes per tal que la cruesa del cel no li robés cap moment als estudis -- amb el llibre i les tauletes. Per la mateixa raó es feia dur en llitera, àdhuc a Roma. [16] Recordo que un dia em va reptar perqué em passejava: "Podries, tanmateix -- digué, -- aprofitar aquestes hores." Car, a judici seu, tot el temps que no era despès en els estudis era temps perdut."''
   −
Per altra banda, sembla que Plini el Vell posseïa tant mateix esperit aventurer, i coneixia la Hispània Tarraconesa i l’Àfrica a causa d’alguns viatges tal com ho explica Münzer, el qual assigna la data de l’any 73.
+
Per atra banda, sembla que Plini el Vell posseïa tant mateix esperit aventurer, i coneixia la Hispània Tarraconesa i l’Àfrica a causa d’alguns viatges tal com ho explica Münzer, el qual assigna la data de l’any 73.
   −
Més tard, durant el regnat de Tito, exactament a l’any 79 d. de C., va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de Nàpols, lloc on es trobava al moment de la seva mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de veure l’erupció en directe, va morir a Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesubi. Aquest episodi és el més conegut de la seva biografia, i Plini el Jove l’explica en un dels seus fragments.<ref name="CECILI"/> (6, 16, 4 ss):
+
Més tart, durant el regnat de Tito, exactament a l’any 79 d. de C., va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de Nàpols, lloc on es trobava al moment de la seva mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de veure l’erupció en directe, va morir a Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesubi. Aquest episodi és el més conegut de la seva biografia, i Plini el Jove l’explica en un dels seus fragments.<ref name="CECILI"/> (6, 16, 4 ss):
   −
<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meva mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de lluny no sabien ben bé de quina muntanya sorita, després es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap altre arbre.''
+
<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de lluny no sabien ben bé de quina muntanya sorita, després es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap altre arbre.''
    
''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacle semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar amb ell, si jo volia. Li vaig respondre que m'estimava més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ja sortia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com al seva vil·la queia al bell dessota de la muntanya i no li restava altra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal pas tan extrem. [9]. Ell canvia aleshores de parer i apressa tant com pot allò que havia començat amb un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seva amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''
 
''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacle semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar amb ell, si jo volia. Li vaig respondre que m'estimava més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ja sortia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com al seva vil·la queia al bell dessota de la muntanya i no li restava altra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal pas tan extrem. [9]. Ell canvia aleshores de parer i apressa tant com pot allò que havia començat amb un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seva amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''
   −
''11. Ja la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ja queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ja la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les platges. Vacil·là un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els coratjosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Aquest era a Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la platja -- el separava de nosaltres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugit si calmava el vent contrari. Dut per aquest vent, que li era favorable, el meu oncle l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar amb la seva serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''
+
''11. Ja la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ja queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ja la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les platges. Vacil·là un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els coratjosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Aquest era a Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la platja -- el separava de nosaltres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugit si calmava el vent contrari. Dut per aquest vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar amb la seva serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''
   −
''13. Mentrestant, a la muntanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels pagesos deixades a causa de la sotragada i vil·les abandonades que cremavan en la solitud. Aleshores se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més veritable [...]. [14] Però el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ja a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'hagués entretingut al cubícul, eixir-ne hauria estat impossible. Deixondit, surt i va a reunir-se amb Pomponià i els altres que havien estat en vetlla. [15] Deliberen tots plegats si romandran sota sostre o si vagaran pel ras. Perquè els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i gairebé desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per bé que lleugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la platja i de veure de la vora què permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llençol, estès demanà i begué aigua fresca, per dues vegades. Després les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els altres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que jo dedueixo, per tal com la calitja massa espessa li tapà el respir i li clogué l'estòmac, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- aquest era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de veure-hi -- el seu cos fou trobat sencer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no pas ésser mort. >>''
+
''13. Mentrestant, a la muntanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels pagesos deixades a causa de la sotragada i vil·les abandonades que cremavan en la solitut. Aleshores se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més veritable [...]. [14] Però el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ya a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'hagués entretingut al cubícul, eixir-ne hauria estat impossible. Deixondit, surt i va a reunir-se amb Pomponià i els altres que havien estat en vetlla. [15] Deliberen tots plegats si romandran sota sostre o si vagaran pel ras. Perquè els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i gairebé desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per bé que lleugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la platja i de veure de la vora què permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llençol, estès demanà i begué aigua fresca, per dues vegades. Després les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els altres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que jo dedueixo, per tal com la calitja massa espessa li tapà el respir i li clogué l'estòmac, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- aquest era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de veure-hi -- el seu cos fou trobat sencer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no pas ésser mort. >>''
    
L’episodi de la mort de Plini el Vell es data al 22 d’agost de l’any 79, quan este contava en 56 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL. ''Història Natural.'' Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12 - 13</ref>També hi ha una atre hipòtesis sobre la seua defunció, la qual diu que Plini el Vell, exhaust pels gasos del volcà els quals no el deixaven respirar, va demanar a un dels seus esclaus que el matés per així acabar amb el seu patiment i la seua agonia.<ref>McHAM, Sarah Blake. "Pliny's Career and the Scope of the Natural History". A: Plini el Vell. ''Pliny and the Artistic Culture of the Italian Renaissance''. London: Yale University Press, 2013, p.26</ref>
 
L’episodi de la mort de Plini el Vell es data al 22 d’agost de l’any 79, quan este contava en 56 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL. ''Història Natural.'' Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12 - 13</ref>També hi ha una atre hipòtesis sobre la seua defunció, la qual diu que Plini el Vell, exhaust pels gasos del volcà els quals no el deixaven respirar, va demanar a un dels seus esclaus que el matés per així acabar amb el seu patiment i la seua agonia.<ref>McHAM, Sarah Blake. "Pliny's Career and the Scope of the Natural History". A: Plini el Vell. ''Pliny and the Artistic Culture of the Italian Renaissance''. London: Yale University Press, 2013, p.26</ref>
    
== Pensament ==
 
== Pensament ==
Plini el Vell, escritor entre altres coses, va dedicar la seva vida al culte, a la lectura i a la reflexió. Les seves inquietuds pel saber l'impulsaren a investigar sobre alguns temes i a fer-ne una reflexió per extreure'n una conclusió i així presentar-ne resultats, no tant com a mòde d' investigador, sinó com a tot escriptor que reflexa els seus pensaments en la seva obra. Així doncs, "Naturalis Historia", és una font bàsica per analitzar el treball de Plini el Vell.     
+
Plini el Vell, escritor entre altres coses, va dedicar la seva vida al culte, a la lectura i a la reflexió. Les seves inquietuds pel saber l'impulsaren a investigar sobre alguns temes i a fer-ne una reflexió per extreure'n una conclusió i així presentar-ne resultats, no tant com a mòde d' investigador, sinó com a tot escritor que reflexa els seus pensaments en la seva obra. Així puix, "Naturalis Historia", és una font bàsica per analitzar el treball de Plini el Vell.     
    
Basant-se en l'apartat de "Naturalis Historia" on es parla de la història de l'art, cal dir que el fet d’escriure sobre art, involuntàriament, la majoria de cops és possible que mitjançant els textos es pugui veure el pensament, idea i  opinió de l’autor respecte l’art. Plini el Vell, a partir dels seus escrits deixa veure el fet que assumeix els cànons artístics de l’antiguitat, els quals eren caracteritzats per línies generals i una imitació de la naturalesa. També es pot afirmar que Plini el Vell fou un romà tradicional, ja que el sentit d’utilitat predomina en moltes ocasions en moments on dóna la seva opinió sobre l’art. En algunes ocasions, critica el luxe, obres que per a ell no són res més que una intenció de ostentació, on en aquest grup s’hi troben les piràmides, els mausoleus i les figures foses en materials nobles.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p. 21-22</ref> Per altra banda, totes les figures fetes en marbre, per a ell sempre són motiu de queixa. En canvi, es mostrava un fidel admirador respecte les obres públiques, com els canals o els aqüeductes, ja que per a ell eren obres útils, i aquesta idea li entusiasmava.   
 
Basant-se en l'apartat de "Naturalis Historia" on es parla de la història de l'art, cal dir que el fet d’escriure sobre art, involuntàriament, la majoria de cops és possible que mitjançant els textos es pugui veure el pensament, idea i  opinió de l’autor respecte l’art. Plini el Vell, a partir dels seus escrits deixa veure el fet que assumeix els cànons artístics de l’antiguitat, els quals eren caracteritzats per línies generals i una imitació de la naturalesa. També es pot afirmar que Plini el Vell fou un romà tradicional, ja que el sentit d’utilitat predomina en moltes ocasions en moments on dóna la seva opinió sobre l’art. En algunes ocasions, critica el luxe, obres que per a ell no són res més que una intenció de ostentació, on en aquest grup s’hi troben les piràmides, els mausoleus i les figures foses en materials nobles.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p. 21-22</ref> Per altra banda, totes les figures fetes en marbre, per a ell sempre són motiu de queixa. En canvi, es mostrava un fidel admirador respecte les obres públiques, com els canals o els aqüeductes, ja que per a ell eren obres útils, i aquesta idea li entusiasmava.   
6408

edicions

Menú de navegació