Canvis

*El propi fet de que les ''Regles d'esquivar vocables'' parlen d'un tal ''“reverend Fenollar”'' (en "d" final), irònicament descarta l'autoria de Bernat Fenollar; puix els valencians del [[sigle XV]] solien ensordir les terminacions en "D" a “T”, i com es pot vore en les obres de Fenollar, este no era una excepció a la norma general: ''“reverent mestre”'' (''Lo passi en cobles'', [[Valéncia]], [[1493]])

*El propi fet de que les ''Regles d'esquivar vocables'' parlen d'un tal ''“reverend Fenollar”'' (en "d" final), irònicament descarta l'autoria de Bernat Fenollar; puix els valencians del [[sigle XV]] solien ensordir les terminacions en "D" a “T”, i com es pot vore en les obres de Fenollar, este no era una excepció a la norma general: ''“reverent mestre”'' (''Lo passi en cobles'', [[Valéncia]], [[1493]])

*La regla (49) censura ''“no vaig anar e vaig venir, sino aní i venguí”'', intercalant en la (48) la nota ''“aquests vocables de vaig anar a missèr Hierony Pau ne a mi, Pere Miquel Carbonell, no par sían bons vocables. Més val dir: anam venguem. No: vam anar”''. És dir, que les ''Regles'' recomanen l'us del pretèrit simple i critiquen el pretèrit perifràstic, i si l'autor de les Regles critica el perifràstic, és perque supon que esta era la forma general en aquella época; pero en Valéncia era just al contrari, lo que descarta una autoria valenciana.

*La regla (49) censura ''“no vaig anar e vaig venir, sino aní i venguí”'', intercalant en la (48) la nota ''“estos vocables de vaig anar a missèr Hierony Pau ne a mi, Pere Miquel Carbonell, no par sían bons vocables. Més val dir: anam venguem. No: vam anar”''. És dir, que les ''Regles'' recomanen l'us del pretèrit simple i critiquen el pretèrit perifràstic, i si l'autor de les Regles critica el perifràstic, és perque supon que esta era la forma general en aquella época; pero en Valéncia era just al contrari, lo que descarta una autoria valenciana.

*Moltes regles censuren formes valencianes cultes i habituals en l'época de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple, la (47) ''“no perea i pobrea, sino peresa i  pobresa”'', la (94) ''“no nosatres, sino nosaltres”'', la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', entre atres. Açò descarta a Fenollar i apunta ad una autoria catalana.

*Moltes regles censuren formes valencianes cultes i habituals en l'época de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple, la (47) ''“no perea i pobrea, sino peresa i  pobresa”'', la (94) ''“no nosatres, sino nosaltres”'', la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', entre atres. Açò descarta a Fenollar i apunta ad una autoria catalana.