En general els neurotransmissors clàssics se sintetisen en els [[axó|axons]] de les [[neurones]] presinàptiques (les que emeten el senyal), on s'acumulen en vesícules que són alliberades cap a l'espaisinàptic i provoquen un canvi en la membrana de la cèlula postsinàptica (la que rep el senyal), canvi que acostuma a ser del potencial de membrana. Existixen, però, moltíssimes transmissions que escapen d'estes característiques clàssiques, pel que la classificació està sentsomesa a revisió. | En general els neurotransmissors clàssics se sintetisen en els [[axó|axons]] de les [[neurones]] presinàptiques (les que emeten el senyal), on s'acumulen en vesícules que són alliberades cap a l'espaisinàptic i provoquen un canvi en la membrana de la cèlula postsinàptica (la que rep el senyal), canvi que acostuma a ser del potencial de membrana. Existixen, però, moltíssimes transmissions que escapen d'estes característiques clàssiques, pel que la classificació està sentsomesa a revisió. |