6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «L''''arquitectura romànica''' és l'estil de construcció desenrollat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament s'accepta que es ...».
L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat a l'Europa cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els segles XI i XII, a pesar de que es troben eixemples del segle X i que l'us de l'estil subsistix durant el XIII i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo medieval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política|europeu]] després de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del segle XVIII, l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del XIX, el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].
Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana|paleocristiana]], [[Art preromànic|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina|bizantina]], [[Arquitectura armènia|armènia]], [[Arquitectura carolíngia|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. A sur del continent —nort d'Itàlia, franja mediterrànea francesa i Catalunya— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —França i Alemanya fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII a França i més avant a la resta d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Església (arquitectura)|esglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. A Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen abdós estils. L'[[Art cistercenc|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijos del segle XII tot i considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. Sovint, especialment a les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.
El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'església en [[Tram (arquitectura)|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)|pilars]] i/o [[columnes]] sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)|arcuacions]], [[Celosia (estructura)|sostres de fusta]] o [[Volta|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estranya la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. A pesar de que hui veem esglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tenir les parets arrebosades i, sovint, plenes de pintures en colors cridaners.
[[Categoria:Arquitectura romànica| ]]
Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana|paleocristiana]], [[Art preromànic|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina|bizantina]], [[Arquitectura armènia|armènia]], [[Arquitectura carolíngia|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. A sur del continent —nort d'Itàlia, franja mediterrànea francesa i Catalunya— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —França i Alemanya fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII a França i més avant a la resta d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Església (arquitectura)|esglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. A Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen abdós estils. L'[[Art cistercenc|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijos del segle XII tot i considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. Sovint, especialment a les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.
El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'església en [[Tram (arquitectura)|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)|pilars]] i/o [[columnes]] sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)|arcuacions]], [[Celosia (estructura)|sostres de fusta]] o [[Volta|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estranya la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. A pesar de que hui veem esglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tenir les parets arrebosades i, sovint, plenes de pintures en colors cridaners.
[[Categoria:Arquitectura romànica| ]]