6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua|nom= Való |nomnatiu= ''walon'' |atresdenominacions= |mapa=right|350px|Mapa llingüístic de Valònia |esta...».
{{llengua|nom= Való
|nomnatiu= ''walon''
|atresdenominacions=
|mapa=[[Archiu:Linguistic map of Wallonia.png|right|350px|Mapa llingüístic de Valònia]]
|estats=[[Bèlgica]]
|regió=[[Brabant Való]], [[Lieja]], [[Hainaut]], [[Província de Namur|Namur]]
|parlants= 600.000 - 1.000.100
|rank=No està al ''top 100''
|família=[[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]<br />
llengua itàlica<br />
[[llengua romànica]]<br />
Itàlica-occidental<br />
Itàlica-Occidental-Occidental<br />
Galo-Ibèrica<br />
Galo-Romànica<br />
Oïl<br />
'''való'''
|nació=-
|regulat=-
|iso1=-|iso2=-|sil=-}}
El '''való''' (''walon'', en való) és una [[llengua romànica]] occidental pertanyent a les [[llengües d'oïl]]. Se li estimen entre sis-cents mil i un milló cent parlants. Es diferencia particularment per una pronunciada aportació lèxica i fonètica de les [[llengües germàniques|parles germàniques]], i per un conservacionisme [[llatí]] molt més important. El seu nom prové del germànic ''Welche'' o ''Wallah'' ("estranger"), que era com els germànics nomenaven els celtes romanisats.
[[Archiu:Jean_Haust.jpg|thumb|esquerra|Fronti del diccionari del való [[Lieja|liegés]] de [[Jean Haust]]]]Es parla a [[Valònia]] (sur de [[Bèlgica]]), a les províncies del [[Brabant Való]], [[Lieja]], [[Hainaut]] i [[Província de Namur|Namur]]. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família llingüística. No s'ha de confondre el való en el [[picart]] una atra llengua d'oïl parlada al sur de Bèlgica i nort de França. No és una parla uniforme i es dividix en els dialectes:
* ''Liégeois'', a l'est, en la ciutat de [[Lieja]]
* ''Namurois'', al centre, vora [[Namur]]
* ''Wallon de l'ouest'', parlat entre [[Nivelles]] i [[Charleroi]]-Thuin
* ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau
Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona el [[1950]], pero ya només pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.
== Característiques ==
Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren:
* La a tònica lliure se convertix en ''ei'' davant ''e'' (''veriteit, esteit'' per ''verité, état'')
* La e se convertix en ie excepte davant nasal (''ierbe, viestue'')
* La e tònica en nasal se convertix en ''oi'' (''ei'' en francés, ''poine'' i no ''peine'')
* Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''guepe'', ''wàrder'' de ''guardar'')
* ''Kw'' i ''gw'' conserven labial
* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)
* Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)
* És l'única llengua romana en la qual la jac continua aspirant-se com en les llengües germàniques. Al való [[Lieja|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.
* El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).
* Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').
A més, hi ha diverses diferències entre els diversos parlars valons:
* Existència del fonema [h] en est-wallon: ''pèhon'' (''poisson'') per ''pèchon'' (la grafia normalisada propon ''pexhon'').
* El sufix llatí ''-ellum'' ha donat ''-ê'' (est i sur) o ''-ia'' (centre i oest): ''batê'' i ''batia'' (''bateau'') (la grafia normalisada proposta és ''batea'' en abdós casos).
* La ''o'' llatina subsistix en els dialectes del centre, l'est i el sur, pero evoluciona a "ou" cap a l'oest i una part del sur: ''rodje'' i ''roudje'' (roig).
* Quant a morfologia verbal, la terminació de perfecte d'indicatiu del verp ''viker'' (''vivre'') pot ser ''dji vik-éve'' (est), ''dji vik-eûve'' (centre),'' dji vik-o'' (sur), ''dji vik-eu'' (oest), etc.
* Quant a diferències lèxiques, el mot ''sale'' es pot dir ''mannet'' (centre i oest), ''måssî'' (est), ''niche'' (sud) i ''yôrd'' (oest).
[[Archiu:Fosses-la-Ville JPG06W.jpg|thumb|Plaques de la plaça del mercat de Fosses-la-Ville: a dalt en francés i a baix en való]]
== Us social ==
Tots estos parlars encara resten vius entre els llauradors i miners, encara que el conreu lliterari es fa generalment en francés estàndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara és usat en la vida quotidiana per la població, pero el número de parlants va baixar bruscament entre el 1930 i el 1960. Segons les enquestes, els parlants actius són entre el 35 i el 40 % de la població (3.200.000 persones), pero entre els jóvens de 20-30 anys hi ha un 10% de bilingües actius i un 40-60% de bilingües passius en dialecte; n'hi ha molts més que l'entenen, pero molt pocs el saben escriure. El percentage aumenta quan es tracta d'hòmens i gent gran.
Malgrat això, la llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des del novembre del 1980 s'ensenya Llengua i Lliteratura valona a les escoles de Lieja, així com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu a [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; tot i així, hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''.
Hi ha dos hores semanals en való a la televisió (dissabte al migdia) i tres hores setmanals a la ràdio (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada cop més programes en való, i també és usat a l'església i a les cançons populars de protesta per a joves ecologistes.
Per altra banda, la [[Societat de Literatura Valona|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada el [[1856]] i amb seu a Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.
== Bibliografia ==
[[Jean Haust]], ''Le dialecte wallon de Liège'', tom 2: ''Dictionnaire Liégeois,'' Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, 737 pàgines
== Vejau també ==
* [[Lliteratura valona]]
== Vínculs externs ==
* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]
* [http://moti.walon.org/ diccionari való lliure]
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'oïl}}
[[Categoria:Llengües d'oïl]]
[[Categoria:Valònia]]
|nomnatiu= ''walon''
|atresdenominacions=
|mapa=[[Archiu:Linguistic map of Wallonia.png|right|350px|Mapa llingüístic de Valònia]]
|estats=[[Bèlgica]]
|regió=[[Brabant Való]], [[Lieja]], [[Hainaut]], [[Província de Namur|Namur]]
|parlants= 600.000 - 1.000.100
|rank=No està al ''top 100''
|família=[[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]<br />
llengua itàlica<br />
[[llengua romànica]]<br />
Itàlica-occidental<br />
Itàlica-Occidental-Occidental<br />
Galo-Ibèrica<br />
Galo-Romànica<br />
Oïl<br />
'''való'''
|nació=-
|regulat=-
|iso1=-|iso2=-|sil=-}}
El '''való''' (''walon'', en való) és una [[llengua romànica]] occidental pertanyent a les [[llengües d'oïl]]. Se li estimen entre sis-cents mil i un milló cent parlants. Es diferencia particularment per una pronunciada aportació lèxica i fonètica de les [[llengües germàniques|parles germàniques]], i per un conservacionisme [[llatí]] molt més important. El seu nom prové del germànic ''Welche'' o ''Wallah'' ("estranger"), que era com els germànics nomenaven els celtes romanisats.
[[Archiu:Jean_Haust.jpg|thumb|esquerra|Fronti del diccionari del való [[Lieja|liegés]] de [[Jean Haust]]]]Es parla a [[Valònia]] (sur de [[Bèlgica]]), a les províncies del [[Brabant Való]], [[Lieja]], [[Hainaut]] i [[Província de Namur|Namur]]. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família llingüística. No s'ha de confondre el való en el [[picart]] una atra llengua d'oïl parlada al sur de Bèlgica i nort de França. No és una parla uniforme i es dividix en els dialectes:
* ''Liégeois'', a l'est, en la ciutat de [[Lieja]]
* ''Namurois'', al centre, vora [[Namur]]
* ''Wallon de l'ouest'', parlat entre [[Nivelles]] i [[Charleroi]]-Thuin
* ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau
Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona el [[1950]], pero ya només pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.
== Característiques ==
Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren:
* La a tònica lliure se convertix en ''ei'' davant ''e'' (''veriteit, esteit'' per ''verité, état'')
* La e se convertix en ie excepte davant nasal (''ierbe, viestue'')
* La e tònica en nasal se convertix en ''oi'' (''ei'' en francés, ''poine'' i no ''peine'')
* Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''guepe'', ''wàrder'' de ''guardar'')
* ''Kw'' i ''gw'' conserven labial
* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut)
* Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)
* És l'única llengua romana en la qual la jac continua aspirant-se com en les llengües germàniques. Al való [[Lieja|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més.
* El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).
* Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').
A més, hi ha diverses diferències entre els diversos parlars valons:
* Existència del fonema [h] en est-wallon: ''pèhon'' (''poisson'') per ''pèchon'' (la grafia normalisada propon ''pexhon'').
* El sufix llatí ''-ellum'' ha donat ''-ê'' (est i sur) o ''-ia'' (centre i oest): ''batê'' i ''batia'' (''bateau'') (la grafia normalisada proposta és ''batea'' en abdós casos).
* La ''o'' llatina subsistix en els dialectes del centre, l'est i el sur, pero evoluciona a "ou" cap a l'oest i una part del sur: ''rodje'' i ''roudje'' (roig).
* Quant a morfologia verbal, la terminació de perfecte d'indicatiu del verp ''viker'' (''vivre'') pot ser ''dji vik-éve'' (est), ''dji vik-eûve'' (centre),'' dji vik-o'' (sur), ''dji vik-eu'' (oest), etc.
* Quant a diferències lèxiques, el mot ''sale'' es pot dir ''mannet'' (centre i oest), ''måssî'' (est), ''niche'' (sud) i ''yôrd'' (oest).
[[Archiu:Fosses-la-Ville JPG06W.jpg|thumb|Plaques de la plaça del mercat de Fosses-la-Ville: a dalt en francés i a baix en való]]
== Us social ==
Tots estos parlars encara resten vius entre els llauradors i miners, encara que el conreu lliterari es fa generalment en francés estàndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara és usat en la vida quotidiana per la població, pero el número de parlants va baixar bruscament entre el 1930 i el 1960. Segons les enquestes, els parlants actius són entre el 35 i el 40 % de la població (3.200.000 persones), pero entre els jóvens de 20-30 anys hi ha un 10% de bilingües actius i un 40-60% de bilingües passius en dialecte; n'hi ha molts més que l'entenen, pero molt pocs el saben escriure. El percentage aumenta quan es tracta d'hòmens i gent gran.
Malgrat això, la llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des del novembre del 1980 s'ensenya Llengua i Lliteratura valona a les escoles de Lieja, així com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu a [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; tot i així, hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''.
Hi ha dos hores semanals en való a la televisió (dissabte al migdia) i tres hores setmanals a la ràdio (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada cop més programes en való, i també és usat a l'església i a les cançons populars de protesta per a joves ecologistes.
Per altra banda, la [[Societat de Literatura Valona|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada el [[1856]] i amb seu a Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.
== Bibliografia ==
[[Jean Haust]], ''Le dialecte wallon de Liège'', tom 2: ''Dictionnaire Liégeois,'' Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, 737 pàgines
== Vejau també ==
* [[Lliteratura valona]]
== Vínculs externs ==
* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való]
* [http://moti.walon.org/ diccionari való lliure]
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'oïl}}
[[Categoria:Llengües d'oïl]]
[[Categoria:Valònia]]