26 079
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + − '''La Vall d'Uxó''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]],ubicat al començ de la Serra d'Espadà. Conta en 32.864 habitants sent aixina la quarta ciutat més gran de la província després de [[Castelló de La Plana]],[[Vilarreal]] i [[Borriana]].+ − ==Geografia== + − La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 km de [[Castelló de la Plana]] i a 45 km de [[Valéncia]]. Està a 8 kilòmetres del [[mar Mediterràneu]], enmig d'una vall al començ de la [[serra d'Espadà]] i a 118 metres sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos. La Vall d'Uxó està rodejada per els pobles d' [[Almenara]], [[Artana]], [[Alfondeguilla]], [[La Llosa de la Plana]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i per el sur toca també en el terme municipal de [[Sagunto]], ya en la província de Valéncia+ + − + − + − − El 3 de desembre de 1420, al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller". − Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de [[Sogorb]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.+ − En el [[segle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[guerra de succesió]], La Vall se va inclinar pel partit [[felipista]], per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat.+ − ==Demografía==+ − El municipi conta en 32.782 habitants ([[INE España|INE]] [[2012]]).+ + + + + + − − + − − + + + + − + − + − + − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Monuments
[[File:Ajuntament lavallduixo.jpg|thumb|300px|Ajuntament de la Vall d'Uxó]]
'''La Vall d'Uxó''' (en [[castellà]] ''Vall d'Uxó''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]], ubicat al començ de la Serra d'Espadà.
== Geografia ==
La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 Km de [[Castelló de la Plana]] i a 45 Km de [[Valéncia]]. Està a 8 quilómetros del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]], enmig d'una vall al començ de la [[Serra d'Espadà]] i a 118 metros sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos.
==== Localitats llimítrofes ====
La Vall d'Uxó està rodejada pels pobles d'[[Almenara]], [[Artana]], [[Alfondeguella]], [[La Llosa]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i pel sur toca també en el terme municipal de [[Sagunt]], ya en la [[província de Valéncia]].
==Història==
== Història ==
La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I ]] ocuparen la vall el [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el rest a jurisdicció directa de la Corona.
La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta época. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àraps, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I]] ocuparen la vall en l'any [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el restan a jurisdicció directa de la Corona.
El [[3 de decembre]] de l'any [[1420]], al sege de Bonifazio, el rei [[Alfons el Magnànim]] concedix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".
Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de [[Sogorp]] que varen perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Càdis]] en l'any [[1812]].
En el [[sigle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Despuix de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[Guerra de Successió|guerra de successió]], La Vall se va inclinar pel partit [[Felip V|felipiste]], per lo qual rebria alguns privilegis. Fon l'escenari d'enfrontaments bèlics durant les [[Guerres carlistes|guerres carlistes]]. El progressiu aument dels dos municipis (abdós contaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarc del [[sigle XIX]], per a conseguir en l'any [[1926]] el títul de ciutat.
=== Vore també ===
* [[Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó]]
== Demografia ==
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], el municipi conta en una població de 31.549 habitants, sent aixina la quarta ciutat més gran de la província despuix de [[Castelló de La Plana]], [[Vilarreal]] i [[Borriana]].
==Política i administració==
==Política i administració==
{{Alcaldes_España | Alcalde_1 = Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila| Alcalde_2 = Vicente Zaragoza Michavila | Alcalde_3 = Vicente Zaragoza Michavila | Alcalde_4 = Ernest Fenollosa Ten | Alcalde_5 = Vicent Aparici Moya | Alcalde_6 = Vicent Aparici Moya | Alcalde_7 = Josep Tur i Rubio | Alcalde_8 = Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell | Alcalde_9 = Óscar Clavell}}
{{Alcaldes_España | Alcalde_1 = Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila| Alcalde_2 = Vicente Zaragoza Michavila | Alcalde_3 = Vicente Zaragoza Michavila | Alcalde_4 = Ernest Fenollosa Ten | Alcalde_5 = Vicent Aparici Moya | Alcalde_6 = Vicent Aparici Moya | Alcalde_7 = Josep Tur i Rubio | Alcalde_8 = Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell | Alcalde_9 = Óscar Clavell}}
==Monuments==
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
* '''Ermita del Santíssim Crist del Calvari''' (S. XVIII): en el barri Carbonaire. Ermita en taulells d'Alcora d'ixa època.* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.
[[File:Façana principal de l'ermita de Sant Vicent de la Vall d'Uixó.jpg|thumb|200px|Ermita de Sant Vicent Ferrer]]
[[File:Vall de Uxó.Iglesia del Santo Ángel Custodio.jpg|thumb|200px|File:Vall de Uxó.Iglesia del Santo Ángel Custodio.jpg]]
* '''Ermita del Santíssim Crist del Calvari''' del [[sigle XVIII]], en el barri Carbonaire. Ermita en [[Taulell|taulells]] d'Alcora d'eixa época.
* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.
* '''Mare de Déu de Lourdes'''.
* '''Mare de Déu de Lourdes'''.
* '''Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del segle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de la època.
* '''[[Iglésia de l'Assunció (Vall d'Uxó)|Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció]]'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del [[sigle XVII]]. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de l'época.
* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''' (S. XVII):en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''', del sigle XVII, en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
* '''Ermita de La Sagrada Familia''' (S. XVIII) : en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.
* '''Ermita de La Sagrada Família''', del sigle XVIII, situada en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.
* '''Ermita de Sant Antoni''' (finals del S. XVII): en la partida Sant Antoni. Anualment rep una romería el día de la festa del sant.
* '''Ermita de Sant Antoni''', de finals del sigle XVII, en la partida Sant Antoni. Anualment rep una romería el día de la festa del sant.
* '''Ermita de Mare de Déu del Roser : en el barri del Roser, en la part central de un dels cascos històrics. Es una de les ermites més antigues de la Ciutat. Restaurada recientment.
* '''Ermita de Mare de Déu del Roser''', en el barri del Roser, en la part central d'un dels cascos històrics. Es una de les ermites més antigues de la Ciutat. Restaurada recientment.
* '''Iglésia del Sant Àngel Custodi . Situada en la Plaça de l'Àngel, d'estil neoclàsic. s. XVII - XVIII.
* '''File:Vall de Uxó.Iglesia del Santo Ángel Custodio.jpg''', situada en la Plaça de l'Àngel, d'estil neoclàssic i dels sigles XVII - XVIII.
=== Monuments civils ===
* '''[[Torre de Benizahat]]''': en el carrer de la Mare de Deu de l'Assunció. La única torre existent en l'actualitat, en l'interior del casc urbà. Fon construïda en el sigle XII pel poble musulmà.
* '''Necròpolis Hispano-Visigoda''': situada en el barri L'Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als sigles VI i VII.
* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.
[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG|thumb|200px|Grutes de Sant Josep]]
*[[Grutes de Sant Josep|Grutes o Coves de Sant Josep]]
* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.
* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.
[[File:Torre del poblat ibero-romà de Sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb|200px|Torre del poblat ibero-romà]]
* '''Torre de la Casota''', se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que varen a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.
*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.
*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.
* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].
== Bibliografia ==
* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1
== Enllaços externs ==
{{commonscat|La Vall d'Uixó}}
* [http://www.lavallduixo.es/ Ajutament de La Vall d'Uxó]
{{Municipis de La Plana Baixa}}
{{Municipis de La Plana Baixa}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]