− | La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 km de [[Castelló de la Plana]] i a 45 km de [[Valéncia]]. Està a 8 kilòmetres del [[mar Mediterràneu]], enmig d'una vall al començ de la [[serra d'Espadà]] i a 118 metres sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos. La Vall d'Uxó està rodejada per els pobles d' [[Almenara]], [[Artana]], [[Alfondeguilla]], [[La Llosa de la Plana]], [[Moncofa]],[[Nules]] i [[Chilches]]; i per el sur toca també amb el terme municipal de [[Sagunto]], ya en la província de Valéncia | + | La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 km de [[Castelló de la Plana]] i a 45 km de [[Valéncia]]. Està a 8 kilòmetres del [[mar Mediterràneu]], enmig d'una vall al començ de la [[serra d'Espadà]] i a 118 metres sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos. La Vall d'Uxó està rodejada per els pobles d' [[Almenara]], [[Artana]], [[Alfondeguilla]], [[La Llosa de la Plana]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i per el sur toca també en el terme municipal de [[Sagunto]], ya en la província de Valéncia |
| En el [[segle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[guerra de succesió]], La Vall se va inclinar pel partit [[felipista]], per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat. | | En el [[segle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[guerra de succesió]], La Vall se va inclinar pel partit [[felipista]], per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat. |