Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  20:04 10 ago 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Grècia}}
 
{{Grècia}}
La '''civilisació micènica''' (de [[Micenes]]) va ser una cultura antepassada de la [[antiga Grècia|grega]]. Sembla que va durar des del [[1500 aC]] fins al [[1100 aC]] aproximadament i que va ser absorbida per les invasions [[doris (grup humà) |dòries]]. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'[[Agamèmnon]], rei que apareix a les obres [[Homer|homèriques]]. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per [[Perseu (heroi grec)|Perseu]].
+
La '''civilisació micènica''' (de [[Micenes]]) va ser una cultura antepassada de la [[antiga Grècia|grega]]. Sembla que va durar des del [[1500 aC]] fins al [[1100 aC]] aproximadament i que va ser absorbida per les invasions [[doris (grup humà) |dòries]]. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'[[Agamèmnon]], rei que apareix en les obres [[Homer|homèriques]]. Els grecs creien que la ciutat havia segut fundada per [[Perseu (heroi grec)|Perseu]].
   −
No s'ha trobat cap escrit que permeta vore com se nomenaven ells mateixos. Els noms donats per atres pobles eren micènics, [[aqueus]] (per eixemple als escrits d'[[Homer]]) o simplement grecs. Provablement no es puguen identificar plenament en cap d'estes denominacions, com prova la seua llengua, un dialecte propi del [[grec antic]], que s'ha trobat registrat en [[escritura llineal B]], que és un [[silabari]] a diferència de l'[[alfabet grec]] pròpiament un alfabet.  
+
No s'ha trobat cap escrit que permeta vore com se nomenaven ells mateixos. Els noms donats per atres pobles eren micènics, [[aqueus]] (per eixemple en els escrits d'[[Homer]]) o simplement grecs. Provablement no es puguen identificar plenament en cap d'estes denominacions, com prova la seua llengua, un dialecte propi del [[grec antic]], que s'ha trobat registrat en [[escritura llineal B]], que és un [[silabari]] a diferència de l'[[alfabet grec]] pròpiament un alfabet.  
    
== Història del descobriment ==
 
== Història del descobriment ==
 
[[Archiu:Homeric greece.png|thumb|esquerra|200px|Grècia homèrica]]
 
[[Archiu:Homeric greece.png|thumb|esquerra|200px|Grècia homèrica]]
Esta civilisació fon descoberta a finals del segle XIX per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions a [[Micenes]] (1874) i [[Tirint]] (1886). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màscara que va anomenar-la «màscara de [[Agamèmnon]]». Igualment annomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del segle XX, perquè el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.
+
Esta civilisació fon descoberta a finals del [[segle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] (1874) i [[Tirint]] (1886). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màscara que va nomenar-la «màscara de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del [[segle XX]], perquè el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.
    
[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], segle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]
 
[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], segle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]
   −
En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[segle XV aC| 1450 a C]]. Anomenà aquesta escriptura com «[[lineal B]]», ja que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. L'any 1952, el desxiframent del lineal B -identificat com un tipus de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilització micènica de la [[protohistòria]] a la [[història]],  dins del període de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.
+
En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[segle XV aC| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any 1952, el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a la [[història]],  dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.
   −
No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. A més, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantatge de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.
+
No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. Ademés, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.
    
== Cronologia ==
 
== Cronologia ==
 
[[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg|thumb|Ruïnes de Micenes.]]
 
[[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg|thumb|Ruïnes de Micenes.]]
La cronologia de la civilització micènica ha estat establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Tot i que aquesta classificació ha estat criticada, segueix sent utilitzada. S'empra per a aquests períodes el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR).
+
La cronologia de la civilisació micènica ha segut establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Tot i que aquesta classificació ha estat criticada, segueix sent utilisada. S'empra per a estos períodos el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR).
   −
* 1550-1500: Helàdic Recent I (cercles de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]);
+
* 1550-1500: Helàdic Recent I (circuls de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]);
 
* 1500-1450: Helàdic Recent II A;
 
* 1500-1450: Helàdic Recent II A;
 
* 1450-1425: Helàdic Recent II B (arribada dels micènics a [[Cnosos]]);
 
* 1450-1425: Helàdic Recent II B (arribada dels micènics a [[Cnosos]]);
Llínea 32: Llínea 32:  
L'HR II veu un fort increment del número de jaciments arqueològics. Cap a finals d'este periodo els palaus minoics de Cnossos, [[Festos]], [[Malia]] i [[Zakros]] són destruïts. Només el jaciment de Cnosos és reconstruït, per mostrar una tipologia micènica. S'ha supost que hauria estat ocupat pels micènics, que havien envaït Creta i pres el poder. Els archius en llineal B de Pilos daten de cap al HR II B.
 
L'HR II veu un fort increment del número de jaciments arqueològics. Cap a finals d'este periodo els palaus minoics de Cnossos, [[Festos]], [[Malia]] i [[Zakros]] són destruïts. Només el jaciment de Cnosos és reconstruït, per mostrar una tipologia micènica. S'ha supost que hauria estat ocupat pels micènics, que havien envaït Creta i pres el poder. Els archius en llineal B de Pilos daten de cap al HR II B.
   −
Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. A més de Creta, atres illes del [[mar Egeu]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] i fins i tot a [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han estat trobades a [[Chipre]] i al [[Llevant mediterràneu|Llevant]].
+
Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes del [[mar Egeu]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] i fins i tot en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu|Llevant]].
   −
En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tresors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquesa monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilització micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[segle XIII aC |1250 aC]]).
+
En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tresors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[segle XIII aC |1250 aC]]).
    
{| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"
 
{| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"
Llínea 80: Llínea 80:  
Micenes destacava pels seus [[Teixit textil|teixits]], que exportava a regnes veïns, sobretot els treballs en [[llana]] i en [[lli]]. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Atres indústries destacables són la perfumeria i les obres en [[bronze]].
 
Micenes destacava pels seus [[Teixit textil|teixits]], que exportava a regnes veïns, sobretot els treballs en [[llana]] i en [[lli]]. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Atres indústries destacables són la perfumeria i les obres en [[bronze]].
   −
Marítimament, es van aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan aquesta civilisació va entrar en declivi.  
+
Marítimament, es varen aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan esta civilisació va entrar en declive.  
    
La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.
 
La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.
    
==Ciutats micèniques ==
 
==Ciutats micèniques ==
Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)|Pilos]], [[Gla (Grècia)|Gla]], [[Cnossos]] (a [[Creta]]), [[Tirint]] i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i sortides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre gruixudes [[muralla|muralles]] de blocs de pedra.
+
Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)|Pilos]], [[Gla (Grècia)|Gla]], [[Cnossos]] (en [[Creta]]), [[Tirint]] i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i eixides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre grosses [[muralla|muralles]] de blocs de pedra.
   −
Els vivendes tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales en un [[passadiç]] central i feen entre 5 i 30 metros quadrats segons la [[classe social]].  
+
Les vivendes tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales en un [[passadiç]] central i feen entre 5 i 30 metros quadrats segons la [[classe social]].  
    
Els palaus tenen la mateixa estructura que els de [[Minos]] i consten de diversos passadiços que separen àrees d'administració i archiu, recepció i vida de la realea. El megaró o saló del tro ocupa el centre, és una estància circular entre [[columna|columnes]] decorada en pintures i luxosos mobles.
 
Els palaus tenen la mateixa estructura que els de [[Minos]] i consten de diversos passadiços que separen àrees d'administració i archiu, recepció i vida de la realea. El megaró o saló del tro ocupa el centre, és una estància circular entre [[columna|columnes]] decorada en pintures i luxosos mobles.
123 959

edicions

Menú de navegació