Canvis

== El pensament humanista ==

== El pensament humanista ==

El pensament humanista és una concepció filosòfica del món que situa l'home al centre de la seua reflexió. Per tant, exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l'home per interpretar el món. La [[filosofia clàssica]], i especialment [[Plató]], és l'instrument per a esta reflexió. L'Humanisme és un estil de vida on l'humanista és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]] i l'[[art]]. Sovint, ell mateix és poeta, científic i artista.  

El pensament humanista és una concepció filosòfica del món que situa a l'home al centre de la seua reflexió. Per tant, exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l'home per interpretar el món. La [[filosofia clàssica]], i especialment [[Plató]], és l'instrument per a esta reflexió. L'Humanisme és un estil de vida a on l'humanista és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]] i l'[[art]]. Sovint, ell mateix és poeta, científic i artista.  

Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals medievals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura medieval, els sers humans van poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes van cercar en l'antiguetat clàssica, en texts i en les restes arqueològiques que van descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la natura. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la natura ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en qué l'home adquirixca una autonomia espiritual i fos més lliure de les institucions religioses.

Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals medievals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura medieval, els sers humans van poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes van cercar en l'antiguetat clàssica, en texts i en les restes arqueològiques que van descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la natura. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la natura ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i fos més lliure de les institucions religioses.

L'expansió de l'humanisme va contar en la [[imprenta]] (el [[1455]] ya existix a [[Magúncia]] i [[Estrasburc]], tot i que apareix lligada a ([[Gutenberg]], [[1448]]), que van facilitar la difusió dels escrits humanistes. A les corts renaixentistes, desijoses d'obrir-se a un món nou, els humanistes són reclamats, i a les seues mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament. Per primera vegada, l'obra d'art és analisada racionalment des del punt de vista de l'espectador. Així naix la crítica d'art.

L'expansió de l'humanisme va contar en la [[imprenta]] (el [[1455]] ya existix en [[Magúncia]] i [[Estrasburc]], tot i que apareix lligada en ([[Gutenberg]], [[1448]]), que varen facilitar la difusió dels escrits humanistes. En les corts renaixentistes, desijoses d'obrir-se a un món nou, els humanistes són reclamats, i a les seues mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament. Per primera vegada, l'obra d'art és analisada racionalment des del punt de vista de l'espectador. Aixina naix la crítica d'art.

Alguns dels grans humanistes italians van ser [[Marsilio Ficino]] ([[1433]]-[[1499]]), [[Pico della Mirandola]] (1463-1494). Fora d'[[Itàlia]], el valencià [[Joan Lluís Vives]] ([[1492]]-[[1549]]) va ser pioner en l'estudi de la [[sicologia]] i la teoria de l'[[educació]]. A [[Anglaterra]], [[Thomas More]] va escriure'' Utopia'' ([[1516]]), on descriu un Estat ideal basat en una organisació comunitària, sense propietat privada. [[Erasme de Rotterdam]] ([[1476]]-[[1536]]) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu ''Elogi de la follia'' ([[1508]]) va atacar durament les institucions eclesiàstiques.

Alguns dels grans humanistes italians van ser [[Marsilio Ficino]] ([[1433]]-[[1499]]), [[Pico della Mirandola]] (1463-1494). Fora d'[[Itàlia]], el valencià [[Joan Lluís Vives]] ([[1492]]-[[1549]]) va ser pioner en l'estudi de la [[sicologia]] i la teoria de l'[[educació]]. En (Anglaterra]], [[Thomas More]] va escriure'' Utopia'' ([[1516]]), a on descriu un Estat ideal basat en una organisació comunitària, sense propietat privada. [[Erasme de Rotterdam]] ([[1476]]-[[1536]]) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu ''Elogi de la follia'' ([[1508]]) va atacar durament les institucions eclesiàstiques.

En l'humanisme, el llenguage artístic es fa a la mida de l'home: si l'edifici [[art gòtic|gòtic]] domina i transcendix l'home en cercar una mesura divina i còsmica, en el Renaiximent l'home domina l'edifici, ya que tot el sistema de proporcions pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes a les arts plàstiques: mitologia, retrat, paisage, que responen a les preocupacions dels humanistes. L'obra d'art és analisada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifiquen de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calculen matemàticament. A l'hora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments, etc. La consideració social de l'artista evoluciona; ya no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sino un treballador intelectual lliure i l'artista pren consciència de la seua individualitat: comença a signar les seues obres, a cercar un estil personal i a fer-se autorretratos.

En l'humanisme, el llenguage artístic es fa a la mida de l'home: si l'edifici [[art gòtic|gòtic]] domina i transcendix l'home en cercar una mesura divina i còsmica, en el Renaiximent l'home domina l'edifici, ya que tot el sistema de proporcions pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes a les arts plàstiques: mitologia, retrat, paisage, que responen a les preocupacions dels humanistes. L'obra d'art és analisada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifiquen de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calculen matemàticament. A l'hora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments, etc. La consideració social de l'artista evoluciona; ya no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sino un treballador intelectual lliure i l'artista pren consciència de la seua individualitat: comença a signar les seues obres, a cercar un estil personal i a fer-se autorretratos.