6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 81:
Llínea 81: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és [[Nicolas Sarkozy]] i el 2012 és elegit president [[François Hollande]].
Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és [[Nicolas Sarkozy]] i el 2012 és elegit president [[François Hollande]].
== Geografia==
{{Principal|Geografia de França|Dependències d'ultramar franceses}}
[[Archiu:Satellite_image_of_France_in_August_2002.jpg|thumb|left|França a vista de satèlit]]
En [[llatí]], ''Francia'' designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les [[tribus germàniques]] que se nomenaven a si mateixos els ''[[francs]]''. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que es deriva del [[protogermànic]] ''frankon'', que es traduïx com a [[javalina]] o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germànica ''franc'' significava "lliure" (orige de la paraula catalana "franc"), tot i que una d'atra proposta que és el mot "franc" el que es deriva de la designació del poble germànic, atés el seu estatus com a poble lliure durant l'[[imperi Romà]]. De fet, des dels segles III al [[segle IV|IV]] els romans ya tenien contactes en els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en llur eixèrcit molt abans de les [[grans invasions germàniques]] pròpiament dites. Durant el periodo de la [[dinastia carolíngia]], el territori del poble franc va ser denominat ''Franchonolant'' (''Frenkenland''), mentres que el territori del poble [[cultura gal·loromana|gal·loromà]] va ser denominat ''Uualholant'' (''Welschland''). El [[1204]], la paraula ''Francia'' va designar, per primera vegada, el territori sobre el qual s'exercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporàdicament, ''rex Francie''.
Mentres que el territori principal de França (la [[metròpolis]]) és a l'Europa occidental, l'estat francés també el constituïxen territoris de:
* L'[[Amèrica del Nort]]: la colectivitat territorial de [[Saint-Pierre i Miquelon]]
* El [[Carip]]: Els departaments de [[Guadeloupe]] i la [[Martinica]] i les colectivitats territorials de [[Saint Barthélemy]] i [[Saint-Martin (Antilles Franceses)]].
* L'[[Amèrica del Sur]]: El departament de la [[Guayana Francesa]]
* L'[[oceà Índic]] occidental: El departament de la [[Reunió]] i la colectivitat departamental de [[Mayotte]]
* L'[[oceà Pacífic]]: la colectivitat territorial de [[Wallis i Futuna]], el país d'ultramar de la [[Polinèsia Francesa]] i la colectivitat ''sui generis'' de [[Nova Caledònia]]
* L'[[Antàrtica]] (tot i que les reclamacions sobre territori antàrtic no són reconegudes per molts països) i l'oceà Índic meridional: Les [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]] (TAAF)
Deixant de banda les regions d'ultramar, França ha duplicat la seua superfície inicial per tractats o conquestes:
* [[Occitània]]: és la conquesta més important i representa la mitat sur de França
* [[Catalunya Nort|part de Catalunya]]: comprén el departament dels Pirineus Orientals
* [[Iparralde|part del País Vasc]]: és la mitat sur del departament dels Pirineus Atlàntics
* [[Còrsega]]: és l'illa de Còrsega
* [[Bretanya]]: comprén la regió de la Bretanya i la mitat nort del departament de la Loira Atlàntica
* [[Alsàcia i Lorena]]: comprenen els departaments del Baix Rin, de l'Alt Rin i de la Meurthe
* [[Arpitània]]: comprén la part no occitana de la regió de Roine i Alps
=== Orografia i hidrografia ===
{{AP|llista dels rius de França}}
França posseïx una gran varietat de paisages, que van des de les planes costaneres del nort i l'oest, on França toca en la [[Mar del Nort]] i l'[[Oceà Atlàntic]], fins a les serrades del sud (els [[Pirineus]]) i el sud-est (els [[Alps]]). En esta darrera, hi ha el pic més alt d'[[Europa occidental]], el [[Mont Blanc]] (4.810 m; el punt més alt de l'[[Europa]] és el mont [[Elbrus]], en 5.642 m, a la [[muntanyes del Caucas|serra del Caucas]] a [[Geòrgia]]).
Entremig hi ha atres regions elevades com el [[Massís Central]] i els [[Vosges]] (estos al nord-est), i grans conques fluvials com les dels rius [[Garona]], [[riu Loira|Loira]] i [[Sena]], que desemboquen a l'Atlàntic; el [[Rin]], que servix de frontera en [[Alemanya]], i el [[Roine]], que desemboca al [[Mediterràneu]].
=== Subdivisió administrativa ===
[[Archiu:Subdivisions de França.svg|thumb|Subdivisió administrativa]]
[[Archiu:France departements regions narrow.jpg|thumb|Regions i departaments francesos]]
{{Principal|Administració territorial de França}}
Les principals divisions administratives franceses són les regions, un total de 26 (de les quals 22 pertanyen a la França Europea). El següent tipo de divisió administrativa és el departament, un total de 100 (de les quals 4 són d'ultramar). La següent divisió administrativa és el districte o ''arrondissement'', i n'existixen 342. Els districtes se subdividixen en 4.035 cantons per motius administratius i electorals. Finalment, també els districtes són dividits en 36.682 municipis o ''communes''.
Les regions, els departaments i els municipis són coneguts com a "colectivitats territorials" (''collectivités territoriales''), la qual cosa vol dir que els residents poden elegir els membres d'una assamblea local i un cap eixecutiu, mentres que els districtes i els cantons són meres divisions administratives i/o electorals sense autonomia. Fins al 1940 els districtes també eren colectivitats territorials en una assamblea local (el consell de districte), pero van ser eliminades durant el règim de Vichy, i abolides en la [[Quarta República Francesa|Quarta República]] el [[1946]].
Tres comunes o municipis importants –[[París]], [[Lió]] i [[Marsella]]– es dividixen en ''arrondissement'' o districtes municipals per a la seua administració territorial en batlles locals i dispone d'una certa autonomia financera i administrativa al si del mateix consell municipal. El departament de París només es constituïx d'una sola comuna o municipi, i les quatre regions d'ultramar –[[Guadaloupe]], [[Martinica]], [[Guayana Francesa]] i l'[[Illa de la Reunió]]– són constituïdes només per un departament. La regió de [[Còrsega]], que comprén dos departaments, té un estatut especial de colectivitat territorial llaugerament diferent de les atres regions europees (n'és considerat una, malgrat no ser una regió continental). Totes les regions, continentals o d'ultramar, són parts integrants de la Unió Europea.
Des de la promulgació de les [[lleis Defferre]] de [[1982]] i [[1983]], i les [[lleis Raffarin]] del [[2003]] i [[2004]], França s'ha constituït com un estat descentralisat. La reforma constitucional de febrer del 2003 precisa que l'organisació de la República és descentralisada. La descentralisació, que ve acompanyada en la seua primera etapa de la desconcentració, favorix l'aparició de poders locals verdaders, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produïx debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de [[devolució de poders]] administratius.
A més de les colectivitats territorials d'eixercici ple –la comuna, el departament i la regió– també existix un escaló intermunicipal que eixercirà a poc a poc més competències. De fet, les comunes o municipis han estat convidades a agrupar-se sota el règim de la [[Mancomunitat de municipis|mancomunitat]] que dispon d'ara endavant d'autonomia financera i fiscal, i d'una autoritat de persona moral i jurídica reconeguda. El [[2006]], 2.573 comunitats (comunitats de comunes o municipis, comunitats d'aglomeració i comunitats urbanes) han reconfigurat el territori nacional en 90% del total de les comunes o municipis i el 85% de la població francesa. Algunes mancomunitats agrupen comunes de departaments o fins i tot de regions diferents. Algunes mancomunitats existixen també en colectivitats locals de països veïns, la qual cosa facilita la gestió d'equipaments comuns, principalment en matèria de transportació.
Un nou escaló s'ha creat en l'elaboració dels països, que agrupen comunes i mancomunitats en ens més grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins i tot aquelles que són excloses de les mancomunitats ya existents.
== Etnografia ==
== Etnografia ==