6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|Image de Plini el Jove en la frontera de la Catedral de [[Como.]] '''Gai Plini Cecili Se...».
[[Archiu:Como - Dom - Fassade - Plinius der Jüngere.jpg|right|thumb|Image de Plini el Jove en la frontera de la Catedral de [[Como]].]]
'''Gai Plini Cecili Segon''' (''Caius Plinius Caecilius Secundus'') ([[Como]], [[61]] – [[Nicomèdia]], [[113]]) fon un [[polític]] i [[escritor]] llatí nomenat Plini el Jove, per distinguir-lo del tio homònim [[Plini el Vell]]. Era fill de [[Gai Cecili]] i de Plínia (la germana de Plini el Vell). Naixqué vers el [[61]] o [[62]] a Comum (Como), a la vora de la qual tenia diverses viles. Se sap que estava present a l'erupció del [[Vesuvi]] el [[79]], i ell mateix diu que tenia 18 anys.
== Biografia ==
Plini el jove (62-113) naixqué en el si d'una família de ranc eqüestre molt adinerada. El seu pare morí quan ell era encara menut i Plini fon adoptat pel tio, Plini el Vell, que el feu estudiar en[[Roma]], a l'escola de [[Quintilià]]. El seu nom seguint les normes republicanes hauria estat [[Gai Plini Cecilià Segon]] (''Caius Plinius Caecilianus Secundus''). Educat en cura per Plini i pel seu tutor [[Vegini Ruf]], es dedicà a les lletres i als 14 anys escrigué una [[tragèdia]] en grec. Estudià eloqüència en [[Quintilià]] i [[Nicetes Sacerdos]] i progressivament adquirí reputació d'un home inteligent i erudit.
L'any [[79]] dC assistix a l'erupció del [[Vesuvi]] des del costat opost del golf de [[Nàpols]], en la qual perdé la vida el seu célebre parent.
Es dedicà a l'art oratòria i als 19 anys començà a parlar al [[fòrum]] i actuà sovint com advocat en la cort dels [[cemtumviri]]. Transcorregué tots els estadis del ''[[cursus honorum]]'' sota l'imperi de [[Domicià]]: [[tribú militar]] en Síria, [[qüestor]], [[pretor]] ([[93]]) i cònsul ([[100]]) any en qué escrigué un [[panegíric]] dedicat a [[Trajà]]. En algun moment fon també [[curador]] del canal i les vores del [[Tíber]].
Provablement, gràcies no tan sols al propi talent, sino també a la fortuna i les amistats en poderosos, la seua carrera fon de les més brillants i arribà a ser [[prefecte de l'erari]] de Saturn, és a dir, un dels tesorers de l'imperi. Al final de la seua vida fon governador a [[Bitínia (província romana)|Bitínia]] entre els anys [[111]] i [[113]], any en qué, provablement, morí.
Es casà dos vegades, la segona en [[Calpúrnia]] la neta de [[Calpurni Fabat]], que era força més jove que ell. En cap de les seues seues dos dones tingué fills.
La seua vida és coneguda per les seues cartes. Era ric i construí un temple en [[Tifernum Tibierinum|Tifernum]], i feu atres contribucions en edificis públics.
Es conserven de les seues obres el panegíric ya mencionat i deu llibres de cartes (''Epistolae'')
== Vínculs externs ==
* [http://www.historiaclasica.com/2007/06/la-agenda-de-plinio-el-joven.html Carta de Plini el Jove a Fusco]{{es}}
[[Categoria:Historiadors romans]]
[[Categoria:Oradors romans]]
[[Categoria:Juristes romans]]
[[Categoria:Cònsuls romans de la década del 90]]
[[Categoria:Qüestors]]
[[Categoria:Tribuns militars]]
[[Categoria:Pretors del segle I aC]]
[[Categoria:Governadors romans de Bitínia]]
'''Gai Plini Cecili Segon''' (''Caius Plinius Caecilius Secundus'') ([[Como]], [[61]] – [[Nicomèdia]], [[113]]) fon un [[polític]] i [[escritor]] llatí nomenat Plini el Jove, per distinguir-lo del tio homònim [[Plini el Vell]]. Era fill de [[Gai Cecili]] i de Plínia (la germana de Plini el Vell). Naixqué vers el [[61]] o [[62]] a Comum (Como), a la vora de la qual tenia diverses viles. Se sap que estava present a l'erupció del [[Vesuvi]] el [[79]], i ell mateix diu que tenia 18 anys.
== Biografia ==
Plini el jove (62-113) naixqué en el si d'una família de ranc eqüestre molt adinerada. El seu pare morí quan ell era encara menut i Plini fon adoptat pel tio, Plini el Vell, que el feu estudiar en[[Roma]], a l'escola de [[Quintilià]]. El seu nom seguint les normes republicanes hauria estat [[Gai Plini Cecilià Segon]] (''Caius Plinius Caecilianus Secundus''). Educat en cura per Plini i pel seu tutor [[Vegini Ruf]], es dedicà a les lletres i als 14 anys escrigué una [[tragèdia]] en grec. Estudià eloqüència en [[Quintilià]] i [[Nicetes Sacerdos]] i progressivament adquirí reputació d'un home inteligent i erudit.
L'any [[79]] dC assistix a l'erupció del [[Vesuvi]] des del costat opost del golf de [[Nàpols]], en la qual perdé la vida el seu célebre parent.
Es dedicà a l'art oratòria i als 19 anys començà a parlar al [[fòrum]] i actuà sovint com advocat en la cort dels [[cemtumviri]]. Transcorregué tots els estadis del ''[[cursus honorum]]'' sota l'imperi de [[Domicià]]: [[tribú militar]] en Síria, [[qüestor]], [[pretor]] ([[93]]) i cònsul ([[100]]) any en qué escrigué un [[panegíric]] dedicat a [[Trajà]]. En algun moment fon també [[curador]] del canal i les vores del [[Tíber]].
Provablement, gràcies no tan sols al propi talent, sino també a la fortuna i les amistats en poderosos, la seua carrera fon de les més brillants i arribà a ser [[prefecte de l'erari]] de Saturn, és a dir, un dels tesorers de l'imperi. Al final de la seua vida fon governador a [[Bitínia (província romana)|Bitínia]] entre els anys [[111]] i [[113]], any en qué, provablement, morí.
Es casà dos vegades, la segona en [[Calpúrnia]] la neta de [[Calpurni Fabat]], que era força més jove que ell. En cap de les seues seues dos dones tingué fills.
La seua vida és coneguda per les seues cartes. Era ric i construí un temple en [[Tifernum Tibierinum|Tifernum]], i feu atres contribucions en edificis públics.
Es conserven de les seues obres el panegíric ya mencionat i deu llibres de cartes (''Epistolae'')
== Vínculs externs ==
* [http://www.historiaclasica.com/2007/06/la-agenda-de-plinio-el-joven.html Carta de Plini el Jove a Fusco]{{es}}
[[Categoria:Historiadors romans]]
[[Categoria:Oradors romans]]
[[Categoria:Juristes romans]]
[[Categoria:Cònsuls romans de la década del 90]]
[[Categoria:Qüestors]]
[[Categoria:Tribuns militars]]
[[Categoria:Pretors del segle I aC]]
[[Categoria:Governadors romans de Bitínia]]