6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{Grècia}} La '''civilisació micènica''' (de Micenes) va ser una cultura antepassada de la grega. Sembla que va durar des del [[1500 ...».
{{Grècia}}
La '''civilisació micènica''' (de [[Micenes]]) va ser una cultura antepassada de la [[antiga Grècia|grega]]. Sembla que va durar des del [[1500 aC]] fins al [[1100 aC]] aproximadament i que va ser absorbida per les invasions [[doris (grup humà) |dòries]]. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'[[Agamèmnon]], rei que apareix a les obres [[Homer|homèriques]]. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per [[Perseu (heroi grec)|Perseu]].
No s'ha trobat cap escrit que permeta vore com se nomenaven ells mateixos. Els noms donats per atres pobles eren micènics, [[aqueus]] (per eixemple als escrits d'[[Homer]]) o simplement grecs. Provablement no es puguen identificar plenament en cap d'estes denominacions, com prova la seua llengua, un dialecte propi del [[grec antic]], que s'ha trobat registrat en [[escritura llineal B]], que és un [[silabari]] a diferència de l'[[alfabet grec]] pròpiament un alfabet.
== Història del descobriment ==
[[Archiu:Homeric greece.png|thumb|esquerra|200px|Grècia homèrica]]
Esta civilisació fon descoberta a finals del segle XIX per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions a [[Micenes]] (1874) i [[Tirint]] (1886). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màscara que va anomenar-la «màscara de [[Agamèmnon]]». Igualment annomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del segle XX, perquè el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.
[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], segle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]
En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[segle XV aC| 1450 a C]]. Anomenà aquesta escriptura com «[[lineal B]]», ja que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. L'any 1952, el desxiframent del lineal B -identificat com un tipus de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilització micènica de la [[protohistòria]] a la [[història]], dins del període de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.
No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. A més, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantatge de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.
== Cronologia ==
[[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg|thumb|Ruïnes de Micenes.]]
La cronologia de la civilització micènica ha estat establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Tot i que aquesta classificació ha estat criticada, segueix sent utilitzada. S'empra per a aquests períodes el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR).
* 1550-1500: Helàdic Recent I (cercles de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]);
* 1500-1450: Helàdic Recent II A;
* 1450-1425: Helàdic Recent II B (arribada dels micènics a [[Cnosos]]);
* 1425-1380: Helàdic Recent III A1 (destrucció de Cnosos, començament dels palaus micènics continentals);
* 1380-1300: Helàdic Recent III A2 (apogeu de la construcció de palaus micènics);
* 1300-1250: Helàdic Recent III B1;
* 1250-1200: Helàdic Recent III B2 (destrucció dels palaus micènics continentals a la fi del periodo);
* 1200-1125: Helàdic Recent III C1;
* 1125-1100: Helàdic Recent III C2.
L'HR I correspon a la transició entre l'Helàdic Mijà i l'Helàdic Recent. Les característiques culturals de la civilisació micènica es constituïxen en este periodo.
L'HR II veu un fort increment del número de jaciments arqueològics. Cap a finals d'este periodo els palaus minoics de Cnossos, [[Festos]], [[Malia]] i [[Zakros]] són destruïts. Només el jaciment de Cnosos és reconstruït, per mostrar una tipologia micènica. S'ha supost que hauria estat ocupat pels micènics, que havien envaït Creta i pres el poder. Els archius en llineal B de Pilos daten de cap al HR II B.
Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. A més de Creta, atres illes del [[mar Egeu]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] i fins i tot a [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han estat trobades a [[Chipre]] i al [[Llevant mediterràneu|Llevant]].
En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tresors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquesa monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilització micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[segle XIII aC |1250 aC]]).
{| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"
|+ Cronologia de Grècia i l'Egeu fins al final de la civilisació micènica
! Edat !! Troya !! Cíclades !! Creta !! Continent grec
|- Style = "background: #E6FFFF;"
|'''Bronze antic''' || Troia I <br />([[segle XXX aC|2920]]-2450 aC) <br />Troia II <br /> (2600-2350 aC) <br />Troia III <br />(2350-2200 aC)|| [[Cultura Grotta-Pèls|Grotta-Pilos]] <br />(3200-2700 aC) <br />Karos-Siros <br />(2700-2200 aC) <br />[[Cultura Filacopí|Filacopí I]] <br /> (2200-2000 aC) || [[Civilisació minoica | Minoic antic]] (Prepalacial) <br />(2500-1850 aC)|| Hel·làdic antic <br /> (2700-1850 aC)
|- Style = "background: #FFFFE6;"
|'''Bronze mitjà'''
| Troia IV <br /> 2200-1900 aC
Troia V <br /> 1900-1700 aC
Troia VI <br /> 1700-1300 aC
| Filacopí II <br /> 2000-1800 aC
|
Minoic mitjà I-IIIA (Protopalacial) <br /> 1850-1550 aC
|Hel·làdic mitjà <br /> 1850-1580 aC
|- Style = "background: #E6FFFF;"
|'''Bronze tardà'''
| Troia VII-A <br /> 1300-1200 aC
Troia VII-B-1 <br /> 1200-1100 aC
|
| Valign = "top" | Minoic Mitjà IIIB-Minoic tardà II (Neopalacial) <br /> 1550-1400 aC
Minoic tardà III <br /> 1400-1100 aC
|
Micènic I <br /> 1580-1500 aC
Micènic II <br /> 1500-1425 aC
Micènic III <br /> 1425-1100 aC
|}
== Vida dels micènics ==
[[Archiu:NAMA Tablette 7671.jpg|thumb|esquerra|Tauleta d'[[argila]] en escritura de tipo [[llineal B]], procedent de les excavacions de la ''Casa del comerciant d'olis'' de Micenes, i que registra una comanda de llana per a ser tenyida]]
Els micènics estaven organisats com una [[monarquia]]. Els consellers reals o [[aristocràcia]] es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels [[esclaus]]. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els [[cavalls]] es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp.
El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau.
Es conreava una [[agricultura]] típicament mediterrànea, en predomini de [[cereals]], [[vi]] i [[oli]]. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat.
Micenes destacava pels seus [[Teixit textil|teixits]], que exportava a regnes veïns, sobretot els treballs en [[llana]] i en [[lli]]. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Atres indústries destacables són la perfumeria i les obres en [[bronze]].
Marítimament, es van aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan aquesta civilisació va entrar en declivi.
La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.
==Ciutats micèniques ==
Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)|Pilos]], [[Gla (Grècia)|Gla]], [[Cnossos]] (a [[Creta]]), [[Tirint]] i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i sortides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre gruixudes [[muralla|muralles]] de blocs de pedra.
Els [[habitatge]]s tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales amb un [[passadís]] central i feien entre 5 i 30 metres quadrats segons la [[classe social]].
Els palaus tenen la mateixa estructura que els de [[Minos]] i consten de diversos passadissos que separen àrees d'administració i arxiu, recepció i vida de la reialesa. El megaró o saló del tron ocupa el centre, és una estància circular entre [[columna|columnes]] decorada amb pintures i luxosos mobles.
==Referències==
{{Referències}}
[[Categoria:Història de Grècia]]
[[Categoria:Civilitzacions antigues]]
La '''civilisació micènica''' (de [[Micenes]]) va ser una cultura antepassada de la [[antiga Grècia|grega]]. Sembla que va durar des del [[1500 aC]] fins al [[1100 aC]] aproximadament i que va ser absorbida per les invasions [[doris (grup humà) |dòries]]. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'[[Agamèmnon]], rei que apareix a les obres [[Homer|homèriques]]. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per [[Perseu (heroi grec)|Perseu]].
No s'ha trobat cap escrit que permeta vore com se nomenaven ells mateixos. Els noms donats per atres pobles eren micènics, [[aqueus]] (per eixemple als escrits d'[[Homer]]) o simplement grecs. Provablement no es puguen identificar plenament en cap d'estes denominacions, com prova la seua llengua, un dialecte propi del [[grec antic]], que s'ha trobat registrat en [[escritura llineal B]], que és un [[silabari]] a diferència de l'[[alfabet grec]] pròpiament un alfabet.
== Història del descobriment ==
[[Archiu:Homeric greece.png|thumb|esquerra|200px|Grècia homèrica]]
Esta civilisació fon descoberta a finals del segle XIX per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions a [[Micenes]] (1874) i [[Tirint]] (1886). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màscara que va anomenar-la «màscara de [[Agamèmnon]]». Igualment annomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del segle XX, perquè el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.
[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], segle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]
En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[segle XV aC| 1450 a C]]. Anomenà aquesta escriptura com «[[lineal B]]», ja que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. L'any 1952, el desxiframent del lineal B -identificat com un tipus de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilització micènica de la [[protohistòria]] a la [[història]], dins del període de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.
No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. A més, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantatge de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.
== Cronologia ==
[[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg|thumb|Ruïnes de Micenes.]]
La cronologia de la civilització micènica ha estat establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Tot i que aquesta classificació ha estat criticada, segueix sent utilitzada. S'empra per a aquests períodes el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR).
* 1550-1500: Helàdic Recent I (cercles de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]);
* 1500-1450: Helàdic Recent II A;
* 1450-1425: Helàdic Recent II B (arribada dels micènics a [[Cnosos]]);
* 1425-1380: Helàdic Recent III A1 (destrucció de Cnosos, començament dels palaus micènics continentals);
* 1380-1300: Helàdic Recent III A2 (apogeu de la construcció de palaus micènics);
* 1300-1250: Helàdic Recent III B1;
* 1250-1200: Helàdic Recent III B2 (destrucció dels palaus micènics continentals a la fi del periodo);
* 1200-1125: Helàdic Recent III C1;
* 1125-1100: Helàdic Recent III C2.
L'HR I correspon a la transició entre l'Helàdic Mijà i l'Helàdic Recent. Les característiques culturals de la civilisació micènica es constituïxen en este periodo.
L'HR II veu un fort increment del número de jaciments arqueològics. Cap a finals d'este periodo els palaus minoics de Cnossos, [[Festos]], [[Malia]] i [[Zakros]] són destruïts. Només el jaciment de Cnosos és reconstruït, per mostrar una tipologia micènica. S'ha supost que hauria estat ocupat pels micènics, que havien envaït Creta i pres el poder. Els archius en llineal B de Pilos daten de cap al HR II B.
Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. A més de Creta, atres illes del [[mar Egeu]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] i fins i tot a [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han estat trobades a [[Chipre]] i al [[Llevant mediterràneu|Llevant]].
En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tresors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquesa monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilització micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[segle XIII aC |1250 aC]]).
{| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;"
|+ Cronologia de Grècia i l'Egeu fins al final de la civilisació micènica
! Edat !! Troya !! Cíclades !! Creta !! Continent grec
|- Style = "background: #E6FFFF;"
|'''Bronze antic''' || Troia I <br />([[segle XXX aC|2920]]-2450 aC) <br />Troia II <br /> (2600-2350 aC) <br />Troia III <br />(2350-2200 aC)|| [[Cultura Grotta-Pèls|Grotta-Pilos]] <br />(3200-2700 aC) <br />Karos-Siros <br />(2700-2200 aC) <br />[[Cultura Filacopí|Filacopí I]] <br /> (2200-2000 aC) || [[Civilisació minoica | Minoic antic]] (Prepalacial) <br />(2500-1850 aC)|| Hel·làdic antic <br /> (2700-1850 aC)
|- Style = "background: #FFFFE6;"
|'''Bronze mitjà'''
| Troia IV <br /> 2200-1900 aC
Troia V <br /> 1900-1700 aC
Troia VI <br /> 1700-1300 aC
| Filacopí II <br /> 2000-1800 aC
|
Minoic mitjà I-IIIA (Protopalacial) <br /> 1850-1550 aC
|Hel·làdic mitjà <br /> 1850-1580 aC
|- Style = "background: #E6FFFF;"
|'''Bronze tardà'''
| Troia VII-A <br /> 1300-1200 aC
Troia VII-B-1 <br /> 1200-1100 aC
|
| Valign = "top" | Minoic Mitjà IIIB-Minoic tardà II (Neopalacial) <br /> 1550-1400 aC
Minoic tardà III <br /> 1400-1100 aC
|
Micènic I <br /> 1580-1500 aC
Micènic II <br /> 1500-1425 aC
Micènic III <br /> 1425-1100 aC
|}
== Vida dels micènics ==
[[Archiu:NAMA Tablette 7671.jpg|thumb|esquerra|Tauleta d'[[argila]] en escritura de tipo [[llineal B]], procedent de les excavacions de la ''Casa del comerciant d'olis'' de Micenes, i que registra una comanda de llana per a ser tenyida]]
Els micènics estaven organisats com una [[monarquia]]. Els consellers reals o [[aristocràcia]] es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels [[esclaus]]. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els [[cavalls]] es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp.
El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau.
Es conreava una [[agricultura]] típicament mediterrànea, en predomini de [[cereals]], [[vi]] i [[oli]]. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat.
Micenes destacava pels seus [[Teixit textil|teixits]], que exportava a regnes veïns, sobretot els treballs en [[llana]] i en [[lli]]. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Atres indústries destacables són la perfumeria i les obres en [[bronze]].
Marítimament, es van aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan aquesta civilisació va entrar en declivi.
La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.
==Ciutats micèniques ==
Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)|Pilos]], [[Gla (Grècia)|Gla]], [[Cnossos]] (a [[Creta]]), [[Tirint]] i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i sortides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre gruixudes [[muralla|muralles]] de blocs de pedra.
Els [[habitatge]]s tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales amb un [[passadís]] central i feien entre 5 i 30 metres quadrats segons la [[classe social]].
Els palaus tenen la mateixa estructura que els de [[Minos]] i consten de diversos passadissos que separen àrees d'administració i arxiu, recepció i vida de la reialesa. El megaró o saló del tron ocupa el centre, és una estància circular entre [[columna|columnes]] decorada amb pintures i luxosos mobles.
==Referències==
{{Referències}}
[[Categoria:Història de Grècia]]
[[Categoria:Civilitzacions antigues]]