Canvis

[[Archiu:Brillanten.jpg|thumb|El [[diamant]] és un mineral fet de [[carboni]] pur. ]]

[[Archiu:Brillanten.jpg|thumb|El [[diamant]] és un mineral fet de [[carbono]] pur. ]]

Un '''mineral''' és un [[sòlit]] homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos [[geologia|geològics]] tant de tipo físic com químic. Els minerals es caracterisen per formar una [[estructura cristalina]] és a dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.

Un '''mineral''' és un [[sòlit]] homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos [[geologia|geològics]] tant de tipo físic com químic. Els minerals es caracterisen per formar una [[estructura cristalina]] és dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.

El terme “mineral” té en conte no només la composició [[química]] del material, sino també la seua estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disponen a l'espai els [[àtoms]] i [[Molècula|molècules]] determinarà les seues propietats, un eixemple seria el [[Grafit (mineral)|grafit]] i el [[diamant]], tots dos formats exclusivament per àtoms de [[carbono]]. Les [[Roca|roques]], en canvi, són agregats de minerals i/o [[mineraloide]]s (en propietats similars als minerals pero sense [[estructura cristalina]]), i no tenen una composició química determinada. La [[mineralogia]] és la [[ciència]] que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, [[estructura cristalina]], característiques físiques, génesis, transformació i aprofitament per l'home.

El terme “mineral” no té en conte només la composició [[química]] del material, sino també la seua estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disponen a l'espai els [[àtoms]] i [[Molècula|molècules]] determinarà les seues propietats, un eixemple seria el [[Grafit (mineral)|grafit]] i el [[diamant]], tots dos formats exclusivament per àtoms de [[carbono]]. Les [[Roca|roques]], en canvi, són agregats de minerals i/o [[mineraloide]]s (en propietats similars als minerals pero sense [[estructura cristalina]]), i no tenen una composició química determinada. La [[mineralogia]] és la [[ciència]] que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, [[estructura cristalina]], característiques físiques, génesis, transformació i aprofitament per l'home.

Es coneixen milers de formes de minerals,<ref>Es coneixen més de 4.000 minerals, la llista oficial de la International Mineralogical Association (IMA) és consultable a [http://pubsites.uws.edu.au/ima-cnmnc/imalist.htm The official IMA-CNMNC List of Mineral Names]; a [http://www.mineralogicalassociation.ca/doc/minstats.pdf Mineral statistics] trobareu una classificació química dels 4051 minerals reconeguts el 2003 (Martin 2003); a [http://www.gly.uga.edu/railsback/Fundamentals/SystematicMinTable10-IVLS.pdf A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals] hi ha una classificació sistemàtica dels 4100 minerals reconeguts el 2004.</ref> des dels composts per [[element químic]]s o [[sal (química)|sals]] senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de [[silicat]]s.<ref name=Klein>{{ref-llibre|cognom= James Dwight Dana |nom = James D. |editor = Hurlbut, Cornelius S. |data = 06 de març del 1985 |títol= Manual of Mineralogy |editorial= John Wiley & Sons Inc |edició= 20 |isbn= 0-471-80580-7 }} versió lliure més antiga: [http://www.archive.org/details/danasmanualmine00fordgoog edició del 1912]</ref> Normalment, els [[química orgànica|composts orgànics]] no es consideren minerals, to i que estrictament parlant, el [[petròleu]] o el [[gas natural]], formats per processos geològics, ho serien. El cas del [[Mercuri (element)|mercuri]], és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per eixemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguin les mateixes propietats.

Es coneixen milers de formes de minerals,<ref>Es coneixen més de 4.000 minerals, la llista oficial de la International Mineralogical Association (IMA) és consultable a [http://pubsites.uws.edu.au/ima-cnmnc/imalist.htm The official IMA-CNMNC List of Mineral Names]; a [http://www.mineralogicalassociation.ca/doc/minstats.pdf Mineral statistics] trobareu una classificació química dels 4051 minerals reconeguts el 2003 (Martin 2003); a [http://www.gly.uga.edu/railsback/Fundamentals/SystematicMinTable10-IVLS.pdf A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals] hi ha una classificació sistemàtica dels 4100 minerals reconeguts el 2004.</ref> des dels composts per [[element químic]]s o [[sal (química)|sals]] senzilles, fins als més complexos, com alguns tipos de [[silicat]]s.<ref name=Klein>{{ref-llibre|cognom= James Dwight Dana |nom = James D. |editor = Hurlbut, Cornelius S. |data = 06 de març del 1985 |títol= Manual of Mineralogy |editorial= John Wiley & Sons Inc |edició= 20 |isbn= 0-471-80580-7 }} versió lliure més antiga: [http://www.archive.org/details/danasmanualmine00fordgoog edició del 1912]</ref> Normalment, els [[química orgànica|composts orgànics]] no es consideren minerals, to i que estrictament parlant, el [[petròleu]] o el [[gas natural]], formats per processos geològics, ho serien. El cas del [[Mercuri (element)|mercuri]], és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per eixemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguen les mateixes propietats.

[[Archiu:Aragonite.jpg|thumb|[[Cristall]]s d'[[aragonita]] (CaCO₃)]]

[[Archiu:Aragonite.jpg|thumb|[[Cristall]]s d'[[aragonita]] (CaCO₃)]]

Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició [[química]] definida i una [[estructura cristalina]]. Per a ser classificat com un veritable mineral, una substància ha de ser [[sòlit]]a i tenir una [[estructura cristalina]], a més ha de ser una substància natural, no produïda pels sers vius, i tenir una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els [[Compost orgànic|materials orgànics]], pero la [[International Mineralogical Association]] (IMA) va adoptar una nova definició el [[1995]]:

Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició [[química]] definida i una [[estructura cristalina]]. Per a ser classificat com un veritable mineral, una substància ha de ser [[sòlid]]a i tindre una [[estructura cristalina]], ademés ha de ser una substància natural, no produïda pels sers vius, i tindre una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els [[Compost orgànic|materials orgànics]], pero la [[International Mineralogical Association]] (IMA) va adoptar una nova definició en [[1995]]:

:Un mineral és un [[Element químic|element]] o [[compost químic]] que és normalment cristalí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.<ref name=Nickel>{{ref-publicació |cognom = Nickel |nom = Ernest H. |article = The definition of a mineral |publicació = The Canadian Mineralogist |volum = 33 |exemplar = 3 |pàgines = 689–690 |data = juny 1995|url = http://www.canmin.org/cgi/content/abstract/33/3/689 }} [http://www.minsocam.org/msa/ima/ima98(04).pdf Versió en PDF]</ref>

:Un mineral és un [[Element químic|element]] o [[compost químic]] que és normalment cristalí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.<ref name=Nickel>{{ref-publicació |cognom = Nickel |nom = Ernest H. |article = The definition of a mineral |publicació = The Canadian Mineralogist |volum = 33 |exemplar = 3 |pàgines = 689–690 |data = juny 1995|url = http://www.canmin.org/cgi/content/abstract/33/3/689 }} [http://www.minsocam.org/msa/ima/ima98(04).pdf Versió en PDF]</ref>

Un mineral pot tenir tres tipo d'orígens; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.

Un mineral pot tindre tres tipo d'orígens; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.

Les classificacions modernes, com la de Dana<ref name=Dana> http://www.mindat.org/dana.php?a=50 Dana Classification 8th edition - ORGANIC COMPOUNDS</ref> o la de Strunz<ref name=Strunz> http://www.mindat.org/strunz.php?a=9 Strunz Classification - Organic Compounds</ref> inclouen una ''classe orgànica''.

Les classificacions modernes, com la de Dana<ref name=Dana> http://www.mindat.org/dana.php?a=50 Dana Classification 8th edition - ORGANIC COMPOUNDS</ref> o la de Strunz<ref name=Strunz> http://www.mindat.org/strunz.php?a=9 Strunz Classification - Organic Compounds</ref> inclouen una ''classe orgànica''.

Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'[[Associació Mineralògica Internacional]], l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats ''comuns'', uns 50 serien d'ocurrència ''ocasional'' i la resta serien ''rars'' o molt rars.

Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'[[Associació Mineralògica Internacional]], l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats ''comuns'', uns 50 serien d'ocurrència ''ocasional'' i el restant serien ''rars'' o molt rars.

Un mineral pot tenir tres tipo d'orige; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.

Un mineral pot tindre tres tipos d'orige; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.

== Referències ==

== Referències ==