Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  23:49 13 maig 2014
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:     
== Filologia i llingüística ==
 
== Filologia i llingüística ==
En anterioritat al segle XX, el terme "[[filologia]]", que apareix referenciat l'any [[1716]],<ref name="etymonline philology">[http://www.etymonline.com/index.php?term=philology Online Etymological Dictionary: philology]</ref> s'usava comunament per referir-se a la ciència del llenguage, que llavors tenia predominantment un enfocament històric.<ref>{{ref-llibre | cognom =McMahon | nom =A. M. S. |any=1994 | títul =Understanding Language Change | editorial =Cambridge University Press |pàgines=19 | isbn =0-521-44665-1 }}</ref> A partir de les aportacions de [[Ferdinand de Saussure]] en qué fea émfasis en la importància de l'anàlisis sincrònica, este us del terme es va transformar,<ref>{{ref-llibre | cognom =McMahon | nom =A. M. S. |any=1994 | títol =Understanding Language Change | editorial =Cambridge University Press |pàgines=9 | isbn =0-521-44665-1 }}</ref> i el terme "filologia" actualment s'utilisa per descriure l'estudi "de la gramàtica d'una llengua, la història i la tradició lliterària", especialment als Estats Units,<ref>A. Morpurgo Davies Hist. Linguistics (1998) 4 I. 22.</ref> on no va ser mai tan popular com ho va ser en atres llocs en el sentit de considerar-la com la "ciència del llenguage".<ref name="etymonline philology"/>
+
En anterioritat al segle XX, el terme "[[filologia]]", que apareix referenciat l'any [[1716]],<ref name="etymonline philology">[http://www.etymonline.com/index.php?term=philology Online Etymological Dictionary: philology]</ref> s'usava comunament per referir-se a la ciència del llenguage, que llavors tenia predominantment un enfocament històric.<ref>{{ref-llibre | cognom =McMahon | nom =A. M. S. |any=1994 | títul =Understanding Language Change | editorial =Cambridge University Press |pàgines=19 | isbn =0-521-44665-1 }}</ref> A partir de les aportacions de [[Ferdinand de Saussure]] en qué fea émfasis en la importància de l'anàlisis sincrònica, este us del terme es va transformar,<ref>{{ref-llibre | cognom =McMahon | nom =A. M. S. |any=1994 | títul =Understanding Language Change | editorial =Cambridge University Press |pàgines=9 | isbn =0-521-44665-1 }}</ref> i el terme "filologia" actualment s'utilisa per descriure l'estudi "de la gramàtica d'una llengua, la història i la tradició lliterària", especialment als Estats Units,<ref>A. Morpurgo Davies Hist. Linguistics (1998) 4 I. 22.</ref> on no va ser mai tan popular com ho va ser en atres llocs en el sentit de considerar-la com la "ciència del llenguage".<ref name="etymonline philology"/>
    
Encara que el terme "llingüista", en el sentit d'un estudiant de la llengua, es remonta fins a l'any 1641,<ref name="etymonline linguist">[http://www.etymonline.com/index.php?term=linguist ''Online Etymological Dictionary: linguist'']</ref> el terme "llingüística" es troba documentat per primera vegada el 1847.<ref name="etymonline linguist" /> Ara és el terme habitual usat entre els especialistes per designar l'estudi científic del llenguage.
 
Encara que el terme "llingüista", en el sentit d'un estudiant de la llengua, es remonta fins a l'any 1641,<ref name="etymonline linguist">[http://www.etymonline.com/index.php?term=linguist ''Online Etymological Dictionary: linguist'']</ref> el terme "llingüística" es troba documentat per primera vegada el 1847.<ref name="etymonline linguist" /> Ara és el terme habitual usat entre els especialistes per designar l'estudi científic del llenguage.
Llínea 79: Llínea 79:  
La llingüística, estudi sistemàtic de la llengua, va nàixer a l'[[Índia]] en l'anàlisis del [[sànscrit]]. Es van formar moltes escoles a partir del segle VIII abans de Crist que van tenir una gran activitat durant molts segles i així la gramàtica de [[Panini]] es convertí en prescriptiva.
 
La llingüística, estudi sistemàtic de la llengua, va nàixer a l'[[Índia]] en l'anàlisis del [[sànscrit]]. Es van formar moltes escoles a partir del segle VIII abans de Crist que van tenir una gran activitat durant molts segles i així la gramàtica de [[Panini]] es convertí en prescriptiva.
   −
A l'[[Orient mijà]], el llingüista persa [[Sibawayh]] va fer una descripció detallada i professional de la [[llengua àrap]] el [[760]], a la seua obra colossal: ''Al-kitab fi al-nahw'' (الكتاب في النحو, ''el llibre de gramàtica'').
+
A l'[[Orient mig]], el llingüista persa [[Sibawayh]] va fer una descripció detallada i professional de la [[llengua àrap]] el [[760]], a la seua obra colossal: ''Al-kitab fi al-nahw'' (الكتاب في النحو, ''el llibre de gramàtica'').
    
A Europa el llingüista més important va ser el teòric [[Wilhelm von Humboldt]], que va establir la tipologia llingüística, és a dir, els tipo de llengües, i va destacar el caràcter propi que té cada llengua i la influència d'esta en el pensament. Atres autors importants del [[segle XIX]] van ser [[Jacob Grimm]], que va idear el principi del canvi consonàntic que es coneix com a la [[llei de Grimm]]; [[Karl Verner]], que el [[1822]] va descobrir la "llei" que es dirà després la [[llei de Verner]]; [[August Schleicher]], que va crear la "Stammbaumtheorie", i [[Johannes Schmidt]], que va desenrollar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el [[1872]]. Estos autors seguien el model positivista de les ciències naturals.
 
A Europa el llingüista més important va ser el teòric [[Wilhelm von Humboldt]], que va establir la tipologia llingüística, és a dir, els tipo de llengües, i va destacar el caràcter propi que té cada llengua i la influència d'esta en el pensament. Atres autors importants del [[segle XIX]] van ser [[Jacob Grimm]], que va idear el principi del canvi consonàntic que es coneix com a la [[llei de Grimm]]; [[Karl Verner]], que el [[1822]] va descobrir la "llei" que es dirà després la [[llei de Verner]]; [[August Schleicher]], que va crear la "Stammbaumtheorie", i [[Johannes Schmidt]], que va desenrollar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el [[1872]]. Estos autors seguien el model positivista de les ciències naturals.
6408

edicions

Menú de navegació