Canvis

* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.

* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.

* [[Fiordo]] de aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]].

* [[Fiordo]] de aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]].

* '''Bassa llacustre''', formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canada.

* Bassa llacustre, formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canada.

=== Per forces tectoniques ===

=== Per forces tectoniques ===

[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victoria]].]]

[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victoria]].]]

Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa mes de 20 millons d'anys.

Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa mes de 20 millons d'anys.

* '''Llac tectonic''' format en la depressio d'una [[falla]] o [[fossa tectonica]] que deformen la corfa, per lo que son allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te mes de 1.600 m de fondaria.

* Llac tectonic format en la depressio d'una [[falla]] o [[fossa tectonica]] que deformen la corfa, per lo que son allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te mes de 1.600 m de fondaria.

[[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]

[[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]