Canvis

{{principal|Telecomunicació|Internet}}

{{principal|Telecomunicació|Internet}}

[[Archiu:ACRIMSat Animation.gif|thumb|310px|Satèl·lit de comunicacions]]

[[Archiu:ACRIMSat Animation.gif|thumb|310px|Satèl·lit de comunicacions]]

[[1969]] L'auge de les telecomunicacions comença quan se situen a l'[[espai exterior]] els primers [[comunicacions per satèl·lit|satèl·lits de comunicacions]], [[satèl·lit artificial|satèl·lits artificials]] situats en [[òrbita]] al voltant de la [[Terra]] que transmeten [[ona electromagnètica|ones electromagnètiques]]; però aquest punt culminant tingué la seva prehistòria: El terme telecomunicació fou definit oficialment per primera vegada el [[1932]] durant una conferència internacional que tingué lloc a Madrid ("tota [[transmissió]], [[emissió]] o [[recepció]], de [[signe lingüístic|signes]], senyals, [[escrit]]s, imagens, [[so]]ns o [[informació|informacions]] de qualsevol naturalesa per fil, radioelectricitat, mitjans òptics o altres sistemes electromagnètics").<ref>Reunió conjunta a Madrid de la XIII Conferència de l'UTI ([[Unió Telegràfica Internacional]]) i la III de l'URI ([[Unión Radiotelegràfica Internacional]]) que a partir de entonces es fusionaren en la [[Unió Internacional de Telecomunicacions]] (ITU), 3 de setembre del 1932.</ref> La base matemàtica sobre la qual es desenvolupen les telecomunicacions dependents de l'electricitat és molt anterior: fou desenvolupada per Maxwell, que ja predigué que era possible propagar ones per l'espai lliure utilitzant descàrregues elèctriques (prefaci de ''Treatise on Electricity and Magnetism'', [[1873]]), fet que corroborà [[Heinrich Hertz]] en el primer transmissor de ràdio generant radiofreqüències entre 31 MHz i 1.25 GHz ([[1887]]). Tanmateix, l'inici de l'era de la comunicació ràpida a distància ja havia començat a la primera meitat del segle XIX en el [[telègraf elèctric]], al qual s'afegiren més tard el [[telèfon]] i la revolució de la comunicació sense fil en les ones de [[ràdio]]. A principis del [[segle XX]] aparegué el [[teletip]] que, utilitzant el [[codi Baudot]], permetia enviar i rebre text en quelcom de semblant a una [[màquina d'escriure]]. El [[1921]] la ''[[wirephoto]]'' o [[telefoto]] permeté transmetre imatges per teléfon (ya s'havia fet telegràficament des de l'Exposició Universal de Londres del [[1851]] i comercialment des del [[1863]]), i a partir d'aleshores es comercialitzà el [[fax]] per [[AT&T]]. Aquesta mateixa companyia nord-americana desenvolupà des del [[1958]] diferents tipus d'aparells digitals precedents del [[mòdem]] per les comunicacions telefòniques, que més tard s'aplicaren a la transmissió de dades entre [[ordinador]]s i altres dispositius. A la dècada 1960 comença a ser utilitzada la telecomunicació en el camp de la [[informàtica]] en l'us de [[satèl·lit de comunicacions|satèl·lits]] de comunicació i les rets de [[commutació de paquets]].

[[1969]] L'auge de les telecomunicacions comença quan se situen en l'[[espai exterior]] els primers [[comunicacions per satèlit|satèlits de comunicacions]], [[satèlit artificial|satèlits artificials]] situats en [[òrbita]] al voltant de la [[Terra]] que transmeten [[ona electromagnètica|ones electromagnètiques]]; però este punt culminant tingué la sua prehistòria: El terme telecomunicació fou definit oficialment per primera vegada el [[1932]] durant una conferència internacional que tingué lloc en Madrit ("tota [[transmissió]], [[emissió]] o [[recepció]], de [[signe lingüístic|signes]], senyals, [[escrit]]s, imagens, [[so]]ns o [[informació|informacions]] de qualsevol naturalea per fil, radioelectricitat, mitjans òptics o altres sistemes electromagnètics").<ref>Reunió conjunta en Madrit de la XIII Conferència de l'UTI ([[Unió Telegràfica Internacional]]) i la III de l'URI ([[Unión Radiotelegràfica Internacional]]) que a partir de entonces es fusionaren en l'[[Unió Internacional de Telecomunicacions]] (ITU), 3 de setembre del 1932.</ref> La base matemàtica sobre la qual es desenrrollen les telecomunicacions dependents de l'electricitat és molt anterior: fou desenrrollada per Maxwell, que ya predigué que era possible propagar ones per l'espai lliure utilisant descàrregues elèctriques (prefaci de ''Treatise on Electricity and Magnetism'', [[1873]]), fet que corroborà [[Heinrich Hertz]] en el primer transmissor de ràdio generant radiofreqüències entre 31 MHz i 1.25 GHz ([[1887]]). Aixina mateix, l'inici de l'era de la comunicació ràpida a distància ya havia començat en la primera mitat del [[segle XIX]] en el [[telègraf elèctric]], al qual s'afegiren més tart el [[telèfon]] i la revolució de la comunicació sense fil en les ones de [[ràdio]]. A principis del [[segle XX]] aparegué el [[teletip]] que, utilitzant el [[codi Baudot]], permetia enviar i rebre text en a una [[màquina d'escriure]]. En [[1921]] la ''[[wirephoto]]'' o [[telefoto]] permeté transmetre images per teléfon (ya s'havia fet telegràficament des de l'Exposició Universal de Londres de l'any [[1851]] i comercialment des de l'any [[1863]]), i a partir de llavors es comercialisà el [[fax]] per [[AT&T]]. Esta mateixa companyia nort-americana desenrrollà des de l'any [[1958]] diferents tipos d'aparells digitals precedents del [[mòdem]] per les comunicacions telefòniques, que més tart s'aplicaren a la transmissió de dades entre [[ordenador]]s i atres dispositius. En la dècada 1960 comença a ser utilisada la telecomunicació en el camp de la [[informàtica]] en l'us de [[satèlit de comunicacions|satèlits]] de comunicació i les rets de [[commutació de paquets]].

Un satèl·lit actua bàsicament com un repetidor situat a l'espai: rep els senyals enviats des de l'estació terrestre i les reemet a un altre satèl·lit o de tornada als receptors terrestres. Els satèl·lits són posats en òrbita mitjançant coets espacials que els situen circumdant la Terra a distàncies relativament properes fora de l'atmosfera. Les antenes utilitzades preferentement en les comunicacions via satèl·lit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents a les terrasses i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que els senyals que incideixen sobre la seva superfície es reflecteixen i incideixen sobre el focus de la paràbola, on es troba l'element receptor.

Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep els senyals enviats des de l'estació terrestre i les reemet a un altre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita mitjançant coets espacials que els situen circumdant la Terra a distàncies relativament properes fora de l'atmosfera. Les antenes utilitzades preferentement en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terrasses i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incideixen sobre la seua superfície es reflecteixen i incideixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.

En la posada en marxa dels satèl·lits de comunicacions ha sigut possible disposar de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenvolupament de la [[telèfon mòbil|telefonia mòbil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un mètode d'interconnexió descentralitzada de [[xarxa d'ordinadors|xarxes d'ordinadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garanteix que xarxes físiques [[heterogeneitat|heterogènies]] funcionin com una xarxa lògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remunten al [[1969]], quan s'establí la primera connexió d'ordinadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats a [[Califòrnia]] i una a [[Utah]] ([[Estats Units]]).

En la posada en marxa dels satèlits de comunicacions ha segut possible disposar de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenrrollament de la [[telèfon mòbil|telefonia mòbil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un mètodo d'interconnexió descentralisada de [[xarxa d'ordinadors|xarxes d'ordinadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garanteix que xarxes físiques [[heterogeneitat|heterogènies]] funcionin com una xarxa lògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remunten al [[1969]], quan s'establí la primera connexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).

El [[segle XXI]] està vivint els començaments de la interconnexió total a la que convergeixen les telecomunicacions, a través de tota mena de dispositius cada vegada més ràpids, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ja no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre la informació d'un punt a un altre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els missatges enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seva atmosfera es reben gairebé simultàniament a qualsevol altre.

El [[segle XXI]] està vivint els començaments de la interconnexió total a la que convergeixen les telecomunicacions, a través de tota mena de dispositius cada vegada més ràpids, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre la informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmosfera es reben simultàniament a qualsevol atre.

== Vore també ==

== Vore també ==