Llínea 61: |
Llínea 61: |
| | | |
| | | |
− | == Avantatges == | + | == Avantages == |
− | [[Fitxer:Friedrichstadtpalast Berlin re-publica 2009 003.JPG|thumb|Els combustibles fòssils produïxen una bona part de l'electricitat que usem per a iluminació, climatització, refrigeració d'aliments i de computadores, per a aparells elèctrics i electrònics, etc.]] | + | [[Fitxer:Friedrichstadtpalast Berlin re-publica 2009 003.JPG|thumb|Els combustibles fòssils produïxen una bona part de l'electricitat que usem per a iluminació, climatisació, refrigeració d'aliments i de computadores, per a aparells elèctrics i electrònics, etc.]] |
− | Els combustibles fòssils permeten una obtenció d'[[energia]] molt concentrada que ha obert el camí als canvis [[tecnològic]]s que diferencien la vida quotidiana actual de la d'abans de la [[Revolució Industrial]]. Cal recordar que l'[[electricitat]] és una energia obtinguda per transformació a partir d'[[energies primàries]], i que la majoria d'estes, en percentage, al món, a [[Espanya]], són combustibles fòssils.<ref name=dema>''Demà: guia de desenvolupament sostenible'', de María Riba Megías. Intermón Oxfam Editorial, [[2003]]. ISBN 9788484522423 {{ca}}</ref> | + | Els combustibles fòssils permeten una obtenció d'[[energia]] molt concentrada que ha obert el camí als canvis [[tecnològic]]s que diferencien la vida quotidiana actual de la d'abans de la [[Revolució Industrial]]. Cal recordar que l'[[electricitat]] és una energia obtinguda per transformació a partir d'[[energies primàries]], i que la majoria d'estes, en percentage, al món, a [[Espanya]], són combustibles fòssils.<ref name=dema>''Demà: guia de desenroll sostenible'', de María Riba Megías. Intermón Oxfam Editorial, [[2003]]. ISBN 9788484522423 {{ca}}</ref> |
| | | |
− | [[Fitxer:Banane Rose - 2.JPG|thumb|left|Tenim accés a productes no locals gràcies al seu transport usant combustibles fòssils]] | + | [[Archiu:Banane Rose - 2.JPG|thumb|left|Tenim accés a productes no locals gràcies al seu transport usant combustibles fòssils]] |
| De la mateixa manera que la majoria de [[motor d'automòvil|motors d'automòvil]] s'han desenrollat al llarc d'un segle només a partir de l'Otto i del Dièsel, deixant de banda el Wankel, per eixemple; en general s'han desenrollat poques tecnologies que usen [[combustible]]s diferents dels inicials, és a dir, no fòssils. A la producció d'energia mereixen un cas a part les [[centrals nuclears]], i recentment l'esforç que hom està fent en les [[energies renovables]]. No obstant, cap d'estes energies s'usen habitualment de manera principal als [[transport]]s, a la [[indústria]] o de manera domèstica a les llars. Per tant, els combustibles fòssils són actualment els més cómodes i que requerixen menor inversió i menor risc econòmic. | | De la mateixa manera que la majoria de [[motor d'automòvil|motors d'automòvil]] s'han desenrollat al llarc d'un segle només a partir de l'Otto i del Dièsel, deixant de banda el Wankel, per eixemple; en general s'han desenrollat poques tecnologies que usen [[combustible]]s diferents dels inicials, és a dir, no fòssils. A la producció d'energia mereixen un cas a part les [[centrals nuclears]], i recentment l'esforç que hom està fent en les [[energies renovables]]. No obstant, cap d'estes energies s'usen habitualment de manera principal als [[transport]]s, a la [[indústria]] o de manera domèstica a les llars. Per tant, els combustibles fòssils són actualment els més cómodes i que requerixen menor inversió i menor risc econòmic. |
| | | |
| Són a més la font d'electricitat, i d'energia en general, més barata. Encara que els combustibles siguen cars, l'única font competitiva econòmicament és l'[[energia nuclear]].<ref name=harris>Daniel Harris, Salvador Alegret i Elisabeth Bosch'', Anàlisi química quantitativa'', de . Editorial Reverte, 2006. en català ISBN 9788429172232 </ref> Un [[watt|kW]][[hora|h]] d'energia provinent de combustibles fòssils costava en [[1995]] als [[Estats Units]] entre 0'001$ i 0'005$, mentres que un d'[[energia solar]], per eixemple, en costava 0'160$ i un d'[[energia eòlica|eòlica]] 0'115$.<ref name=cooney>''Can renewable energy survive deregulation?'', de C.M. Cooney, Environmental Science and Technology, 1999 (en anglès)</ref> | | Són a més la font d'electricitat, i d'energia en general, més barata. Encara que els combustibles siguen cars, l'única font competitiva econòmicament és l'[[energia nuclear]].<ref name=harris>Daniel Harris, Salvador Alegret i Elisabeth Bosch'', Anàlisi química quantitativa'', de . Editorial Reverte, 2006. en català ISBN 9788429172232 </ref> Un [[watt|kW]][[hora|h]] d'energia provinent de combustibles fòssils costava en [[1995]] als [[Estats Units]] entre 0'001$ i 0'005$, mentres que un d'[[energia solar]], per eixemple, en costava 0'160$ i un d'[[energia eòlica|eòlica]] 0'115$.<ref name=cooney>''Can renewable energy survive deregulation?'', de C.M. Cooney, Environmental Science and Technology, 1999 (en anglès)</ref> |
| | | |
− | A la producció de combustibles fòssils s'elaboren també nombrosos productes d'alt interès econòmic, com per exemple [[medicament]]s, [[plàstic]]s, [[fertilitzant]]s, [[pintura|pintures]], [[material]]s de [[construcció]], etc. El [[carbó]] i especialment el [[petroli]] són [[matèria primera|matèries primeres]] importants per a molts productes químics. | + | A la producció de combustibles fòssils s'elaboren també numerosos productes d'alt interés econòmic, com per eixemple [[medicament]]s, [[plàstic]]s, [[fertilisant]]s, [[pintura|pintures]], [[material]]s de [[construcció]], etc. El [[carbó]] i especialment el [[petròleu]] són [[matèria primera|matèries primeres]] importants per a molts productes químics. |
| | | |
| == Inconvenients == | | == Inconvenients == |