Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  20:35 31 març 2014
m
Revertides les edicions de 77.230.170.190 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Admin
Llínea 8: Llínea 8:     
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Estan assentades sobre fons de 80 metres de profunditat i aconsegueixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels xicotets arxipèlags amb major interés ecològic del [[mar Mediterrani]].
+
Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic del [[mar Mediterràneu]].
   −
L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metres d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].
+
L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].
   −
L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metres d'altitud, conforma el punt més elevat de l'arxipèlag.
+
L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.
    
== Història ==
 
== Història ==
El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant segles, van ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.  
+
El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, van ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.  
   −
En el [[segle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar amb les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatitzar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establerts per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].  
+
En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].  
   −
Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Amb açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.
+
Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Ad açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.
    
== Flora i fauna ==
 
== Flora i fauna ==

Menú de navegació