Llínea 10: |
Llínea 10: |
| Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es van assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], després de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament després de la [[Segona Guerra Mundial]]. | | Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es van assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], després de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament després de la [[Segona Guerra Mundial]]. |
| | | |
− | En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero al llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar. | + | En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar. |
| | | |
| La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]] '', acta adoptada pel ''[[Sejm]] '' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]] ''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]]. | | La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]] '', acta adoptada pel ''[[Sejm]] '' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]] ''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]]. |
Llínea 230: |
Llínea 230: |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | La composició ètnica de Polònia ha variat notablement al llarc del [[sigle XX]]. Fins a la [[Segona Guerra Mundial]], un 30% estava format per grups minoritaris. Els alemans es concentraven en terres pròximes al seu país d'orige, mentres que els ucranians i bielorrussos habitaven en regions de l'est. Numeroses comunitats [[Poble judeu|judeues]] estaven establides, ademés, en ciutats poloneses. La República de Polònia fon el segon país de [[Europa]] en més víctimes mortals en la [[Segona Guerra Mundial]], només superat per la [[Unió Soviètica]]. A estes baixes també cal sumar la pèrdua d'un important número d'habitants com a conseqüència de la re estructuració de les seues fronteres. | + | La composició ètnica de Polònia ha variat notablement a lo llarc del [[sigle XX]]. Fins a la [[Segona Guerra Mundial]], un 30% estava format per grups minoritaris. Els alemans es concentraven en terres pròximes al seu país d'orige, mentres que els ucranians i bielorrussos habitaven en regions de l'est. Numeroses comunitats [[Poble judeu|judeues]] estaven establides, ademés, en ciutats poloneses. La República de Polònia fon el segon país de [[Europa]] en més víctimes mortals en la [[Segona Guerra Mundial]], només superat per la [[Unió Soviètica]]. A estes baixes també cal sumar la pèrdua d'un important número d'habitants com a conseqüència de la re estructuració de les seues fronteres. |
| | | |
| | | |