Canvis

{{principal|Electroquímica}}

{{principal|Electroquímica}}

[[Archiu:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]

[[Archiu:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]

Sir [[Humphry Davy]] (1778-1829). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre el 1806 i el 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. El [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color groc verdós. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de electròlisis de l'òxit de liti (1818). Fou cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una làmpada de seguretat per les mines que duu el seu nom (1815) i fou pioner en el control de la [[corrosió]] mitjançant la [[protecció catòdica]]. El [[1805]] li fou concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

Sir [[Humphry Davy]] (1778-1829). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre el 1806 i el 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. El [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color groc verdós. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de electròlisis de l'òxit de liti (1818). Fon cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una làmpada de seguritat per les mines que duu el seu nom (1815) i fon pioner en el control de la [[corrosió]] per mig de la [[protecció catòdica]]. El [[1805]] li fon concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme (1819) ===

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme (1819) ===

[[Fitxer:HC Ørsted.jpg|200px|thumb|esquerra|[[Hans Christian Oersted]] ]]

[[Fitxer:HC Ørsted.jpg|200px|thumb|esquerra|[[Hans Christian Oersted]] ]]

{{principal|Hans Christian Ørsted|Electromagnetisme}}

{{principal|Hans Christian Ørsted|Electromagnetisme}}

El físic i químic danès [[Hans Christian Ørsted]] (1777-1851) fou un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. El 1813 predigué l'existència dels fenòmens electromagnètics i el 1819 aconseguí demostrar la seva teoria empíricament en descobrir, juntament amb [[André-Marie Ampère|Ampère]], que una agulla imantada es desvia en ser col·locada en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula un corrent elèctric. Aquest descobriment fou crucial en el desenroll de l'electricitat, car posà en evidència la relació existent entre l'electricitat i el magnetisme. En homenage a les seues contribucions es denominà [[Oersted (unitat)|Oersted]] (símbol Oe) la unitat d'intensitat de camp magnètic en el sistema Gauss. Es creu que també fou el primer a aïllar l'[[alumini]], per [[electròlisi]], el 1825. El 1844 publicà el seu ''Manual de Física Mecànica''.<ref>[http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/biografias/oersted.htm Biografía de Hans Christian Ørsted] Museu virtual de ciència. csic.[15-05-2008]</ref>

El físic i químic danès [[Hans Christian Ørsted]] (1777-1851) fon un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. El 1813 predigué l'existència dels fenòmens electromagnètics i el 1819 aconseguí demostrar la seva teoria empíricament en descobrir, juntament en [[André-Marie Ampère|Ampère]], que una agulla imantada es desvia en ser colocada en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula un corrent elèctric. Aquest descobriment fon crucial en el desenroll de l'electricitat, car posà en evidència la relació existent entre l'electricitat i el magnetisme. En homenage a les seues contribucions es denominà [[Oersted (unitat)|Oersted]] (símbol Oe) la unitat d'intensitat de camp magnètic en el sistema Gauss. Es creu que també fou el primer a aïllar l'[[alumini]], per [[electròlisi]], el 1825. El 1844 publicà el seu ''Manual de Física Mecànica''.<ref>[http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/biografias/oersted.htm Biografía de Hans Christian Ørsted] Museu virtual de ciència. csic.[15-05-2008]</ref>

=== Thomas Johann Seebeck: la termoelectricitat (1821) ===

=== Thomas Johann Seebeck: la termoelectricitat (1821) ===

{{principal|Efecte Peltier-Seebeck}}

{{principal|Efecte Peltier-Seebeck}}

[[Fitxer:ThomasSeebeck.jpg|100px|thumb|[[Thomas Johann Seebeck]] ]]

[[Fitxer:ThomasSeebeck.jpg|100px|thumb|[[Thomas Johann Seebeck]] ]]

El metge i investigador físic natural d'[[Estònia]], [[Thomas Johann Seebeck]] (1770-1831) descobrí l'[[efecte termoelèctric]]. El [[1806]] descobrí també els efectes de radiació visible i invisible sobre substàncies químiques com el clorur de plata. El [[1808]], obtingué la primera combinació química d'[[amoníac]] amb [[òxid mercúric]]. A principis del [[1820]], Seebeck realitzà variats experiments a la recerca d'una relació entre l'electricitat i calor. En [[1821]], soldant dos fils de metalls diferents ([[coure]] i [[bismut]]) en un llaç, descobrí accidentalment que en escalfar-ne un a alta temperatura i mentre l'altre es mantenia a baixa temperatura, es produïa un camp magnètic. Seebeck no cregué, o no divulgà que un corrent elèctric fos generat quan la calor s'aplicava a la soldadura dels dos metalls. En canvi, utilitzà el terme ''termomagnetisme'' per referir-se al seu descobriment. Actualment se'l coneix com [[efecte Peltier-Seebeck]] o [[efecte termoelèctric]] i és la base del funcionament dels [[termoparell]]s.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/s/seebeck.php Biografia de Thomas Johann Seebeck] Fisicanet [15-05-2008]</ref>

El metge i investigador físic natural d'[[Estònia]], [[Thomas Johann Seebeck]] (1770-1831) descobrí l'[[efecte termoelèctric]]. El [[1806]] descobrí també els efectes de radiació visible i invisible sobre substàncies químiques com el clorur de plata. El [[1808]], obtingué la primera combinació química d'[[amoníac]] en [[òxit mercúric]]. A principis del [[1820]], Seebeck realisà variats experiments a la investigació d'una relació entre l'electricitat i calor. En [[1821]], soldant dos fils de metals diferents ([[coure]] i [[bismut]]) en un llaç, descobrí accidentalment que en calfar-ne un a alta temperatura i mentres l'atre es mantenia a baixa temperatura, es produïa un camp magnètic. Seebeck no cregué, o no divulgà que un corrent elèctric fos generat quan la calor s'aplicava a la soldadura dels dos metals. En canvi, utilisà el terme ''termomagnetisme'' per referir-se al seu descobriment. Actualment se'l coneix com [[efecte Peltier-Seebeck]] o [[efecte termoelèctric]] i és la base del funcionament dels [[termoparell]]s.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/s/seebeck.php Biografia de Thomas Johann Seebeck] Fisicanet [15-05-2008]</ref>

=== André-Marie Ampère: el solenoide (1822) ===

=== André-Marie Ampère: el solenoide (1822) ===

{{principal|Corrent elèctric}}

{{principal|Corrent elèctric}}

[[Fitxer:Ampere1.jpg|thumb|100px|[[André-Marie Ampère]] ]]

[[Archiu:Ampere1.jpg|thumb|100px|[[André-Marie Ampère]] ]]

El físic i matemàtic francès [[André-Marie Ampère]] (1775-1836) està considerat com un dels descobridors de l'[[electromagnetisme]]. És conegut per les seves importants aportacions a l'estudi del [[corrent elèctric]] i el [[magnetisme]] que constituïren, juntament amb els treballs del danés [[Hans Christian Oesterd]], el desenvolupament de l'[[electromagnetisme]]. Les seus teories i interpretacions sobre la relació entre electricitat i magnetisme es publicaren el [[1822]], a la seua ''Colecció d'observacions sobre electrodinàmica'' i el 1826, a la seva ''Teoria dels fenòmens electrodinàmics''. Ampère descobrí les lleis que determinen la desviació d'una agulla magnètica per un corrent elèctric, cosa que féu possible el funcionament dels actuals aparells de mesura. Descobrí les accions mútues entre corrents elèctrics, en demostrar que dos conductors paral·lels pels quals circula un corrent en el mateix sentit, s'atreuen, mentres que si els sentits del corrent són oposats, es repel·len. La unitat d'[[intensitat de corrent elèctric]], l'ampère (símbol A), rep aquest nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_ampere.htm Biografia d'André-Marie Ampére] Astrocosmo Chile. [15-05-2008]</ref>

El físic i matemàtic francès [[André-Marie Ampère]] (1775-1836) està considerat com un dels descobridors de l'[[electromagnetisme]]. És conegut per les seues importants aportacions a l'estudi del [[corrent elèctric]] i el [[magnetisme]] que constituïren, juntament amb els treballs del danés [[Hans Christian Oesterd]], el desenroll de l'[[electromagnetisme]]. Les seus teories i interpretacions sobre la relació entre electricitat i magnetisme es publicaren el [[1822]], a la seua ''Colecció d'observacions sobre electrodinàmica'' i el 1826, a la seva ''Teoria dels fenòmens electrodinàmics''. Ampère descobrí les lleis que determinen la desviació d'una agulla magnètica per un corrent elèctric, cosa que féu possible el funcionament dels actuals aparells de mesura. Descobrí les accions mútues entre corrents elèctrics, en demostrar que dos conductors paralels pels quals circula un corrent en el mateix sentit, s'atreen, mentres que si els sentits del corrent són oposts, es repelen. La unitat d'[[intensitat de corrent elèctric]], l'ampère (símbol A), rep aquest nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_ampere.htm Biografia d'André-Marie Ampére] Astrocosmo Chile. [15-05-2008]</ref>

=== William Sturgeon: l'electroimant (1825), el commutador (1832) i el galvanòmetre (1836) ===

=== William Sturgeon: l'electroimant (1825), el commutador (1832) i el galvanòmetre (1836) ===

{{principal|Electroimant}}

{{principal|Electroimant}}

El físic britànic [[William Sturgeon]] (1783-1850) inventà el [[1825]] el primer [[electroimant]]. Era un tros de ferro amb forma de ferradura envoltat per una [[bobina]] enrotllada sobre el ferro. Sturgeon en demostrà la potència aixecant 4 kg en un tros de ferro de 200 g embolicat en cables pels quals féu circular el corrent d'una bateria. Sturgeon podia regular el seu electroimant, cosa que suposà el principi de l'ús de l'energia elèctrica en màquines útils i controlables, establint els fonaments per les comunicacions electròniques a gran escala. Aquest dispositiu conduí a la invenció del telégraf, el motor elèctric i molts altres dispositius que foren base de la tecnologia moderna. El 1832 inventà el [[Commutador elèctric |commutador]] per motors elèctrics i el [[1836]] inventà el primer [[galvanòmetre]] de bobina giratòria.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/sturgeon.html Biografia de William Sturgeon] - anglés. [15-05-2008]</ref>

El físic britànic [[William Sturgeon]] (1783-1850) inventà el [[1825]] el primer [[electroimant]]. Era un tros de ferro en forma de ferradura envoltat per una [[bobina]] enrotllada sobre el ferro. Sturgeon en demostrà la potència aixecant 4 kg en un tros de ferro de 200 g embolicat en cables pels quals féu circular el corrent d'una bateria. Sturgeon podia regular el seu electroimant, cosa que suposà el principi de l'us de l'energia elèctrica en màquines útils i controlables, establint els fonaments per les comunicacions electròniques a gran escala. Aquest dispositiu conduí a la invenció del telégraf, el motor elèctric i molts altres dispositius que foren base de la tecnologia moderna. El 1832 inventà el [[Commutador elèctric |commutador]] per motors elèctrics i el [[1836]] inventà el primer [[galvanòmetre]] de bobina giratòria.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/sturgeon.html Biografia de William Sturgeon] - anglés. [15-05-2008]</ref>

=== Georg Simon Ohm: la llei d'Ohm (1827) ===

=== Georg Simon Ohm: la llei d'Ohm (1827) ===