Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|250px|Piano]] | | [[Image:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|250px|Piano]] |
− | El '''piano''' és un instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc. | + | El '''piano''' és un instrument musical compost d'una serie de cordes metàliques, de diferent llongitut i diàmetro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc. |
| | | |
| El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià ) | | El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià ) |
Llínea 6: |
Llínea 6: |
| == Característiques == | | == Característiques == |
| | | |
− | El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet. | + | El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet. |
| | | |
| El piano consta de tres parts principals: | | El piano consta de tres parts principals: |
| | | |
− | 1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actüen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument. | + | 1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument. |
| | | |
− | 2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectüen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussio del macillo i apaguen les vibracions ulteriors. | + | 2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors. |
| | | |
− | 3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament. | + | 3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament. |
| | | |
| == Tipos == | | == Tipos == |
| | | |
− | Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal. | + | Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal. |
− | Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical. | + | Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se situen en un pla vertical. |
− | Mini Piano: piano menut de paret, es similar al vertical pero més baix. | + | Mini Piano: piano menut de paret, és similar al vertical pero més baix. |
− | Piano en Pedalero: piano equipat en un pedalero. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. | + | Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. |
− | Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[segle XVIII]], son pianos cuya caixa és un rectangul horisontal. | + | Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[segle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal. |
− | Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada. | + | Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piràmide truncada. |
− | Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[segle XIX]], cuaya part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat. | + | Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[segle XIX]], quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat. |
| | | |
| == El Piano Modern == | | == El Piano Modern == |
| | | |
− | Són pianos dissenyats i construïts des de l'última decada del segle passat. | + | Són pianos dissenyats i construïts des de l'última década del segle passat. |
| Hi ha dos grans grup: Pianos verticals – Pianos de coa. | | Hi ha dos grans grup: Pianos verticals – Pianos de coa. |
| | | |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: |
| * Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada | | * Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada |
− | * Vertical d'Estudie. De 110 a 139 Cm d'alçada. | + | * Vertical d'Estudi. De 110 a 139 Cm d'alçada. |
| * Vertical Consola. De 98 a 109 Cm d'alçada. | | * Vertical Consola. De 98 a 109 Cm d'alçada. |
| * Vertical ESPINETA. Menors de 98 Cm d'alçada. | | * Vertical ESPINETA. Menors de 98 Cm d'alçada. |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| Pianos de Coa | | Pianos de Coa |
| | | |
− | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups generics: | + | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics: |
| | | |
| * Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. | | * Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. |
Llínea 49: |
Llínea 49: |
| * Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc. | | * Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc. |
| | | |
− | Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu numero o quantitat de notes o tecles. | + | Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu número o quantitat de notes o tecles. |
| * Pianos de 85 Notes | | * Pianos de 85 Notes |
| * Pianos de 88 Notes | | * Pianos de 88 Notes |
| | | |
− | Generalment el numero o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera decada del segle XX tenien 85 notes. Despres d'eixe periodo els pianos se construiren i encara hui se construixen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construien pianos de 88 notes ya des de els últims anys del segle XIX. | + | Generalment el número o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera década del segle XX tenien 85 notes. Després d'eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des de els últims anys del [[segle XIX]]. |
| | | |
| Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM. | | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM. |