8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{Plantilla:Infotaula persona |nom = Gerónimo |image = Geronimo (Goyathlay), a Chiricahua Apache, full-length, kneeling with rifle, 1887 - NAR...».
{{Plantilla:Infotaula persona
|nom = Gerónimo
|image = Geronimo (Goyathlay), a Chiricahua Apache, full-length, kneeling with rifle, 1887 - NARA - 530880.jpg
|peu = Gerónimo en 1887
|data_naix = {{Data naiximent|1829|16|6}}
|lloc_naix = [[Arizpe]], [[Sonora]], [[Mèxic]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1829|16|6|1909|17|2}}
|lloc_mort = [[Fort Sill]], [[Oklahoma]], [[Estats Units]]
|signatura = Geronimo signature.svg
}}
'''Gerónimo''' ([[Arizpe]], [[Sonora]], [[Mèxic]]; [[16 de juny]] de [[1829]]-[[Fort Sill]], [[Oklahoma]], [[Estats Units]]; [[17 de febrer]] de [[1909]]) fon un cap dels [[apaches]] de [[Nortamèrica]]. El seu nom en [[idioma chiricahua]] fon ''Goyaałé'', transcrit en anglés com ''Goyathlay''), que significa «el que badalla», nom que son pare li donà degut a que de menut estava cansat en freqüencia.
Destacà com lider apache en els enfrontaments d'estos en les autoritats d'Estats Units i Mèxic.
En l'any [[1859]] les tropes del governador militar de [[Sonora]] assessinaren a la seua dona, als seus tres fills i a sa mare. Gerónimo jurà llavors venjar-se i s'associà en [[Cochise]], el cap dels apaches [[chiricahua]]. Junts atacaren Sonora, a on moriren numerosos soldats enemics. En els anys següents se succeiren els atacs a diverses ciutats mexicanes.
[[Image:Ta-ayz-slath, wife of Geronimo, and one child.jpg|left|thumb|Ta-ayz-slath, l'esposa de Gerónimo, i el seu fill]]
Al morir Cochise, el seu fill proclamà a Gerónimo cap de la tribu. No obstant, en [[1876]] se li obligà a ingressar en una [[reserva india]]. Gerónimo rebujà permanéixer en eixe tros de terra àrida i se marchà a Mèxic en 1885, acompanyat d'un grup de guerrers entre els que estaven Chihuahua Mangas (fill de [[Mangas Coloradas]]) i Nachez. A partir de llavors, anava i venia entre abdos llocs, arengant a la seua gent per a que no acceptaren estar confinats en una reserva i viure com presoners.
En [[1886]], després d'una fuga més de Gerónimo, en esta ocasió juntà a aproximadament una trentena d'apaches més, se donà l'orde de busca i captura contra Gerónimo, enviant-se 5.000 soldats (la tercera part de l'Eixercit estadounidenc de l'epoca) i oferint-se una recompensa de 2.000 [[Dólar estadounidenc|dólars estadounidencs]].
Gerónimo fon trobat en la [[Sierra Madre]] i decidí entregar-se. Mentres els apaches (tant seguidors de Gerónimo com els que serviren a l'eixercit estadounidenc) foren enviats al fort Marion, en l'estat de [[Florida]], a on les condicions causaren numeroses morts per malalties, Gerónimo fon reclós en la presó de Fronteras (Sonora) a on se conserven valiosos recorts en el [[museu]] que hui porta el seu nom, a on permaneixqué tres anys. Transcorregut este temps, fon traslladat a una reserva india en Oklahoma, sense que tinguera l'ocasió de vore de nou al seu poble. Allí passà els ultims anys de la seua vida, en els que fon lo que se cridava per aquell llavors un «indi eixemplar», participant en una desfilada presidencial i en l'[[exposició universal]] de [[Saint Louis]]. Morí als 79 anys d'edat.
[[Categoria:Estats Units]]
[[Categoria:Biografies]]
|nom = Gerónimo
|image = Geronimo (Goyathlay), a Chiricahua Apache, full-length, kneeling with rifle, 1887 - NARA - 530880.jpg
|peu = Gerónimo en 1887
|data_naix = {{Data naiximent|1829|16|6}}
|lloc_naix = [[Arizpe]], [[Sonora]], [[Mèxic]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1829|16|6|1909|17|2}}
|lloc_mort = [[Fort Sill]], [[Oklahoma]], [[Estats Units]]
|signatura = Geronimo signature.svg
}}
'''Gerónimo''' ([[Arizpe]], [[Sonora]], [[Mèxic]]; [[16 de juny]] de [[1829]]-[[Fort Sill]], [[Oklahoma]], [[Estats Units]]; [[17 de febrer]] de [[1909]]) fon un cap dels [[apaches]] de [[Nortamèrica]]. El seu nom en [[idioma chiricahua]] fon ''Goyaałé'', transcrit en anglés com ''Goyathlay''), que significa «el que badalla», nom que son pare li donà degut a que de menut estava cansat en freqüencia.
Destacà com lider apache en els enfrontaments d'estos en les autoritats d'Estats Units i Mèxic.
En l'any [[1859]] les tropes del governador militar de [[Sonora]] assessinaren a la seua dona, als seus tres fills i a sa mare. Gerónimo jurà llavors venjar-se i s'associà en [[Cochise]], el cap dels apaches [[chiricahua]]. Junts atacaren Sonora, a on moriren numerosos soldats enemics. En els anys següents se succeiren els atacs a diverses ciutats mexicanes.
[[Image:Ta-ayz-slath, wife of Geronimo, and one child.jpg|left|thumb|Ta-ayz-slath, l'esposa de Gerónimo, i el seu fill]]
Al morir Cochise, el seu fill proclamà a Gerónimo cap de la tribu. No obstant, en [[1876]] se li obligà a ingressar en una [[reserva india]]. Gerónimo rebujà permanéixer en eixe tros de terra àrida i se marchà a Mèxic en 1885, acompanyat d'un grup de guerrers entre els que estaven Chihuahua Mangas (fill de [[Mangas Coloradas]]) i Nachez. A partir de llavors, anava i venia entre abdos llocs, arengant a la seua gent per a que no acceptaren estar confinats en una reserva i viure com presoners.
En [[1886]], després d'una fuga més de Gerónimo, en esta ocasió juntà a aproximadament una trentena d'apaches més, se donà l'orde de busca i captura contra Gerónimo, enviant-se 5.000 soldats (la tercera part de l'Eixercit estadounidenc de l'epoca) i oferint-se una recompensa de 2.000 [[Dólar estadounidenc|dólars estadounidencs]].
Gerónimo fon trobat en la [[Sierra Madre]] i decidí entregar-se. Mentres els apaches (tant seguidors de Gerónimo com els que serviren a l'eixercit estadounidenc) foren enviats al fort Marion, en l'estat de [[Florida]], a on les condicions causaren numeroses morts per malalties, Gerónimo fon reclós en la presó de Fronteras (Sonora) a on se conserven valiosos recorts en el [[museu]] que hui porta el seu nom, a on permaneixqué tres anys. Transcorregut este temps, fon traslladat a una reserva india en Oklahoma, sense que tinguera l'ocasió de vore de nou al seu poble. Allí passà els ultims anys de la seua vida, en els que fon lo que se cridava per aquell llavors un «indi eixemplar», participant en una desfilada presidencial i en l'[[exposició universal]] de [[Saint Louis]]. Morí als 79 anys d'edat.
[[Categoria:Estats Units]]
[[Categoria:Biografies]]