Canvis

L''''Antiga Grècia''' o '''Grècia Clàssica''' és el periodo de la [[història de Grècia]], que abasta quasi un milenari, fins a la mort d'[[Aleixandre Magne]], acontenyiment que marcaria el començament del [[periodo helenístic]] subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una poderosa influència en l'[[imperi Romà]], el qual en portaria la seua versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la [[llengua]], la [[política]], els [[educació|sistemes educatius]], la [[filosofia]], la [[ciència]], l'[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, estimulant el [[Renaiximent]] de l'[[Europa Occidental]] i durant els resorgiments [[neoclassicisme|neoclàssics]] dels segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]] a [[Europa]] i a [[Amèrica]].

L''''Antiga Grècia''' o '''Grècia Clàssica''' és el periodo de la [[història de Grècia]], que abasta quasi un milenari, fins a la mort d'[[Aleixandre Magne]], acontenyiment que marcaria el començament del [[periodo helenístic]] subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tindre una poderosa influència en l'[[imperi Romà]], el qual en portaria la seua versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la [[llengua]], la [[política]], els [[educació|sistemes educatius]], la [[filosofia]], la [[ciència]], l'[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, estimulant el [[Renaiximent]] de l'[[Europa Occidental]] i durant els resorgiments [[neoclassicisme|neoclàssics]] dels segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]] a [[Europa]] i a [[Amèrica]].

L'Antiga Grècia és un terme utilisat per referir-se al món de parla grega de l'[[antiguetat]]. Es referix no només a la península geogràfica de la [[Grècia]] moderna, sino també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonisades pels grecs:

L'Antiga Grècia és un terme utilisat per referir-se al món de parla grega de l'[[antiguetat]]. Es referix no només a la península geogràfica de la [[Grècia]] moderna, sino també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonisades pels grecs:

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realisar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realisar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.

En progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; després seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica van ser colonisades, així com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es van fundar colònies a [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] van tenir llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].

En progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; després seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica van ser colonisades, així com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es van fundar colònies a [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] van tindre llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].

Al segle VI aC el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i llingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seua i a les colònies s'organisaven com a comunitats independents i les ciutats, les ''polis'', es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.

Al segle VI aC el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i llingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seua i a les colònies s'organisaven com a comunitats independents i les ciutats, les ''polis'', es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.

Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia|monarquies]], encara que moltes d'elles eren massa chicotetes i el terme [[rei]] (''basileus'') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió en escassea de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera involucrant-se en chicotetes guerres internes i així, van eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps el naiximent d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'us de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes a les grans ciutats. Des del 650 aC les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars llavors nomenats [[tirà|tirans]] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial.

Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia|monarquies]], encara que moltes d'elles eren massa chicotetes i el terme [[rei]] (''basileus'') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió en escassea de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera involucrant-se en chicotetes guerres internes i així, van eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps el naiximent d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'us de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes a les grans ciutats. Des del 650 aC les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars llavors nomenats [[tirà|tirans]] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial.

Per al segle VI aC diverses ciutats ja havien emergit com a centres dominants dels afers grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta van tenir una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig de aliances en atres [[polis]] per conseguir l'hegemonia política i comercial. A Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)|Licurg]], al voltant del 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Acaia]].

Per al segle VI aC diverses ciutats ja havien emergit com a centres dominants dels afers grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta van tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig de aliances en atres [[polis]] per conseguir l'hegemonia política i comercial. A Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)|Licurg]], al voltant del 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Acaia]].

A Atenes, per contra, la monarquia havia estat abolida el 685 aC i les reformes de [[Soló]] van establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates van ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides van ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que només una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.

A Atenes, per contra, la monarquia havia estat abolida el 685 aC i les reformes de [[Soló]] van establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates van ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides van ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que només una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.

[[Categoria:Antiga Grècia]]

[[Categoria:Antiga Grècia]]