Canvis

== Construcció ==

== Construcció ==

[[Archiu:Catedral Jaén E20.jpg|300px|thumb|Image nocturna de la catedral de Jaén]]

[[Archiu:Catedral Jaén E20.jpg|300px|thumb|Image nocturna de la catedral de Jaén]]

Construïda en lloc sagrat des de la més remota antiguetat, i edificada de fet sobre una antiga [[mesquita]] aljama,<ref>Es diu mesquita aljama a mesquita que alberga una comunitat major i disposa de més serveis socials.</ref> la catedral primitiva, cap del ''Sant Regne de Jaén'' després de la reconquesta cristiana, fou feta purificar per [[Ferran III de Castella]] l'any [[1249]], que és quan es trasllada la seu episcopal de [[Baeza]] a Jaén. Es va projectar inicialment en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], però després de sofrir greus desperfectes per la incursió àrab l'any [[1368]], s'hagué d'enderrocar i edificar-ne una de nova, durant el govern del [[bisbe]] [[Nicolás de Biedma]].

Construïda en lloc sagrat des de la més remota antiguetat, i edificada de fet sobre una antiga [[mesquita]] aljama,<ref>Es diu mesquita aljama a mesquita que alberga una comunitat major i dispon de més servicis socials.</ref> la catedral primitiva, cap del ''Sant Regne de Jaén'' després de la reconquista cristiana, fon feta purificar per [[Ferran III de Castella]] l'any [[1249]], que és quan es trasllada la seu episcopal de [[Baeza]] a Jaén. Es va projectar inicialment en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], però després de sofrir greus desperfectes per la incursió àrap l'any [[1368]], s'hagué d'enderrocar i edificar-ne una de nova, durant el govern del [[bisbe]] [[Nicolás de Biedma]].

A causa de greus deficiències en la seva construcció, s'hagué de tornar a reconstruir a partir de [[1494]] (l'any [[1500]] va ser requerit [[Enrique Egas]] per fer una taxació), amb tanta mala sort, que el [[1525]] el [[cimbori]] tingué una ensulsiada, quan es tornà a emprendre la gran reforma per arribar fins a l'actual construcció [[renaixement|renaixentista]].  

A causa de greus deficiències en la seua construcció, s'hagué de tornar a reconstruir a partir de [[1494]] (l'any [[1500]] va ser requerit [[Enrique Egas]] per fer una taxació), en tanta mala sort, que el [[1525]] el [[cimbori]] tingué una ensulsiada, quan es tornà a emprendre la gran reforma per arribar fins a l'actual construcció [[renaiximent|renaixentista]].  

Aquesta adaptació es va anar realisant en diferents fases i per això hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gòtica poden observar-se principalment a la part baixa de la cara oriental. Pertany a estes restes la famosa ''Mona en barret'', que s'observa asseguda sobre un cantó del [[fris]] gòtic.

Esta adaptació es va anar realisant en diferents fases i per això hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gòtica poden observar-se principalment a la part baixa de la cara oriental. Pertany a estes restes la famosa ''Mona en barret'', que s'observa asseguda sobre un cantó del [[fris]] gòtic.

Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de [[1570]] fins a [[1802]]), i van ser molts els [[arquitecte]]s que van dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de [[1570]] fins a [[1802]]), i van ser molts els [[arquitecte]]s que van dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

Un dels arquitectes que més van influir en l'obra va ser el renaixentista [[Andrés de Vandelvira]], naixcut 'any [[1509]]. Del seu proyecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la [[cripta]] o panteó, ya que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la [[capçalera]]. La sagristia està considerada com una de les arquitectures més originals dins del renaiximent espanyol, la composició de la qual, en [[columna|columnes]] i [[Arc (arquitectura)|arcs]], resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor [[Esteban Jamete]] per la realització de la part escultòrica de les seues obres per la província, se li atribuïx, a la catedral de Jaén, la realisació de l<nowiki>'</nowiki>''Ecce Homo'', que es troba a la testera de la part dreta del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. A partir de la seua mort, l'any [[1575]], se'n va fer càrrec el seu ajudant [[Alonso Barba]],{{cita|Com el propi Vandelvira ens diu al seu testament el [[16 d'abril]] de [[1575]] «...faig saber al Il·lustríssim senyor bisbe de Jaén i als molt Ilustríssims senyors Deán i Cabildo de la Santa Església que la persona que jo tinc més satisfacció que podrà fer la referida obra i proseguir-la i acabar-la com cal és a Alonso Barba el qual a vint anys i més que en la meva companyia ha entés i entén a esta obra i en el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixe el model d'ella i concorrent a la seva persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un atre estarà el referit mestratge declara'l per descàrrega de la meva consciència...». (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referència original és de la Revista de «Don Lope de Sosa».)|}}

Un dels arquitectes que més van influir en l'obra va ser el renaixentista [[Andrés de Vandelvira]], naixcut 'any [[1509]]. Del seu proyecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la [[cripta]] o panteó, ya que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la [[capçalera]]. La sagristia està considerada com una de les arquitectures més originals dins del renaiximent espanyol, la composició de la qual, en [[columna|columnes]] i [[Arc (arquitectura)|arcs]], resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor [[Esteban Jamete]] per la realisació de la part escultòrica de les seues obres per la província, se li atribuïx, a la catedral de Jaén, la realisació de l<nowiki>'</nowiki>''Ecce Homo'', que es troba a la testera de la part dreta del [[creuer (arquitectura)|creuer]]. A partir de la seua mort, l'any [[1575]], se'n va fer càrrec el seu ajudant [[Alonso Barba]],{{cita|Com el propi Vandelvira ens diu al seu testament el [[16 d'abril]] de [[1575]] «...faig saber al Ilustríssim senyor bisbe de Jaén i als molt Ilustríssims senyors Deán i Cabildo de la Santa Església que la persona que jo tinc més satisfacció que podrà fer la referida obra i proseguir-la i acabar-la com cal és a Alonso Barba el qual a vint anys i més que en la meua companyia ha entés i entén a esta obra i en el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixe el model d'ella i concorrent a la seua persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un atre estarà el referit mestrage declara'l per descàrrega de la meua consciència...». (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referència original és de la Revista de «Don Lope de Sosa».)|}}

que va ser fidel seguidor del projecte de Vandelvira. Tot l'interior de la catedral, a pesar dels diversos arquitectes que van passar per la seua construcció, es va realisar seguint les traces que va deixar Vandelvira. El catedràtic d'Història de l'Art Pedro Galera Andreu, a la seva obra sobre este temple, afirma que «poques catedrals espanyoles oferixen una major unitat estilística que la de Jaén».

que va ser fidel seguidor del projecte de Vandelvira. Tot l'interior de la catedral, a pesar dels diversos arquitectes que van passar per la seua construcció, es va realisar seguint les traces que va deixar Vandelvira. El catedràtic d'Història de l'Art Pedro Galera Andreu, a la seua obra sobre este temple, afirma que «poques catedrals espanyoles oferixen una major unitat estilística que la de Jaén».

== Façana principal ==

== Façana principal ==