Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Abeja.jpg|thumb|right|<center>Abeja</center>]] | + | [[Image:Abeja.jpg|thumb|right|<center>Abella</center>]] |
− | [[Image:Abejas2.jpg|thumb|right|<center>Panal de abejas</center>]] | + | [[Image:Abejas2.jpg|thumb|right|<center>Panal de abelles</center>]] |
| | | |
| '''Anthophila''' ('''abella''') és un [[clado]] d'[[insectes]], sense ubicació en [[categoria taxonòmica]], dins de la superfamília [[Apoidea]]. Es tracta d'un llinage [[monofilètic]] en més de 20.000 espècies conegudes d'abelles. És possible que hi haja moltes més espècies que inclús no han segut descrites. Se les troba en tots els continents excepte [[Antàrtica]] i en tots els [[hàbitat]]s on hi ha [[Magnoliophyta|plantes en flors]] (magnoliofites o angiospermes). Estan adaptades per a alimentar-se de polen i [[Néctar (botànica)|néctar]], usant el primer fonamentalment per a aliment de les [[larva|larves]] i el segon com a material energètic. | | '''Anthophila''' ('''abella''') és un [[clado]] d'[[insectes]], sense ubicació en [[categoria taxonòmica]], dins de la superfamília [[Apoidea]]. Es tracta d'un llinage [[monofilètic]] en més de 20.000 espècies conegudes d'abelles. És possible que hi haja moltes més espècies que inclús no han segut descrites. Se les troba en tots els continents excepte [[Antàrtica]] i en tots els [[hàbitat]]s on hi ha [[Magnoliophyta|plantes en flors]] (magnoliofites o angiospermes). Estan adaptades per a alimentar-se de polen i [[Néctar (botànica)|néctar]], usant el primer fonamentalment per a aliment de les [[larva|larves]] i el segon com a material energètic. |
Llínea 14: |
Llínea 14: |
| Les abelles fòssils més antigues són la ''[[Cretotrigona Prisca]] '' de Nova Jersei, [[Estats Units]], d'edat [[Cretácico|Cretácea]], membre de la subfamília [[Meliponinae]]. Més recentment es va trobar un atra abella fòsil inclús més antiga, del [[Cretàceu]] enjorn i en caràcters més primitius que la relacionen en les vespes. Se la va denominar ''[[Melittosphex burmensis]] '' i es calcula que la seua edat és d'al voltant de 100 millons d'anys.<ref>Poinar, G.O. Jr., Danforth, B.N. [[2006]]. A fòssil bee from early Cretaceous Burmese amber. ''Science'' 314: 614.</ref> Té caràcters especialisats, [[apomorfia]]s, típics d'Anthophora o siga d'abelles, pero ademés conserva dos caràcters ancestrals o [[plesiomorfies]] de les potes (dos esperons tibials i un ''basitars'' prim) que mostren el seu caràcter evolutiu de transició entre les abelles i atres grups d'himenòpters. | | Les abelles fòssils més antigues són la ''[[Cretotrigona Prisca]] '' de Nova Jersei, [[Estats Units]], d'edat [[Cretácico|Cretácea]], membre de la subfamília [[Meliponinae]]. Més recentment es va trobar un atra abella fòsil inclús més antiga, del [[Cretàceu]] enjorn i en caràcters més primitius que la relacionen en les vespes. Se la va denominar ''[[Melittosphex burmensis]] '' i es calcula que la seua edat és d'al voltant de 100 millons d'anys.<ref>Poinar, G.O. Jr., Danforth, B.N. [[2006]]. A fòssil bee from early Cretaceous Burmese amber. ''Science'' 314: 614.</ref> Té caràcters especialisats, [[apomorfia]]s, típics d'Anthophora o siga d'abelles, pero ademés conserva dos caràcters ancestrals o [[plesiomorfies]] de les potes (dos esperons tibials i un ''basitars'' prim) que mostren el seu caràcter evolutiu de transició entre les abelles i atres grups d'himenòpters. |
| | | |
− | Els primers polinisadors no van ser abelles sino [[escarabat]]s i les [[mosques]], és dir que el [[síndrome floral]] de polinisació ya estava ben establit quan van aparéixer les abelles. L'important és que estes van desenrollar especialisacions o adaptacions ad esta funció lo que les va portar a ser els polinisadors més eficients de les flors. És possible que l'aparició d'estes adaptacions haja motivat o contribuït a la [[radiació adaptativa]] de les Magnoliophyta o plantes de flor, contribuint al seu torn a l'aument de la [[biodiversitat]] de les abelles | + | Els primers polinisadors no van ser abelles sino [[escarabat]]s i les [[mosques]], és dir que el [[síndrome floral]] de polinisació ya estava ben establit quan van aparéixer les abelles. L'important és que estes van desenrollar especialisacions o adaptacions ad esta funció lo que les va portar a ser els polinisadors més eficients de les flors. És possible que l'aparició d'estes adaptacions haja motivat o contribuït a la [[radiació adaptativa]] de les Magnoliophyta o plantes de flor, contribuint al seu torn a l'aument de la [[biodiversitat]] de les abelles. |
| | | |
| Dels grups vivents es considera que [[Dasypodaidae]] és el més primitiu i que és el taxón germà de totes les atres abelles. Anteriorment es creïa que [[Colletidae]] era el grup basal per tindre una llengua curta, considerada primitiva per ser semblant a la de les avespes, pero hui en dia es pensa que es tracta d'evolució convergent i no una condició plesiomórfica. | | Dels grups vivents es considera que [[Dasypodaidae]] és el més primitiu i que és el taxón germà de totes les atres abelles. Anteriorment es creïa que [[Colletidae]] era el grup basal per tindre una llengua curta, considerada primitiva per ser semblant a la de les avespes, pero hui en dia es pensa que es tracta d'evolució convergent i no una condició plesiomórfica. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | {{Referències}} |
| | | |
| [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |