Canvis

=== Per les glaciaciones ===

=== Per les glaciaciones ===

Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canada]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gel de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canada-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gel - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs:

Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canadà]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gel de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canada-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gel - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs:

* [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gel ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canada]] està el 60% dels llacs del mon i la gran majoria son glaciars, aço es degut a la [[xarcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref>

* [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gel ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canadà]] està el 60% dels llacs del mon i la gran majoria son glaciars, aço es degut a la [[xarcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref>

* Llac proglacial, produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construit uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse.

* Llac proglacial, produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construit uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse.

* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.

* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.

=== Per erosio kárstica ===

=== Per erosio kárstica ===

En l'erosio [[Karst|kárstica]], el sol calcareu es susceptible de ser erosionat quimicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtracions subterranees.

En l'erosio [[Karst|kárstica]], el sol calcareu es susceptible de ser erosionat quimicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtracions subterranees.

* Llac subterraneu, associat a una [[cova]] o [[caverna]] en filtracio d'aigües d'un [[acuífero]] o un [[manal]], a on se disuelven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterraneus d'este tipo se localisen en [[Serbia]] i en [[Yucatán]], [[Mexic]], els d'este ultim cridats ''[[cenotes]]''.

* Llac subterraneu, associat a una [[cova]] o [[caverna]] en filtracio d'aigües d'un [[acuífero]] o un [[manal]], a on se disuelven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterraneus d'este tipo se localisen en [[Serbia]] i en [[Yucatán]], [[Mèxic]], els d'este ultim cridats ''[[cenotes]]''.

* Llac kárstico o cárstico, estajat en una depressio kárstica per dissolucio superficial de les calcarees, com se veu en les [[Basses de Ruidera]] en [[Castella-La Taca]], Espanya.

* Llac kárstico o cárstico, estajat en una depressio kárstica per dissolucio superficial de les calcarees, com se veu en les [[Basses de Ruidera]] en [[Castella-La Taca]], Espanya.

[[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]]

[[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]]