6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Turkmenistan''', oficialment la '''República de Turkmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazahstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspi]]. Va ser una de les repúbliques constituents de l'[[URSS]] de [[1925]] a [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turkmenistan]].
'''Turkmenistan''', oficialment la '''República de Turkmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazahstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspi]]. Va ser una de les repúbliques constituents de l'[[URSS]] de [[1925]] a [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turkmenistan]].
== Història ==
{{Principal|Història del Turkmenistan}}
El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de cavalls van arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les muntanyes [[massiç de l'Altai|Altai]], i es van establir als afores del desert de [[Karakum]], arribant fins a [[Pèrsia]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].
L'eixèrcit [[Rússia|rus]] va fer la seua entrada en el territori entre les décades del [[década del 1860|1860]] i el [[década del 1870|1870]]. El [[1869]], es va crear el port de [[Krasnovodsk]], i ya el [[1874]] es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de [[Transcàspia]]. Anexionat per l'[[imperi Rus]] entre [[1865]] i [[1885]], el [[1890]] el control rus sobre Turkmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar del 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fon integrat al [[govern general del Turquestan]] el 1889.
El [[1917]] van arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]) el Turkmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada estableta la [[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des del [[1921]] com a [[Turquestan Rus|Turquestan]] juntament en la resta del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de 1922 a ser una de les repúbliques constituents de la Unió, incloent-hi l'RSSA del Turquestan. El 19 de setembre de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i el 1925 dissoltes per ser integrades a l'[[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turkmenistan|república Socialista Soviètica Turkmena]] i el febrer de 1925 es va reunir a [[Askhabad]] un congrés constituent pan-turkmen de sòviets que va crear el Partit Comunista del Turkmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar a la [[Unió Soviètica]].
Durant aquella época, es van fixar les fronteres de la república soviètica, i es van desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de la Unió Soviètica. També es van crear sistemes de regadiu i, a poc a poc, la producció de cotó i petròleu es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivització va ser desastrosa pels turkmens encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels [[basmachis]] que va durar fins al 1930. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general el 1928 que va durar fins al 1932, i fon finalment sofocada; el 1937-1938 les porgues estalinistes van afectar als quadres del partit comunista.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica, el Turkmenistan es va convertir en un estat independent el [[27 d'octubre]] de [[1991]] per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turkmenistan. Un referèndum va confirmar la independència pel 94,1% del vots. El controvertit president [[Saparmurat Niàzov]], antic primer secretari del Partit Comunista i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de la independència, el 27 d'octubre de 1990. Va entrar a la [[Comunitat d'Estats Independents]] el [[21 de decembre ]] de [[1991]] i va ingressar a l'[[ONU]] el [[2 de març]] de [[1992]]. La nova constitució fon adoptada per referèndum el [[8 de maig]] de [[1992]]. El [[21 de juny]] de [[1992]] Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de 1993, allargant-lo fins al 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El [[28 de decembre ]] de [[1999]] fon declarat president vitalici. Va morir el [[21 de decembre ]] de [[2006]] i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el [[11 de febrer]] de [[2007]] i el setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics tot i que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comunista del Turkmenistan rebatejat com a Partit Democràtic del Turkmenistan.
{{Països d'Àsia}}
{{Països d'Àsia}}