Canvis

Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Així, el Xúquer és podria considerar com un riu que només presenta, en poques paraules, dos trams: un montanyós (o en major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.

Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Així, el Xúquer és podria considerar com un riu que només presenta, en poques paraules, dos trams: un montanyós (o en major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.

[[Image: Júcar_en_Millares.jpg|thumb|right|350px|El Xúquer aigües amunt de Millars, encaixat en un profunt canó en el massiç del Caroig]]

[[Image: Júcar_en_Millares.jpg|thumb|right|350px|El Xúquer aigües amunt de Millars, encaixat en un profunt canó en el massiç del Caroig]]

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer al llarc de més de 40 km de llongitut, la qual cosa dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer a lo llarc de més de 40 km de llongitut, la qual cosa dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

Així, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, en talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc després torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, després de tot això, és torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, al llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de [[Cortes de Pallars]] i del Albeitar.  

Així, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, en talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc després torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, després de tot això, és torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, a lo llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de [[Cortes de Pallars]] i del Albeitar.  

En esta zona encaixada, el riu s'ha estancat en una successió de pantans escalonats fins a arribar al més recent i important, el [[pantà de Tous]], ubicat a uns 84 metres sobre el nivell del mar, a partir del qual entrem de ple en la plana aluvial de la Ribera.

En esta zona encaixada, el riu s'ha estancat en una successió de pantans escalonats fins a arribar al més recent i important, el [[pantà de Tous]], ubicat a uns 84 metres sobre el nivell del mar, a partir del qual entrem de ple en la plana aluvial de la Ribera.